Accions del dia a dia com pot ser l'intercanvi en l'aprenentatge d'idiomes, el lloguer d'habitacions, l'acompanyament en el temps de lleure o gestions administratives. Són petits gestos que suposen una gran ajuda a les persones refugiades que arriben a Catalunya i que ha volgut mostrar en una ‘docusèrie’ en vídeo Amnistia Internacional. Amb el títol ‘Welcome Communities-Comunitats Acollidores’, la campanya vol mostrar el “benefici mutu” que obtenen les persones que arriben al nostre país fugint de drames com la guerra o la pobresa, però també tots els aspectes positius que n'obté la població població local amb aquesta col·laboració desinteressada.
L'acció, que se suma a moltes d'altres que AI llença aquest dies arreu del món, s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona en el marc del Dia Mundial de les Persones Refugiades. En la presentació de la campanya, a la pintoresca plaça de Prim, al barri del Poblenou de Barcelona, la coordinadora d'Amnistia Internacional Catalunya (AIC), ha apuntat que un dels objectius de la campanya és “fer visible” tot el que s'està duent a terme i es pot dur a terme des de la ciutadania a favor dels refugiats, assolint pas a pas una “acollida digna”. Una resposta a la “passivitat i el bloqueig dels estats europeus” que incompleixen les seves obligacions de protecció dels drets de les persones.
La informació i les diverses propostes de la campanya ja es poden consultar al web d'AIC, i s'adrecen a persones individuals, associacions, empreses i universitats. Entre les iniciatives, les que duu a terme l'organització ‘Refugees Welcome’, on hi fa de voluntària la Izaskun Arrese. “La meva aportació és en forma de 'temps', que dedico a fer tasques d'assessorament i/o acompanyament: des d'explicar on es pot comprar un bitllet de transport a parlar de termes mèdics”, ha dit.
Originària de Xile, fa sis anys que Arrese és a Barcelona i dins l'ens exerceix d'“enllaç” entre les persones refugiades amb llogaters per tal de compartir l'habitatge. Hi ha 15 persones que integren ara el programa, de procedència tant diversa com Veneçuela o l'Àfrica Subsahariana, però amb el denominador comú que l'experiència està resultat un èxit, i en tots els casos s'ha renovat el contracte.
Tot i estar lluny de casa i que no hi ha una previsió de tornar a mig termini, en Mayyar Skhaita, de 43 anys i originari de la ciutat siriana d'Alep, està content amb la seva “família”, els pares d'una companya de la universitat amb els qui comparteix pis des de fa 10 mesos. Ell va arribar a la capital catalana fa dos anys amb una beca pel màster Gestió d'Immigració de la UPF. “Vaig acabar els meus estudis i vivia a la residència universitària, i vaig comentar a aquesta amiga que buscava pis”, ha narrat. “En un sopar, ells em van dir que era benvingut a casa seva, i aprecio molt com m'han acollit”, ha afegit, enumerant el fet de conèixer la cultura, el menjar, el veïnat o l'entorn com a factors que han ajudat molt a la seva integració. “He tingut molta sort”; sosté en Mayyar, que es troba en tràmits per demanar l'asil al país.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari