El Suprem condemna l’Estat espanyol per negar l'asil a 15.000 persones refugiades

Redacció
ACN

La Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem ha condemnat l’Estat per incomplir “parcialment” les seves obligacions de tramitació de sol·licituds d’asil de refugiats procedents de Grècia i Itàlia, tal com s’havia compromès a fer davant el Consell Europeu, que el 2015 li va assignar un grup de 19.449 persones durant dos anys. Segons el Suprem, des del 25 de setembre del 2015 fins el 26 de setembre del 2017 l’Estat només va tramitar el 12,85% de les reubicacions, 15.000 menys de les que li pertocava, malgrat que les decisions del Consell Europeu tenien caràcter “vinculant i obligatori”. Per aquest motiu “condemna l’Estat espanyol a continuar la tramitació en els termes previstos” i “de conformitat amb els acords que a partir d’ara adoptin les institucions comunitàries”.

Els magistrats han adoptat la decisió fruit d’un recurs interposat per l’associació suport a Stop Mare Mortum contra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitud que havia formulat el 2017 davant el govern espanyol.

De fet, l'entitat ha celebrat la decisió, que consideren “històrica”.“És la primera vegada que un tribunal nacional condemna al seu govern per d’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries. Es posa així de manifest que el compliment dels drets humans va més enllà de la voluntat política sinó que és una obligació dels estats”, celebraven en un comunitat.

L'entitat considera provat, doncs, que el dret d'asil “no és un dret discrecional, sinó exigible” i veu una “oportunitat“ per fer un “un canvi radical en les polítiques migratòries i d’asil més enllà de gestos puntuals”. A la demanda, Stop Mare Mortum demanava que es declarés que l’Estat havia incomplert les obligacions d’oferir places de reubicats, aprovar les llistes enviades i acollir els refugiats, així com complir les decisions del Consell Europeu, i demanava que s’ordenés al govern espanyol complir “immediatament” i amb caràcter “urgent” els compromisos signats

L’advocat de l’Estat s’hi va oposar

La sentència explica que l’Advocat de l’Estat es va oposar a aquestes demandes que considerava que no tenien cap fonament. L’executiu de Rajoy va adduït que l’Estat estava duent a terme les gestions necessàries per reclamar i reubicar els refugiats que li havien estat assignats, però que el procediment era laboriós perquè calia verificar si totes les persones assignades reunien les condicions precises per a la seva petició d’asil.

A més, l’Estat demanava traspassar la qüestió a l’àmbit prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE per aclarir si corresponia a la Comissió Europea fer el control del compliment de les decisions d’emergència o si també ho poden fer els tribunals de cada estat. Els magistrats han desestimat aquesta última petició i asseguren que el Suprem pot assumir aquesta competència.

Només el 12,85% de sol·licituds ateses

Els magistrats exposen que l’executiu espanyol només va atendre el 12,85% de les 19.449 reubicacions a les que estava obligat, quan “hauria d’haver ofert i reubicat a 13.086 sol·licitants d’asil procedents de Grècia i 6.363 d’Itàlia”. Recorden que l’Estat va rebutjar la possibilitat de la que disposava de reduir en un 30% la quota de refugiats que li pertocaven.

Per tot plegat, conclouen que l’Estat “ha incomplert les seves obligacions d’oferir i fer efectives les reubicacions a les que estava obligat”, i “transcorregut més de mig any del venciment del termini, l’informe de la Oficina d’Asil i Refugiat (OAR) reconeix que el compliment de les obligacions finals és inferior al 13%”.

D’aquesta manera, el 4 de març del 2018 l’Estat només havia ofert 2.500 places (1.875 de Grècia i 625 d’Itàlia). La sala conclou que les dificultats administratives que addueix el govern espanyol “no eximeixen de les obligacions” contretes i “no justifica la conducta d'omissió” del govern espanyol.