L'escola catalana ni adoctrina ni fa partidisme, segons el Síndic de Greuges

Cristina Allué  @crisallue 

L'escola catalana ni adoctrina ni fa partidisme. Així ho conclou el Síndic de Greuges en el seu darrer informe que analitza diverses incidències presentades arran dels fets de l'1-O, on manifesta que a les escoles de Catalunya es garanteix el pluralisme. Segons l'ens, només un 5,7% dels casos denunciats contenien actuacions irregulars.

El document, ha explicat Rafael Ribó, aborda dos aspectes fonamentals: per una banda, analitza si els centres educatius van fomentar la controvèrsia política arran dels fets del Primer d'octubre, a partir de les queixes registrades al Síndic i al Ministeri de l'Interior; i, per altra banda, si els llibres de text adoctrinen l'alumnat català, com va denunciar l'entitat Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari.

“Més enllà de situacions puntuals que s’han de corregir en el tractament de la situació política per part dels centres escolars, i d'algun detall puntual dels llibres de text que pot induir a l'error, de l'anàlisi duta a terme en cap cas se'n desprèn un adoctrinament sistemàtic de l’alumnat a Catalunya”, conclou.

Per això, el Síndic fa una crida als actors polítics i socials i als mitjans de comunicació a tractar aquest tema “amb rigor i responsabilitat”. També insta les administracions, la Generalitat i l'Estat a “preservar el clima de convivència” i l’activitat educativa “sense interferències ni instrumentalitzacions de caràcter partidista i mediàtic”, de manera que es preservi el dret a l’educació de tot l’alumnat.

A més, Ribó posa en valor la tasca desenvolupada pels professionals de l'educació, en un context social i polític que qualifica “d'enorme complexitat”. Considera el síndic que el professorat ha garantit ”la bona convivència dels centres amb ple respecte a la pluralitat”.

A més, alerta que l'educació no pot estar aïllada de l'entorn de l'alumnat i que, per això, cal treballar aspectes relacionats amb la situació social i política, perquè “s'emmarca en l'exercici del dret a l'educació”. “Tractar l'actualitat política a les aules forma part del procés educatiu de l'alumnat. Aquest tractament, però, s'ha de fer sense manipulacions ideològiques ni propagandístiques, amb respecte a la pluralitat”, asseguren en l'informe.

Incidències irregulars i que no es poden verificar

Així, de les 174 incidències presentades al Síndic de Greuges o al Ministeri d’Educació arran dels fets de l’1-O no totes s'han pogut verificades. De les 134 que sí que s'han pogut analitzar, el 5,7% conté actuacions irregulars, un 6,3%, actuacions no irregulars però que constitueixen males praxis i un 4,6%, actuacions que estan subiudice. La resta són incidències no verificables, inconsistents o que s'ajusten als principis que regeixen el sistema educatiu.

En general, el Síndic assenyala que els centres educatius han d’evitar mostrar símbols o signes identificatius amb les diferents opcions partidistes, del signe que siguin. Aquesta previsió no exclou els missatges que no siguin partidistes i que respectin el seu caràcter propi.

A més, quan es tractin temes d'actualitat que siguin controvertits, s'han de resoldre de manera positiva, i no a través de la confrontació. Això, però, “no pot comportar restriccions de drets per als infants”, com ara prendre decisions col·lectives respecte a l'assistència a classe o participar en manifestacions.

“L'alumnat té dret a expressar les seves opinions polítiques a classe, en els debats d'aula o, si s’escau, en els treballs”, afirma el Síndic, que recomana a Ensenyament que elabori un decàleg per tractar temes controvertits a les aules i garantir els drets de tots els infants.

El model lingüístic no és “un instrument d'adoctrinament”

També recorda el Síndic que algunes opcions partidistes confonen el model lingüístic a l’escola catalana amb un instrument d’adoctrinament, i que això no s'hauria de permetre. “L’article 6.1 de l’Estatut estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, previsió que ha estat declarada constitucional per la Sentència 31/2010, del 28 de juny. Allò que és propi de Catalunya no pot tenir la consideració de partidari”, assegura Ribó.

Pel que fa al suposat adoctrinament a través dels llibres de text, l’informe desmunta alguns mites, com ara la incapacitat crítica de l’alumnat, el silenci com a garantia de no-adoctrinament, la neutralitat del currículum i l'autorització administrativa prèvia dels llibres o l'homologació del currículum com a garantia de pluralisme i no-adoctrinament.

L'informe analitza de manera exhaustiva un informe previ elaborat per l'entitat AMES sobre l'adoctrinament a través dels llibres de cinquè i sisè de primària. Aquest informe conté observacions específiques de 59 pàgines, d’un total de 3.296 pàgines (més de 1.500 referides específicament a la història i la geografia) en els 14 llibres analitzats, l’1,8%.

N'hi ha dos sense continguts suposadament adoctrinadors, i n’hi ha cinc amb dos continguts o menys. De la resta de llibres, com a màxim, hi ha 11 continguts suposadament adoctrinadors. Cap dels 35 continguts suposadament adoctrinadors identificats per l'entitat AMES, a més, apareixen en més de la meitat dels llibres de text analitzats, i la majoria (21 dels 35) apareix només en un sol llibre.