Des de l’abril moltes famílies viuen el petit calvari de les inscripcions. No és nou. Cada any, grups de pares i mares es queixen de les dificultats amb què es troben per trobar una plaça a l’escola pública. El malestar es fa més intens a Barcelona i a les grans ciutats de l’àrea metropolitana i de les comarques del Vallès Oriental i Occidental, i s’agreuja a l’escola bressol, que el Govern va deixar de finançar i va cedir tota la gestió als municipis i les famílies, i a l’educació infantil.
De fet, segons un informe de la Fundació Jaume Bofill, elaborat el 2016, el 56% dels infants de zero a dos anys no va a escoles bressol per manca de places o perquè no disposen de cap mesura de suport. En l’informe, l’autor, Jaume Blasco, explicava que hi ha “importants desigualtats territorials”, perquè mentre a les zones urbanes hi ha dèficit de places, a les zones rurals en sobren. “On hi ha més necessitats és on hi ha més mancança de places”, resumia a l’estudi.
A més, assenyalava que les retallades han fet reduir l’aportació de la Generalitat a la meitat en quatre anys, de 147 milions d’euros que hi destinava el 2009 a 71,5 milions el 2013. Qui ha assumit aquestes retallades han estat els ajuntaments i les famílies. En aquest sentit, la Federació de Pares i Mares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC) no s’ha cansat d’alertar que “es beneficia l’escola concertada per sobre de l’escola pública”. També els sindicats, com l’USTEC-STEs o la CGT, han alertat de la falta de voluntat política per invertir en la pública, que és la preferida entre les famílies.
Ara, sembla que el Departament d'Ensenyament s'avé a obrir una taula de negociació amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació Catalana de Municipis (FCM) per mirar d'establir quin és el “cost real” de la plaça de zero a tres anys a les escoles bressol públiques. El conseller Josep Bargalló confia que hi haurà un acord, tant amb els ajuntaments que al seu dia van denunciar el Departament quan va deixar d'aportar finançament per aquestes places com amb els qui no ho van fer. El conseller espera que passi per “planificació de futur”.
És un fet, però, que la demanda de places de l’escola pública és cada vegada més elevada, mentre que la privada va a la baixa. Així ho demostren les darrers xifres que ha fet públiques l’Ajuntament de Barcelona. De les 12.760 sol·licituds, 6.442 han estat per a centres públics i 6.318 en privats. Per tant, el 50,5% de les famílies han escollit pública, superant el 49,6% que ho va fer el curs anterior. Es confirma així el canvi de tendència dels darrers anys que ha obligat al Consorci de Barcelona a augmentar el nombre de centres públics a la ciutat.
La manca d’inversió, de places i d’informació ha fet que, també els darrers anys, les famílies s’hagin començat a organitzar. Sense anar més lluny, aquest divendres passat la Plataforma de Famílies Esquerra Eixample va ocupar durant unes hores la seu del Consorci d’Educació. Reclamaven, com fa ja setmanes, “una solució digna per a les escoles”. A les protestes s’hi han sumat també famílies de l’escola 30 Passos del barri de La Sagrera de Barcelona, un grup de pares i mares a Gràcia. Al Social.cat hem recollit alguns testimonis de famílies, que expliquen el “drama” que els ha suposat trobar una plaça a l’escola pública per als seus fills.
“Falta invertir en instal·lacions i recursos humans per poder cobrir totes les necessitats de les famílies”
“Vaig sol·licitar poder entrar a P1 a l’Escola Bressol Municipal Marina per al curs 2017-2018. I no la vam obtenir. A més, vaig seleccionar una segona i tercera opció, tot i ser conscient que seria més complicat entrar, perquè la distància d’aquestes escoles bressol i casa meva fa perdre punts. Per tant, tampoc vam obtenir la plaça en aquestes opcions. Quan vam fer inscripció ja se’ns va recomanar que tinguéssim altres opcions (privades) mirades, ja que a l’escola que nosaltres vam posar com a primera opció per proximitat, i per a la qual teníem més punts, només entrava el 10% dels sol·licitants. El problema és, com sempre, la falta de recursos que l’Administració destina a les escoles bressol municipals. Falten instal·lacions i recursos humans per poder donar cobertura a totes les famílies. Destinant més recursos per la creació de noves Escoles Bressol o obrint noves línies a aquelles que històricament tenen més demanda”.
Maria Fuster, mare del Lluc Foz, de dos anys
“No em vaig assabentar de l’opció final fins a tres dies abans de començar l’escola”
“Tinc dos fills. Quan va començar la gran, la Marina, per a mi era tot nou. En aquell moment tenia por de no trobar plaça a l’escola pública i vaig posar en la llista, en sisena opció, una escola concertada i me la van donar. Hi han vuit opcions a la llista i la concertada la vaig posar a la sisena. No la volíem, però la vam posar pel “factor por”. Llavors, els altres pares em van dir que anés al Consorci d’Educació de Barcelona a demanar el canvi. I així ho vaig fer. Vaig enviar una instància i van trigar un mes a respondre. Mentre esperava que em responguessin, vaig anar a l’escola Entença, que era la meva segona opció de la llista, i em van dir que tot just havia marxat un nen a viure fora i que em donarien plaça. Vaig tornar a insistir al Consorci, aquest cop presencialment, i quan vaig arribar allà ho van consultar i em van dir que sí, que m’havia donat l’escola Entença. La veritat és que vaig estar molt contenta, però no sé fins a quin punt ho atribueixo al factor sort o és perquè realment vaig insistir. En tot cas, vaig detectar improvisació en aquest procés. Això sí, no em vaig assabentar de l’opció final fins a tres dies abans de començar l’escola i gràcies als altres pares que ja tenien fills grans i em van ajudar. Penso que hi ha falta de previsió, tot i que considero que també hi ha falta d’espais. Aquests espais s’han de guanyar passant escoles concertades a públiques”.
