La prohibició del ‘topless’ “discrimina les dones i limita la llibertat d’expressió”, segons el Síndic

Rafael Ribó demana que es revisin les normatives de les piscines municipals per incorporar la perspectiva de gènere

“Tot i que es tracta d'una situació generalitzada a les piscines municipals catalanes, la prohibició de fer topless és una limitació a la llibertat d’expressió de les dones”. Així ho ha considerat el Síndic en una resolució, en què critica “la manca de perspectiva de gènere de les normatives” que regulen el funcionament de les piscines i “els criteris que s'han de complir per accedir-hi”. 

A parer del Síndic, “les normes comporten una evident discriminació cap a les dones, ja que només se centren a regular la indumentària femenina”. A més, Rafael Ribó assenyala que la gran majoria són ”restrictives”: més enllà del topless, moltes instal·lacions municipals prohibeixen “un excés tèxtil, en particular el burquini”.

Per contra, el Síndic no ha trobat cap piscina en què en les normes d’accés, per exemple, es limiti l’ús del banyador tipus eslip o tanga per als homes. També afegeix “el greuge que comporta el valor icònic de reivindicació femenina, tant del topless com del burquini”.

“Demanem que tots els municipis que disposen de piscines de caràcter municipal revisin la seva normativa d'ús amb perspectiva de gènere, respectant la llibertat d'expressió de les persones usuàries, amb les úniques limitacions que, previstes per la llei, tinguin per objecte la salvaguarda de l'ordre, la seguretat, la moral i la salut pública de manera justificada i proporcionada”, recomana el Síndic.

L'exemple de la plataforma Mugrons Lliures

El Síndic, que té el mandat específic de vetllar per la igualtat entre homes i dones, ha estudiat el cas a partir de la queixa concreta de la plataforma Mugrons Lliures, contra l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. Després d’ampliar la investigació, Ribó ha detectat que “hi ha municipis on està prohibit el topless a les piscines municipals i d'altres on s'estableix que les persones s'han de banyar amb banyador, i que queda prohibit l'ús de qualsevol altra vestimenta que no estigui reglamentàriament establerta per a les dones (topless, biquini, etc.)”.

Algunes normatives prohibeixen, fins i tot, l'excés tèxtil (l'anomenat burquini), “suposadament per raons d'higiene”, mentre que d'altres no preveuen cap normativa diferenciada entre les indumentàries de bany de dones i homes.

En l'àmbit de la Generalitat de Catalunya, no hi ha una regulació específica sobre la indumentària que han d'emprar les persones usuàries de piscines públiques. Tampoc no es fa cap referència explícita sobre la pràctica del topless ni aquesta es prohibeix expressament. 

És a través d'un decret atorga que les administracions locals tenen potestat per autoritzar les piscines a establir certes restriccions d'ús, i l'exercici de les competències de vigilància i control en aquesta matèria. Per tant, cada municipi pot regular reglamentàriament aquest assumpte, “però ho ha de fer garantint el dret a la igualtat de gènere”, segons el Síndic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article