Horts socials per impulsar la inserció laboral

El projecte singular que finança l’Àrea Metropolitana de Barcelona a Barberà del Vallès dona feina a nou dones en un àmbit on predomina el sector masculí

“Treballar la terra és un sentiment que no es pot expressar”. Això fa feliç la Núria Salas, que té 54 anys i sempre havia treballat cuidant infants, fins que es va quedar sense feina. Va ser aleshores quan va començar a treballar en un hort urbà al municipi on viu, a Barberà del Vallès. Va saber de la iniciativa, que rep el nom de ‘Programa de foment de l’ocupació i cooperativisme per la gestió d’uns horts socials-comunitaris municipals’, a través de l’Ajuntament.

El projecte, que ofereix una sortida professional als veïns que hi participen, s’inscriu dins un pla de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de suport a polítiques socials, que està dotat amb 30 milions d’euros.

Salas descriu la seva experiència a l’hort d’“intensa”. Assegura que l’ha fet “gaudir molt” i que gràcies a ell té un contracte laboral d’un any. “Crec que un any és just, però m’agradaria que haguessin sigut dos, perquè així hauria pogut gaudir de totes les temporades de cultiu”, explica. L’hort, que està localitzat en unes zones comunitàries al costat del riu Ripoll té uns 1.600 metres quadrats, una àmplia extensió per desenvolupar les dots de jardineria i horticultura. Hi cultiven de tot. “Fa un mes i mig vam plantar carbasses, cebes i tomàquets”, explica la Núria Salas, contenta.

Amb ella, hi ha nou dones més que participen en aquest projecte pioner, que és un dels quatre projectes singulars que desenvolupa l’AMB i que donen feina a un total de 300 persones. També hi ha 20 plans més d’ocupació, tres d’ajuda a la contractació de persones aturades per part de les empreses i tres d’ajuts a l’emprenedoria.

Però a més d’oferir feina a persones que ho necessiten, sobretot dones, que és el col·lectiu que més precarietat laboral pateix, el projecte ‘Programa de foment de l’ocupació i cooperativisme per la gestió d’uns horts socials-comunitaris municipals’, com la resta de plans que es desenvolupen a l’Àrea Metropolitana, busca aconseguir un retorn social al municipi. Segons Eva Ortigosa, coordinadora del programa, els principals objectius són “caminar cap a l’autoocupació i fer promoció de l’ocupació en el sector de l’economia social i solidària”, sobretot en un sector, el de l’horticultura, que està molt masculinitzat”.

La clau és la formació

Mentre treballen l’hort, a més, les usuàries van aprenent l’ofici. En total, el programa té unes 700 hores de formació, que s’inclouen dins la jornada laboral. “Aquesta formació és imprescindible, perquè els permet treballar en grup i perquè així aprenen com desenvolupar un projecte d’emprenedoria”, resumeix Ortigosa. De fet, de les 700 hores, n’hi ha 300 que són de formació en horticultura. “En aquesta formació aprenen sobretot nocions de cooperativisme i economia social i solidària. També català oral, informàtica, càlcul, entre d’altres”, resumeix.

Així, en horari de dilluns a divendres de les vuit del matí a dos quarts de quatre, l’hort els ocupa una mica més de la meitat de la seva jornada laboral. La resta és formació. “No m’agradaria que el nostre treball fos en vaˮ, diu Salas, que vol seguir impulsant l’hort com sigui.

Per això, es plantegen fundar una cooperativa amb les companyes. “Si no podem fer la cooperativa, almenys sí que voldríem que altra gent hi pugui participar, perquè tingui continuïtat. Aquestes persones podran aprendre un ofici nou i tindran les mateixes oportunitats que jo he tingut”, diu esperançada.

Grup de dones treballant la terra / Projecte Horts Urbans de Barberà del Vallès

Tallers per construir oportunitats

Més enllà del ‘Programa de foment de l’ocupació i cooperativisme per la gestió d’uns horts socials-comunitaris municipals’, n’hi tres més dels que desenvolupa l’AMB que són qualificats de singulars. Tots ells, com explica el director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Hèctor Santcovsky, es dirigeixen a col·lectius vulnerables, i ho fan a través de vies que busquen ser “innovadores”.

Així és com es concep, per exemple, l’Escola d’Oportunitats a Sant Adrià del Besòs, que busca, a partir de formacions diverses, que els usuaris es puguin inserir en el mercat laboral potenciant les seves virtuts. “Volem apostar per la inserció laboral millorant les habilitats personals. D’aquesta manera, no només millorarem la inserció d’aquestes persones sinó que també en millorarem les condicions laborals”, explica Santcovsky.

També el Projecte #esposibleSB, de Sant Boi de Llobregat fa seguiment individualitzat de la gent per trobar feina. Ja s’ha fet una prova pilot prèvia i compta amb uns percentatges d’inserció molt favorables. Per últim, a l’Hospitalet de Llobregat s’està desenvolupant el pacte local pel comerç del municipi, que promou la formació, les xarxes i diferents col·laboracions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article