Les dones copen el 73% dels llocs de treball de l'acció social, però el sector encara suspèn en perspectiva de gènere

Cristina Allué  @crisallue 

Que a l'acció social hi treballen més dones que homes és una realitat que tothom que treballa al sector té assumida. Ara, a més, sabem quin percentatge representen: les dones ocupen el 74% dels llocs de treball, 27 punts més que en el conjunt del mercat laboral, on les dones només representen el 47%. Tanmateix, el tercer sector suspèn encara en perspectiva de gènere. Per tal de revertir aquesta desigualtat, la Confederació i la xarxa DDiPAS, amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, proposen un full de ruta per assolir l'equitat entre homes i dones. Per això, han presentat la ‘Guia de gestió del canvi pel foment de l'equitat de gènere al tercer sector social de Catalunya’.

De fet, les desigualtats en l'acció social es poden copsar en el tipus de feina que es desenvolupa, en els salaris i en els càrrecs. Així, per exemple, mentre les dones ocupen feines de l'àmbit de les cures principalment, els homes acostumen a treballar en àmbits “més reconeguts”, com la salut.

A més, els homes ocupen més càrrecs directius o presidències i, quan ho fan, dirigeixen entitats que generen volums econòmics més alts. Entre les dones que aconsegueixen ser directives, el salari mitjà se situa entre els 12.000 i 24.000 euros bruts anuals, mentre que en el cas dels homes va dels 25.000 als 36.000.

A més, les dones perceben “més oportunitats en el tercer sector”, i hi troben  “un espai de projecció professional i d'estabilitat”, mentre que per als homes acostuma a ser “un entorn de pas” o, fins i tot, “de palanca cap a altres àmbits professionals”.

Les dones, les damnificades per la pobresa estructural

Però no només les treballadores de l'acció social pateixen un biaix de gènere, sinó també els col·lectius que atenen. Les xifres de risc de vulnerabilitat i altres indicadors així ho constaten. Les dones són les grans damnificades per la crisi i la pobresa estructural. 

D'entrada, la taxa d’ocupació de les dones a Catalunya és del 48,7%, deu punts menys que la dels homes (58,5%). A més, només representen el 31,4% dels càrrecs de direcció i gerència, tot i que són el 57% de les persones científiques i intel·lectuals.

El salari brut anual que més evidencia la diferència entre dones i homes és el del tram d’edat de més de 55 anys amb una diferència de 10.417 euros anuals, i també destaca la precarietat de les dones joves. La diferència salarial bruta anual més significativa entre dones i homes es troba en les ocupacions més precàries.

A més, la taxa de pobresa per a les dones a Catalunya és del 25,4%, un punt i mig per cent més que la dels homes. I les dones inverteixen quatre hores al dia a les tasques de la llar, mentre que els homes només en destinen dues. Així mateix, el 34% de les dones catalanes, de 15 anys i més, pateix dolor o malestar, enfront dels homes que en pateixen en un 22% dels casos.

Mesures per pal·liar les desigualtats de gènere

Per tot plegat, des de La Confederació i la xarxa DDiPAS apunten una trentena de recomanacions per pal·liar les desigualtats de gènere en l'àmbit de l'acció social. Entre elles, incorporar la perspectiva de gènere en els objectius fundacionals de les entitats, elaborar un pla de treball amb polítiques de gènere, impulsar un procés de transformació en l'organització de l'entitat tenint en compte l'equitat, dotar-se de codis ètics o, treballar amb formacions i cursos la cultura interna.

A més, també reclamen fer més visibles les dones en els espais de lideratge, fomentar la paritat en els òrgans de govern, seleccionar perfils professionals amb perspectiva de gènere, potenciar una organització dels horaris laborals més conciliadora i, finalment, suprimir la bretxa salarial entre homes i dones.