L’estigma de ser dona i tenir una addicció: “Sembla que no tinguem dret a estar malament”

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

“Prou tabús. Les dones sempre hem d'estar fortes i això ens genera massa pressió, sembla que no tinguem dret a estar malament”, reconeix l’Encarnació Jimeno, usuària del Projecte Home. Només un 15,8% de les persones tractades per addiccions són dones: un col·lectiu estigmatitzat que presenta més deteriorament, més abusos i que compta amb escàs suport per rebre l’ajuda que necessita.

“Les dones arriben més tard als tractaments i això aguditza el problema, reconeix Oriol Esculies, director de l'organització Projecte Home. Amb motiu del Dia Internacional de la Lluita contra l’Ús Indegut i el Tràfic Il·lícit de Drogues, l'organització Projecte Home Catalunya ha presentat, aquest dimarts, l’Informe Anual de Drogues sobre les persones ateses l’any 2017 per l’ONG a Catalunya.

Durant la roda de premsa, Baulies ha alertat de la situació d’invisibilització de les dones amb problemes d’alcohol i ha reconegut que “s’han de feminitzar els tractaments”, ja que quan una dona entra al projecte, “apareixen comentaris masclistes dels altres usuaris. Hem de destinar més recursos a feminitzar les cures, començant pel canvi de nom del nostre projecte”, ha sentenciat.

Durant el 2017, aquesta oenagé ha atès 2.173 persones amb problemes de drogues, fet que els ha obligat a ampliar els serveis.

Amagar el problema ajuda a cronificar-lo

Quan apareix el problema, les dones demanen ajuda més tard que els homes. Així, segons dades de l’Informe 2017, la mitjana d’edat és significativament més alta en les dones (42 anys) que en els homes (39). “Amagar les emocions en les substàncies tòxiques no serveix de res”, assenyala l’Encarnació, que té 60 anys i els dos últims ha fet un ús abusiu d'alcohol. Ara fa tres mesos que està en tractament i, segons destaca, “tot es veu molt diferent. Per començar l’autoestima la tinc molt millor”.

Retardar la demanda d’ajut comporta un allargament de la història de consum, cronificant-se en molt casos, i provocant un gran deteriorament de la seva vida si ho comparem amb els homes addictes. En les dones, el consum d’alcohol com a substància principal és més elevat, concretament, en un 40,8% respecte el 31,2% en homes. Abusar de l’alcohol, per ser una substància legal i acceptada, passa més inadvertit que altres drogues.

D’altra banda, les dones amb alcoholisme beuen més a casa que en entorns socials, per tant, es fa encara menys visible. L’Encarnació també es va refugiar a casa seva: “bevia sola”. Aquest és el doble estigma de les dones: “D’una banda, se les assenyala per prendre drogues i, per l’altra, se les culpabilitza socialment i familiarment per incomplir els estereotips tradicionals atribuïts al rol femení en una societat encara massa patriarcal: anteposar els interessos d’altres persones als propis, ocupar-se dels fills i la parella, dependència econòmica i emocional, agradar als altres o resistir”, ha assegurat Esculies.

Quasi la meitat de dones ateses per addiccions han patit maltractament físic

Hi ha col·lectius especialment vulnerables, com per exemple, les mares amb fills a càrrec o embarassades, que sovint tenen por de perdre la custòdia dels seus fills si reconeixen la seva addicció.

Segons dades de l'organització, quasi la meitat de dones (un 48,8%) ateses per addiccions han patit maltractament físic. A més, les dones ateses per l'entitat també presenten una pitjor situació econòmica que condiciona una pitjor salut i una pitjor atenció per a la seva cura.

Una altra dada que torna a colpejar el col·lectiu femení és que hi ha el doble de dones addictes ateses per l'entitat amb VIH que d'homes, un 12% enfront d'un 6% dels homes. Per aquest motiu, Baulies ha destacat també la necessitat de fer sensibilització i difusió als mitjans de comunicació perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats de tractaments que els homes.