Marta Pla, mare de la Marina, de quatre anys
“A Granollers hi ha falta d’oferta educativa que treballi per projectes”
“De les 11 opcions, en vam omplir vuit. Les sis primeres que vam posar eren escoles públiques, però l’Aniol no va tenir plaça en cap d’aquestes. Vam posar-ne dues de concertades, com a ‘paracaigudes’, sabent que no eren les nostres primeres opcions, però optant per una escola concertada prop de casa ‘per si no entra enlloc’ i aquí sí que va entrar. L'escola on vam optar en primera opció ha tingut el doble de demandes de les que podia absorbir. És una escola que treballa molt bé, amb metodologia actualitzada i per projectes. Altres famílies, que van optar a la mateixa escola que nosaltres i no van posar cap opció concertada, han optat per anar a l’escola pública, però al poble del costat, amb tot el que això comporta, ja no només de despesa en transport i logística, sinó també per a l’entorn de l’infant. A Granollers hi falta oferta educativa d'escoles que treballin per projectes, que permet dotar els infants d'eines per a un futur incert en un món canviant. La informació ja no només és als llibres. Una opció pot ser fer un pla integral de comarca, perquè potser posant un autobús al poble del costat ja en tindríem prou. També caldria preguntar a les famílies quina és l'escola que volem. Potser així es generaria més implicació i lluita per aconseguir recursos. També cal millorar la comunicació. Aquest any, com a novetat, el Departament d'Educació ha obert un termini extraordinari per a què les famílies que no haguessin pogut accedir a cap de les opcions de la llista poguessin escollir escoles que encara tenen plaça. És una mesura positiva, però que ha causat desconcert perquè no s'ha comunicat prou bé, ja que les direccions del centre no n'estaven prou informades.
Elisenda Laborda, mare de l’Aniol, de tres anys
“Crec que s’ha de crear un projecte d’escola pública i de barri”
“Quan vam fer la inscripció per a l’escola, vam posar cinc escoles públiques de l’Eixample Esquerra de Barcelona i no ens va tocar cap d’aquestes. Això implicava que el Consorci ens havia d’assignar una altra escola. Si vols que el teu fill vagi a l’escola pública és millor no posar cap escola concertada, perquè si no entres a la primera opció t'assignen directament la concertada. Això ens ho van dir les famílies. Te n’assabentes pel boca orella. Per poder mirar bé les opcions d’inscripció i pensar les estratègies ens vam agafar l’últim dia de matriculacions. Fins i tot, a darrera hora vam retirar la sol·licitud inicial, que era l’Escola Auró, i vam optar per una altra. Ho vam fer així, perquè, tot i que estàvem en llista d’espera, vam saber que la direcció no tenia cap intenció d’obrir cap plaça nova. Ens vam quedar sense plaça després del sorteig i el Consorci ens va assignar una escola que no ens agradava i, per aquest motiu, vam anar a fer-hi una reclamació. Allà ens van donar l'opció d'escollir una concertada del barri o anar a una pública d'un altre barri. Vam escollir una concertada que costava 500 euros mensuals. A banda, sabíem que a una de les nostres opcions, l'Escola Entença, havien obert un grup ‘bolet’, una tercera línia per absorbir la demanda de places públiques, de forma que entraven 25 infants més. Com que no era la nostra primera opció, van entrar infants d'altres barris amb menys punts que nosaltres. Per aquest motiu, ens vam queixar i ens vam apuntar a la llista d'espera d'aquesta escola perquè seríem els primers, ja que sabíem que havia entrat tothom que la tenia com a primera opció. Tot això va passar al juliol. Jo cada dia trucava a l’Escola Entença preguntant si hi havia alguna plaça, i ja em coneixien! Al final vam poder matricular la Martina a l’escola perquè hi va haver una baixa.
Ara estem molts contents. Tot i així, el cert és que primer passen davant els infants que tenen germans grans, les famílies monoparentals, etc. Les famílies necessitem informació i suport perquè, ara com ara, ens hem de buscar molt la vida. Crec que hi ha hagut un canvi de tendència important a l’Eixample. Hi ha hagut una regeneració de gent. Ara hi ha molta gent jove i hi ha molt poques escoles d’aquesta nova línia per absorbir la demanda. A més, també hi ha un canvi de tendència per l'escola pública en contra de la concertada, com passava fa uns anys. L’Escola Entença està a l’alçada de Còrsega i té alumnes que venen des del Paral·lel! Crec que s’ha de crear un projecte d’escola pública i de barri. Ara van fent grups ‘bolet’ per sortir del pas, però no hi ha un projecte de barri. L’Eixample 1 és una escola que està en mòduls prefabricats, com la nostra, per exemple. No hi ha una planificació seriosa. De fet, no hi ha cap mena de planificació. A nosaltres ens van dir que l’Escola Entença s’ubicaria al recinte de la Model i ens vam assabentar per la premsa que finalment no seria així. També falta informació per a les famílies i reflexionar sobre el sistema de punts i la redistribució en el sistema d’assignació”.
Mireia Sánchez, mare de la Martina, de cinc anys
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari