L’Hospital del Mar estimula amb èxit el cervell de quatre pacients amb anorèxia nerviosa

La intervenció es fa utilitzant tecnologia robòtica i inserint uns elèctrodes a zones del cervell profundes relacionades amb l’estat d’ànim, l’ansietat, la motivació i la recompensa

Inserir uns elèctrodes a zones profundes del cervell dels pacients, és a dir, utilitzar l’estimulació cerebral profunda, pot ser una tècnica eficaç en el tractament de l’anorèxia nerviosa, un trastorn alimentari que es caracteritza per un pes corporal anormalment baix, la percepció distorsionada per part del pacient del seu propi pes i una por intensa a què s’incrementi.

Així ho està estudiant un equip de l’Hospital del Mar que lideren neurocirurgians i psiquiatres del centre i que, fins ara, han utilitzat aquesta tècnica amb quatre pacients. Tots ells es recuperen sense complicacions per la cirurgia ni per l’estimulació cerebral. La resposta al tractament és variable segons el pacient.

La cirurgia consisteix en la col·locació d’uns elèctrodes en una zona determinada del cervell, l’àrea subcallosa o el nucli accumbens, que s’escull en funció de les característiques del pacient. Per fer-ho, s’utilitza un sistema robòtic, el robot ROSA, que permet als neurocirurgians controlar en tot moment el punt on se situen.

Els punts del cervell seleccionats no estimulen la gana, sinó que estimulant-los, es vol millorar el funcionament dels circuits cerebrals que controlen l’estat d’ànim, l’ansietat i el mecanisme de motivació i recompensa i, a la conseqüentment, guanyar pes.

Es tracta d’una intervenció de precisió, la qual cosa fa necessària una exhaustiva planificació i treball previ, utilitzant un programa de planificació informàtica específic. Durant la intervenció també s’insereix sota la pell del pacient la bateria que enviarà l’estímul als elèctrodes.

És una tècnica reversible i ajustable, com explica la Dra. Glòria Villalba, la neurocirurgiana responsable del projecte. “El risc que comporta la cirurgia és baix, per tant, assumible en uns pacients que estan molt greus i que no tenen cap altre tipus de tractament possible. Per tant, pensem que els hi compensa participar en l’estudi”, apunta. 

Malalts de llarga trajectòria

L’anorèxia és la malaltia mental amb més mortalitat i morbiditat. El 30% dels casos es converteixen en crònics i no responen a cap tractament i els malalts presenten una alta taxa de suïcidis. Aquest tipus d’intervenció es dirigeix a determinats pacients, que són malalts de llarga trajectòria, amb més de 10 anys d’evolució, i en els quals han fracassat els altres tractaments convencionals.

El seu pes ha de situar-se per sota d’un índex de massa corporal (IMC) de 16, però per sobre de 13. A més, els pacients amb anorèxia nerviosa és freqüent que pateixin trastorns psiquiàtrics secundaris. Com destaca el Dr. Víctor Pérez, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital i director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, aquest tipus de trastorns presenten comorbiditats, les més habituals són “la depressió i el trastorn obsessiu-compulsiu, i en tots dos s’ha demostrat l’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda”.

Aquesta tècnica fa anys que s’utilitza com a tècnica en neurocirurgia per tractar patologies com ara el Parkinson, la tremolor o la distonia. Però en anorèxia nerviosa només s’ha fet servir en alguns casos a Canadà i a la Xina i ara s’estudia a Europa.

El projecte de l’Hospital del Mar és el primer que es fa al continent i el finança una beca del Fons d’Investigació Sanitària (FIS) i el CIBERSAM del Ministeri de Sanitat. En cas que els resultats siguin positius, aquesta tècnica s’incorporarà a la cartera de serveis del Servei Mancomunat de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Resultats exitosos

L’anorèxia nerviosa pot provocar diversos problemes de salut, marejos, cansament, alteracions a les anàlisis de sang, cabell fràgil, osteoporosi, i, en dones, la retirada de la menstruació, entre altres. A la vegada, afecta la seva vida personal, social i professional i, en casos extrems, conduir a la mort del pacient.

En 3 dels 4 casos tractats fins ara amb aquesta tècnica, 3 dones i un home, hi ha hagut una resposta variable, però positiva. Els primers dos pacients, intervinguts fa un any, ja han completat l’estudi. A la vegada, la Dra. Villalba destaca que també han millorat les patologies associades a l’anorèxia. “A més de respondre en el pes també hem vist resposta positiva en problemes associats en aquests pacients, com ara depressió, ansietat i obsessions”.

La primera pacient tractada reconeix que “amb el tractament aprens que la malaltia no marxa, sinó que aprens a cedir, i això comporta millores no només en el pes, també a l’estat d’ànim i l’ansietat”.
El tercer cas, que va passar pel quiròfan el novembre del 2017, encara no presenta resposta, encara que està demostrat que poden trigar fins a un any a respondre, i en l’últim, intervingut el passat mes d’abril, l’evolució és molt positiva. Tot i això, encara és massa aviat per afirmar si la intervenció ha assolit el mateix nivell d’èxit.
 

 
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article