Ocupar un habitatge, conquerir el dret a viure dignament

Un extens estudi d'Obra Social BCN desmunta mites sobre l’ocupació i constata que el 82% dels habitatges són de grans tenidors i el 70% que hi viu són famílies

És la primera vegada que es fa un estudi en profunditat de la realitat de l’ocupació d’habitatges buits a Catalunya, i els resultats trenquen l’estigma. La tasca l’ha assumit la plataforma Obra Social BCN, i ha rebut el suport de la PAH i de diverses assemblees veïnals. L’estudi, que ha analitzat fins a 600 unitats de convivència i ha realitzat 36 entrevistes, constata que la major part de les famílies que ocupen un habitatge ho fan per conquerir el dret a viure dignament.

Així, les dades revelen que el 82% habitatges que són propietat d’un gran tenidor. De fet, set de cada deu són propietat dels bancs. A més, pràcticament la totalitat de les persones enquestades que s’han vist obligades a ocupar un habitatge tenen més de 26 anys i el 70% viu amb les seves famílies. A més, en més de la meitat de les ocupacions hi ha infants i adolescents. En aquestes unitats de convivència hi ha més dones (56%) que homes (36%).

“L’ocupació és una condició precària i una experiència en molts casos esgotadora a nivell físic i mental, amb conseqüències negatives sobre la salut”, reconeixen en l’estudi. És el resultat “de la falta d’estabilitat residencial, la por, la culpa, la criminalització, la inestabilitat en els subministraments, els processos judicials i els maltractaments per part de les propietaris i de les institucions”. Tot plegat, constata l’extens informe, es deu als estralls que ha causat la crisi econòmica i l’especulació immobiliària sobre les famílies en situació més vulnerable, les que ja tenien menors rendes i menys drets reconeguts, però també, “cada vegada més a l’alça”, sobre les persones amb ingressos mitjans.

El 75% afirmen que han ocupat un habitatge per la manca d’ingressos en relació amb el cost de l’habitatge. Les xifres de risc de pobresa són també alarmants. El 93% de les unitats de convivència enquestades per a l’estudi es troben per sota del llindar de la pobresa i un 37% ingressen menys de 400 euros mensuals o no tenen cap ingrés. Els motius que duen a ocupar, de fet, són molt diversos, però la majoria de les persones enquestades expressen “que ha estat l’única opció per disposar d’un sostre”.

Però, malgrat les condicions en què la major part de les famílies es veuen obligades a ocupar i els efectes que té aquesta ocupació, en l’informe també reconeixen que aquesta “és una resposta col·lectiva” que posa en evidència “la solidaritat, les xarxes veïnals i l’autogestió”. Així s’entén que el 52% de les ocupacions es facin en xarxa, i això inclou col·lectius, plataformes, assemblees, coneguts i veïns. És més, les persones que ocupen a través de plataformes acostumen a ocupar blocs sencers més sovint.

La manca d’ajudes socials

El context en què s’explica l’ocupació va més enllà del context de crisi econòmica i de la precarietat laboral. Segons les persones enquestades, la xarxa de protecció a través de prestacions i ajudes no és suficient. De fet, el 59% de les persones que s’han vist obligades a ocupar han demanat un habitatge social abans. A més, el 65% estan empadronades en l’habitatge ocupat, que ha passat a mans dels bancs per impagament i el 67% ha intentat negociar amb aquests propietaris sense èxit.

Alhora, el 51% de les unitats de convivència té un procés judicial obert i un 17% no coneixen la seva situació legal. A més, el 41% de les persones aconsegueixen un lloguer social després de l’ocupació, però només el 12% és en el parc públic d’habitatge. Això provoca que, al final, hi hagi persones que considerin l’ocupació no només com una solució a la manca d’habitatge, sinó una crítica al sistema d’habitatge privat i l’especulació.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article