Malgrat els avenços i els esforços de l’Administració amb relació al sistema de protecció de la infància -s’han creat 242 places noves per atendre els migrants no acompanyats-, els drets dels infants encara és un dels àmbits que més preocupen el Síndic. Així ho ha expressat el mateix síndic, Rafael Ribó, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, M. Jesús Larios, aquest dimarts, en la presentació de l’Informe anual sobre els drets dels infants 2017 davant de la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya.
Més concretament, el Síndic destaca la necessitat d'adoptar un pla específic per abordar el gran nombre d’adolescents estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya en els últims temps. Un increment que va començar el 2016 i que el 2017 va ser exponencial.
Aquest pla ha de ser complementari a les mesures de millora del sistema protector. En aquest sentit, segons ha destacat el Síndic, “s’ha d’abordar l’encara insuficiència de famílies acollidores i la manca de desplegament de l’acolliment professional”. L’informe constata, a més, que caldria continuar avançant en la promoció d’una xarxa de centres més petits, com ha començat a fer la DGAIA, si bé caldria que aquestes dimensions fossin aplicables a qualsevol tipus de centre de protecció. Així mateix, cal avançar en la millora de les condicions laborals del personal educador.
També en l’àmbit social l’informe inclou una llista de recomanacions per combatre la pobresa infantil i recull la tasca impulsada pel Síndic per assolir la signatura, de moment aturada, d’un pacte contra la segregació escolar. Pel que fa als drets civils, destaquen les actuacions per garantir els drets del col·lectiu LGTBI i els suggeriments per protegir i regular els drets d’imatge dels infants.
Només un 46,8% dels infants tutelats estan en acolliment familiar
Els esforços de l’Administració per promoure l'acolliment familiar, si bé suposen una millora pel que fa al suport a les famílies acollidores, encara no han donat els resultats que requeriria la necessitat d’aquest recurs, ja que no s’ha incrementat de manera significativa el nombre de famílies acollidores. Només un 46,8% dels infants tutelats estan en acolliment familiar, proporció molt similar a l'existent des de fa més de deu anys.
El factor més determinant per entendre l'increment de la pressió sobre el sistema de protecció té a veure amb l'increment de l'arribada d'adolescents migrants no acompanyats. El mes d'octubre de 2017 ja se n'havien atès 1.116 nous casos, un 63,2% més que tot l'any 2016. Les dificultats del sistema de protecció per atendre aquesta realitat ha provocat que la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat mantingués nombrosos infants, sense estar detinguts, més de quatre dies.
El col·lectiu dels educadors ha plantejat al Síndic dèficits que afecten directament l’efectivitat i la garantia dels drets dels infants. Entre les recomanacions en aquest sentit destaca revisar el nombre i el perfil de professionals que són necessaris en cadascun dels centres d’acord amb les necessitats detectades i expressades pels mateixos professionals i les avaluacions de riscos psicosocials.
La pobresa infantil: un problema estructural
El 2016 les dades sobre l’índex de pobresa infantil van millorar, però encara hi ha prop d’un 25% d’infants en risc de pobresa i un 6% d’infants que pateixen una situació de privació material severa, indicadors significativament superiors a les dades per al conjunt de la població.
Malgrat la constatació que la prevalença de pobresa és més alta en infants que en altres col·lectius, l’informe denuncia que la renda garantida de ciutadania, que es va aprovar l’any 2017, protegeix les famílies amb menys ingressos, però no fa una discriminació positiva suficient de les famílies amb infants a càrrec. Els imports previstos varien en funció dels membres de la unitat familiar, però no distingeixen si són infants o adults.
En aquest sentit, el Síndic ha recomanat que s’estableixin prestacions regulars i eficaces adreçades a infants i adolescents que els donin la màxima cobertura i l’accés a les quals no es condicioni a les necessitats dels altres, o també que el dret a un nivell de vida adequat dels infants sigui un dret subjectiu exigible davant de les administracions i en seu judicial.
El pacte contra la segregació: un repte pendent
El Síndic va presentar l’any 2016 dos informes sobre la segregació escolar. A partir d’aquests, juntament amb el Departament d’Educació, ha promogut l’elaboració d’un pacte contra la segregació a Catalunya. El pacte es fonamenta en els principis de corresponsabilitat de tots els centres, independentment de la titularitat, i el del dret a l’educació amb igualtat d’oportunitats.
Per garantir l’èxit del pacte contra la segregació escolar (encara en procés d’elaboració), tant pel que fa a la seva subscripció com aplicació efectiva, l’informe recomana que s’adopti una posició activa sobre les mesures normatives i organitzatives que s’han de prendre, i també les previsions pressupostàries.
L’informe posa de manifest el conflicte existent entre els efectes negatius quant a la segregació de la difusió de dades de resultats acadèmics i el dret d’accés a la informació pública. En aquest sentit, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) ha rebut demandes d’accés a dades de resultats. Per evitar aquesta situació, el Síndic recomana que es reguli amb un decret la privacitat d’aquesta informació.
Més recursos per a les famílies refugiades
L'informe del Síndic també destaca que “cal garantir que els serveis socials disposin dels recursos per poder dur a terme una intervenció adequada en casos de famílies refugiades de recent arribada i d’especial vulnerabilitat per poder tenir èxit en l’assoliment de l’autonomia”, i afegeix que “també cal crear centres o recursos per atendre famílies amb infants de recent arribada que presenten una situació complexa i que requereix ser abordada de manera específica amb plans de treball concrets i un seguiment intensiu”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari