Els ‘manters’ han compartit aquest dilluns al Parlament fins a sis projectes cooperatius per abandonar la venda ambulant. Hi han arribat acompanyats dels diputats de la CUP i han presentat les seves iniciatives a ERC, per tal que el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, s’avingui a donar-los suport i els ajudi a obtenir els permisos de residència i treball.
“A l’estiu moltes administracions es queixen de la venda ambulant i responen amb violència, però la venda ambulant no s’arregla amb persecució. Fa anys que existeix. Abans que ho féssim nosaltres, n’hi havia d’altres. Els que ens hi dediquem som la classe més baixa de la ciutat. Tampoc volem ser al carrer”, ha explicat un dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants.
Per això, el primer que demanen a les administracions és “tenir els papers”. “Sense documentació no podem avançar. Per poder obtenir el permís de residència, necessitem un contracte de treball de tres anys, que en molts casos se’ns nega perquè hem estat multats per vendre al carrer. Això és una gran trava per a nosaltres”, han detallat des del sindicat. També volen el suport de les oficines de treball per impulsar els seus projectes d’emprenedoria. Aquesta ajuda els permetria trobar vies de finançament.
“De vegades la gent que viu i treballa a Catalunya no és prou conscient que nosaltres tenim les nostres professions. Entre els manters hi ha professors, mecànics, soldadors, fusters, pescadors, agricultors... No venim aquí amb el cap i les mans buides. Ens han educat per treballar. I, amb la venda ambulant, fem més de 14 hores sense descans. Perquè aquesta venda ambulant no generi ‘conflictes’, com diuen els polítics, ens cal el suport i la voluntat política perquè puguem tenir un treball digne”, han assegurat a la cambra catalana.
Per demostrar que tenen interès a fundar projectes i iniciatives, han explicat fins a sis cooperatives que els agradaria engegar. La primera es dedicaria als horts urbans i donaria feina a uns 15 manters que, al seu país, tenen llarga experiència en treballar la terra. La segona és una cooperativa d’impressió i serigrafia, on una vintena de joves es dedicaria a l’estampació. El tercer projecte donaria feina a una vintena de joves artesans, que podrien vendre els seus productes en un gran mercat, si l’Ajuntament de Barcelona els cedís un espai obert de la ciutat.
També voldrien organitzar una promotora d’espectacles artístics africans, perquè no n’hi ha cap a la ciutat que formi els joves, però tampoc que ofereixi activitats. “Ens agradaria poder-la crear, però necessitaríem una petita inversió”, han explicat. També els agradaria crear una cooperativa de bellesa i perruqueria d’estil africà per a una vintena de joves i, per últim, els agradaria crear una cooperativa per muntar fires i que treballés en l’exportació i la importació de productes dels seus països d’origen.
“No volem que el consistori ens utilitzi”
Un cop han explicat tots els projectes, però, han detallat que no volen que cap administració “els utilitzi” per donar una bona imatge, com denuncien que ocorre a l’Ajuntament de Barcelona. I han recordat que el projecte “fals” del consistori que havia de donar feina als manters “no existeix” i molts d’ells han hagut de tornar al carrer. També han recordat que la marca que han creat, Top Manta, a través de la qual comercialitzen roba i sabatilles esportives dissenyades per ells, “no és perquè els manters les venguin al carrer, sinó perquè surtin del carrer”.
Sobre el gest de l’Ajuntament de Barcelona d’acollir 60 persones refugiades a bord del vaixell de Proactiva Open Arms, els manters han assegurat que els sembla “d’una gran hipocresia”. “Els hi donaran la benvinguda durant dos dies i, després, viuran com nosaltres, perseguides i discriminades a la ciutat”, s’han lamentat. Per aquest motiu, han reclamat a les administracions polítiques sinceres d’acollida, també per als centenars de persones que es troben sense permisos de residència al país.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari