Elhadj Ibrahima, rescatat al Mediterrani després d'un any de ruta migratòria: “Demano a la Unió Europea que ens ajudi”

Barcelona obre dos equipaments per atendre 150 persones migrants que han arribat a les costes andaluses els darrers dies

Elhadj Ibrahima Diallo recorda perfectament quin dia va marxar del seu país, Guinea Conakry. Era el 4 de maig del 2017. Ha travessat Mali; el desert del Sàhara, on va veure morir moltes persones; Algèria, el Marroc i el Mediterrani. "Vam decidir sortir amb una zodíac i 60 litres de carburant i, quan estàvem en ple mar d'Alborà, se'ns va acabar. La zodíac estava punxada. Portàvem més de 18 hores al Mediterrani i flotàvem. Salvament Marítim ens va rescatar a l'últim minut", recorda. Elhadj Ibrahima Diallo és una de les més de 1.200 persones que van arribar el cap de setmana passat a les costes andaluses.

Ara, es troba en un equipament que l'Ajuntament de Barcelona ha ofert perquè Creu Roja pugui donar una primera acollida en aquest dispositiu d'emergència després que en les últimes setmanes s'hagi intensificat l'arribada de pasteres. "Demano a la comunitat internacional, especialment a la Unió Europea, que ens ajudi a integrar-nos a la societat.

És la diversitat que pot desenvolupar una nació", rebla. El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha fet una crida als altres municipis de l'àrea metropolitana perquè “acompanyin” la ciutat en l'acolliment de persones migrants i ha instat la Generalitat i el nou govern de Pedro Sánchez “a passar de les bones intencions a la política de fets”.

“He estat en ruta més d'un any i un mes i he recorregut milers i milers de quilòmetres per arribar aquí”, afirma Elhadj Ibrahima Diallo, de 23 anys, en un equipament que l'Ajuntament de Barcelona sol obrir per atendre les persones sense llar a l'hivern però que ara ha facilitat a Creu Roja per donar atenció bàsica als que han arribat en els darrers dies a les costes d'Andalusia. “És un dispositiu que hem muntat en poques hores per la situació excepcional d'emergència i de crisi a la zona de costes per l'arribada de moltes pasteres”, explica el coordinador provincial de Creu Roja Barcelona, Ramon Jané.

El consistori ha obert dos equipaments per atendre les més de 150 persones que han arribat a la ciutat des de diumenge en tres autocars. “Si ells manifesten que tenen contactes, Creu Roja els facilita arribar a la destinació que diuen dins un programa estatal de costes”, assenyala Jané, que afegeix: “Per això els és tan important la connexió wifi, per connectar amb el seu origen i amb la possible destinació a través de la seva xarxa particular”.

Moltes de les persones que han arribat en els darrers dies des d'Almeria i Cadis són de Guinea Conakry, Costa d'Ivori i el Camerun. Pràcticament tots són homes sols -només han arribat dues dones- i la majoria són molt joves, tenen entre 18 i 25 anys. Per a alguns, Barcelona és el destí anhelat; altres tenen la intenció de dirigir-se a altres ciutats de l'estat espanyol o a altres països europeus.

Alguns demanaran asil, com és el cas d'Elhadj. “Militava en un partit de l'oposició i el govern sempre m'ha amenaçat. Per això vaig decidir marxar”, explica aquest jove, per a qui Espanya i Barcelona eren els destins somiats. “Veiem un col·lectiu, però cada persona té el seu relat migratori i la seva ruta”, incideix el coordinador de Creu Roja.

Jané explica que en aquests espais se'ls dona “una primera acollida humanitària, pensant en la dignitat de les persones” que consisteix, d'entrada, a cobrir les necessitats bàsiques, com són dormir, menjar, la higiene i la roba. En el centre on es troba Elhadj, la seixantena de nois porten aquest dimecres tots samarretes del Barça que la fundació del club ha donat a Creu Roja. “La majoria arriben amb poc més que la muda que porten a sobre”, precisa Jané.

També se'ls ofereix assistència sanitària i, en cas que fos necessària una intervenció més especialitzada, l'entitat es posa en contacte amb la xarxa de salut pública, així com un abordatge emocional, ja que arriben exhausts, després d'una llarga travessia des del país d'origen. També se'ls fa una entrevista personal per veure quina és la “motxilla que porta cadascú” en aquest viatge migratori, diu Jané. Després d'aquesta primera atenció, alguns dels que han estat atesos ja han marxat dels equipaments per continuar amb el viatge migratori, que no ha acabat; d'altres, s'hi quedaran uns dies més.

Barcelona demana “corresponsabilitat” a les altres administracions

Asens demana “corresponsabilitat” a les altres administracions i ha fet una crida als municipis de l'àrea metropolitana que no els deixin “sols” en l'acolliment de les persones migrants. El coordinador provincial de Creu Roja afegeix que molts municipis s'estan posant a disposició de l'entitat, que ara ha d'abordar i organitzar la segona fase després de la primera acollida.

El tinent d'alcalde de Barcelona reclama a la Generalitat que els ajudi sobretot a “distribuir” aquestes persones en altres poblacions, si bé ha reconegut que com a capital tenen “una major responsabilitat”, i a l'executiu de Pedro Sánchez, que traslladi a la frontera sud l'atenció “exemplar” que va donar a la crisi de l'Aquarius. “No pot ser que s'actuï diferent quan no hi ha focus mediàtics”, avisa Asens, que subratlla que es tracta d'una “crisi humanitària de primer nivell” i que no és una qüestió de “caritat”, sinó un “imperatiu ètic, polític i jurídic”.

“Moltes persones van morir al Sàhara”

“Vinc d'un país pobre i en la misèria”, comença el seu relat migratori Elhadj Ibrahima Diallo. Va perdre els pares molt jove i, amenaçat pel govern del país per militar en un partit de l'oposició, el 4 de maig de l'any passat va decidir marxar de Guinea Conakry. Va travessar Mali i va entrar al desert del Sàhara. “Érem uns 150 i, d'aquests, 25 companys vam aconseguir arribar a Algèria. Moltes persones van morir al Sàhara”, recorda.

Després d'Algèria, va arribar al Marroc, fins a Nador, i es va embarcar en una zodíac per travessar el mar Mediterrani. Amb la barca punxada i sense carburant, Salvament Marítim els va rescatar i els va portar a Almeria. “És molt complicat. Per les moltes dificultats de la travessia, la gent pateix molts problemes psicològics”, assenyala Elhadj, que demana a la comunitat internacional que els ajudi: “La diversitat de cultures i nacions és la que pot fer evolucionar. Demanem una política forta de la UE que ens ajudi a integrar-nos a les seves societats”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article