L'escola catalana ni adoctrina ni fa partidisme, segons el Síndic de Greuges

Rafael Ribó presenta un informe en què analitza incidències arran dels fets de l'1-O i conclou que només hi ha un 5,7% d'actuacions irregulars

L'escola catalana ni adoctrina ni fa partidisme. Així ho conclou el Síndic de Greuges en el seu darrer informe que analitza diverses incidències presentades arran dels fets de l'1-O, on manifesta que a les escoles de Catalunya es garanteix el pluralisme. Segons l'ens, només un 5,7% dels casos denunciats contenien actuacions irregulars.

El document, ha explicat Rafael Ribó, aborda dos aspectes fonamentals: per una banda, analitza si els centres educatius van fomentar la controvèrsia política arran dels fets del Primer d'octubre, a partir de les queixes registrades al Síndic i al Ministeri de l'Interior; i, per altra banda, si els llibres de text adoctrinen l'alumnat català, com va denunciar l'entitat Acció per a la Millora de l'Ensenyament Secundari.

“Més enllà de situacions puntuals que s’han de corregir en el tractament de la situació política per part dels centres escolars, i d'algun detall puntual dels llibres de text que pot induir a l'error, de l'anàlisi duta a terme en cap cas se'n desprèn un adoctrinament sistemàtic de l’alumnat a Catalunya”, conclou.

Per això, el Síndic fa una crida als actors polítics i socials i als mitjans de comunicació a tractar aquest tema “amb rigor i responsabilitat”. També insta les administracions, la Generalitat i l'Estat a “preservar el clima de convivència” i l’activitat educativa “sense interferències ni instrumentalitzacions de caràcter partidista i mediàtic”, de manera que es preservi el dret a l’educació de tot l’alumnat.

A més, Ribó posa en valor la tasca desenvolupada pels professionals de l'educació, en un context social i polític que qualifica “d'enorme complexitat”. Considera el síndic que el professorat ha garantit ”la bona convivència dels centres amb ple respecte a la pluralitat”.

A més, alerta que l'educació no pot estar aïllada de l'entorn de l'alumnat i que, per això, cal treballar aspectes relacionats amb la situació social i política, perquè “s'emmarca en l'exercici del dret a l'educació”. “Tractar l'actualitat política a les aules forma part del procés educatiu de l'alumnat. Aquest tractament, però, s'ha de fer sense manipulacions ideològiques ni propagandístiques, amb respecte a la pluralitat”, asseguren en l'informe.

Incidències irregulars i que no es poden verificar

Així, de les 174 incidències presentades al Síndic de Greuges o al Ministeri d’Educació arran dels fets de l’1-O no totes s'han pogut verificades. De les 134 que sí que s'han pogut analitzar, el 5,7% conté actuacions irregulars, un 6,3%, actuacions no irregulars però que constitueixen males praxis i un 4,6%, actuacions que estan subiudice. La resta són incidències no verificables, inconsistents o que s'ajusten als principis que regeixen el sistema educatiu.

En general, el Síndic assenyala que els centres educatius han d’evitar mostrar símbols o signes identificatius amb les diferents opcions partidistes, del signe que siguin. Aquesta previsió no exclou els missatges que no siguin partidistes i que respectin el seu caràcter propi.

A més, quan es tractin temes d'actualitat que siguin controvertits, s'han de resoldre de manera positiva, i no a través de la confrontació. Això, però, “no pot comportar restriccions de drets per als infants”, com ara prendre decisions col·lectives respecte a l'assistència a classe o participar en manifestacions.

“L'alumnat té dret a expressar les seves opinions polítiques a classe, en els debats d'aula o, si s’escau, en els treballs”, afirma el Síndic, que recomana a Ensenyament que elabori un decàleg per tractar temes controvertits a les aules i garantir els drets de tots els infants.

El model lingüístic no és “un instrument d'adoctrinament”

També recorda el Síndic que algunes opcions partidistes confonen el model lingüístic a l’escola catalana amb un instrument d’adoctrinament, i que això no s'hauria de permetre. “L’article 6.1 de l’Estatut estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català, previsió que ha estat declarada constitucional per la Sentència 31/2010, del 28 de juny. Allò que és propi de Catalunya no pot tenir la consideració de partidari”, assegura Ribó.

Pel que fa al suposat adoctrinament a través dels llibres de text, l’informe desmunta alguns mites, com ara la incapacitat crítica de l’alumnat, el silenci com a garantia de no-adoctrinament, la neutralitat del currículum i l'autorització administrativa prèvia dels llibres o l'homologació del currículum com a garantia de pluralisme i no-adoctrinament.

L'informe analitza de manera exhaustiva un informe previ elaborat per l'entitat AMES sobre l'adoctrinament a través dels llibres de cinquè i sisè de primària. Aquest informe conté observacions específiques de 59 pàgines, d’un total de 3.296 pàgines (més de 1.500 referides específicament a la història i la geografia) en els 14 llibres analitzats, l’1,8%.

N'hi ha dos sense continguts suposadament adoctrinadors, i n’hi ha cinc amb dos continguts o menys. De la resta de llibres, com a màxim, hi ha 11 continguts suposadament adoctrinadors. Cap dels 35 continguts suposadament adoctrinadors identificats per l'entitat AMES, a més, apareixen en més de la meitat dels llibres de text analitzats, i la majoria (21 dels 35) apareix només en un sol llibre. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article