Un còctel de tres proteïnes produïdes en llavors d’arròs permet neutralitzar el VIH ‘in vitro’

ACN

Investigadors de la Universitat de Lleida-Centre Agrotecnio i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han obtingut per primer cop tres proteïnes diferents d’una única planta d’arròs transgènic, els extractes de la qual eviten l’entrada del VIH en cèl·lules humanes en experiments ‘in vitro’.

A més, els components de l’arròs produeixen un efecte potenciador, ajudant a bloquejar la infectivitat del virus, i podrien utilitzar-se per a la producció de microbicides tòpics per prevenir la transmissió del VIH. Segons apunten els investigadors, els microbicides podrien ser de fàcil implementació en els països d’escassos recursos, gràcies al seu baix cost i a la facilitat d’aplicació. El treball s'ha publicat a la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences'.

Cada any es produeixen 1,8 milions de noves infeccions pel VIH al món, la majoria d’elles a l’Àfrica. En absència d’una vacuna efectiva contra el virus, la recerca per parar la pandèmia no se centra només en els tractaments contra el VIH, sinó també en les mesures de prevenció per reduir la transmissió del virus.

En aquest sentit, els microbicides tòpics podrien ser una opció assequible per als països d’escassos recursos, que tenen dificultat d’accés als tractaments antiretrovirals i a mètodes de barrera com ara els preservatius.

En un estudi de Universitat de Lleida i l'IrsiCaixa, els investigadors han constatat que tres proteïnes produïdes simultàniament en llavors d’arròs transgènic són extremadament efectives contra diferents variants del VIH-1 ‘in vitro’. Això es podria traduir en un nou procediment per a la producció de gels microbicides a un cost suficientment baix per als països pobres.

L'estratègia basada en arròs, un pas endavant

Part de les infeccions pel VIH podrien evitar-se mitjançant l’aplicació a la vagina o el recte de gels microbicides, de manera prèvia a la relació sexual. Aquests fàrmacs, que encara no es comercialitzen, poden bloquejar la infecció pel VIH unint-se a unes proteïnes del virus que juguen un paper clau en la seva entrada a les cèl·lules. Tot i així, les plataformes tradicionals de producció de proteïnes, que normalment utilitzen cèl·lules de mamífer o bacteris en cultiu al laboratori, són massa cares i no tenen la capacitat de producció suficient per abastir els països de recursos escassos, que són els més afectats per la pandèmia. Per aquest motiu, l’estratègia de producció basada en arròs representa una alternativa excel·lent que, a més, proporciona una activitat microbicida més potent.

De fet, les proves preliminars de les tres proteïnes produïdes en aquest estudi han mostrat que els components de l’arròs potencien ‘in vitro’ la unió de les tres molècules a una proteïna del VIH anomenada gp120, que és necessària per a que el virus pugui introduir-se en les cèl·lules.

Els investigadors també han observat que els components de l’arròs incrementen la potència contra diverses variants del virus. “Això vol dir que la producció a partir d’arròs de microbicides contra el VIH no només reduiria costos en comparació amb les plataformes de producció tradicionals, sinó que també proporcionaria beneficis en termes de potència microbicida”, explica el doctor Julià Blanco, investigador de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol a l'IrsiCaixa.

Blanco ha subratllat que “en alguns casos, els microbicides poden ser l’única opció per a les dones per prevenir la infecció pel VIH, ja que sovint els homes són reticents a l’ús del preservatiu”. Segons dades d’Unaids, a nivell mundial les dones joves tenen el doble de possibilitats d’infectar-se pel VIH que els homes de la seva edat.

“Aquesta estratègia innovadora és, sent realistes, l’única manera en què els còctels microbicides poden ser produïts a un cost suficientment baix per als països que més necessiten els tractaments de prevenció del VIH”, apunta el doctor Paul Christou, investigador ICREA a la Universitat de Lleida-Centre Agrotecnio i líder de l’estudi–. A més, proporciona una prova de la seguretat i utilitat de les plantes transgèniques per afrontar “un dels problemes de salut global més importants avui dia”, ha afegit.