Afers Socials es planteja un sistema de quotes davant l’augment d’arribades de menors estrangers no acompanyats

Només aquest juliol han arribat 440 joves, gairebé la mateixa xifra de tot el 2015, i s’han creat 458 places d’emergència


Aquest juliol han arribat a Catalunya 440 menors estrangers no acompanyats, una xifra pràcticament igual que la que es va registrar durant tot el 2015. En total, des del gener, n’han arribat 1.451, una dada que gairebé supera les 1.489 arribades que es van produir l’any passat (el 2016 van ser 684). De fet, fa tan sols un mes, el conseller Chakir el Homrani va admetre que, enguany, les arribades de menors estrangers no acompanyats es duplicaran. Això fa suposar que la xifra arribarà a finals d'any als 3.000 joves. Davant aquesta emergència, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies no descarta un sistema de quotes entre les comunitats autònomes, que permeti planificar aquestes arribades.

Així ho han explicat aquest dimarts tant el conseller com la directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA), Georgina Oliva, que no han descartat la proposta i han reconegut que s’ha debatut en reunions amb altres comunitats autònomes i institucions, com l’Ajuntament de Barcelona. “L’Estat ha de millorar la informació i la transparència. Volem saber quants menors sense referents familiars arribaran a Catalunya. També cal una aposta en recursos”, ha afegit el Homrani.

També ha criticat el conseller les declaracions de Pablo Casado, líder del PP, que va assegurar aquest cap de setmana que “no és possible que a Espanya hi hagi papers per a tots”. “No compartim en absolut aquesta reflexió. No hi ha hagut enguany xifres extraordinàries pel que fa a l’arribada de persones migrades des de la frontera sud, tot i que augmenta el nombre de joves menors d'edat, però sí que hi ha hagut una manca de planificació per part del Govern espanyol des de fa anys”, ha afirmat el conseller.

Així doncs, i per tal de garantir l’atenció als menors estrangers no acompanyats, Oliva ha assegurat que s’han hagut de crear 458 places noves d’emergència aquest juliol. Això ha suposat un cost de 8,5 milions d’euros, tal com ha apuntat el conseller. D’aquestes places, n’hi ha 240 de primera acollida i servei integral; 38 en pisos assistits per a joves d’entre 16 a 18 anys; 68 en pisos assistits per a joves majors d’edat; quatre en pisos assistits per a joves majors de 18 anys amb discapacitat o algun trastorn de salut mental; 48 places en residències per a joves en processos d’inserció laboral i social de 18 a 21 anys; i 60 places més en centres de protecció d’emergència.

Aquestes noves places se sumen a les 400 que la conselleria ja va anunciar al juny, i a les que se’n van crear a finals de l’any passat. Així, des del juny del 2017 fins a aquest juliol s'han posat en funcionament un total de 1.645 places d'acollida. Oliva també ha admès que, mentre l’article 155 va ser vigent a Catalunya, va ser impossible crear places noves a través de resolucions d’emergència i, per aquest motiu, no va quedar altra alternativa que sobreocupar alguns centres de menors durant aquells mesos. Ara, però, assegura que aquesta situació ja s’ha solucionat.

Gairebé una quarta part dels joves tutelats són migrants

En total, doncs, la DGAIA atén 1.833 joves migrants, que representen el 22,6% del total d'infants i adolescents tutelats per la Generalitat. A més, Oliva també ha explicat que entre l’1 d’agost i el 21 de desembre d’aquest any, al voltant de 600 joves atesos per la DGAIA faran 18 anys, més de la meitat dels quals són joves estrangers no acompanyats.

Per tot plegat, el Homrani ha demanat més agilitat per regularitzar la seva situació administrativa. “Els menors sense referents familiars són doblement vulnerables” ha dit. A més, ha reconegut que els darrers mesos ha estat difícil crear places noves, però també trobar equips de professionals que puguin atendre’ls social i laboralment. “Són joves amb molta iniciativa. Ho demostra el viatge que han fet per arribar a Catalunya. Si som capaços de treure aquest potencial, això sumarà a la nostra societat”, ha conclòs.

Finalment, pel que fa a la prohibició de la Degana de Barcelona, que va exigir que cap menor estranger no acompanyat passés la nit a la Ciutat de la Justícia, Oliva ha afirmat que s’ha trobat un nou centre, on se’ls dona una primera atenció i acompanyament, amb coordinació amb els Mossos d’Esquadra.

Així mateix, la directora de la DGAIA ha asseverat que la Taula d’atenció integral dels menors estrangers sense referents familiars, que va crear l'exconsellera Bassa i que calia reactivar, tal com va afirmar el conseller fa un mes, només ho ha fet “parcialment”. S'espera, però, que es posi en marxa de nou en breu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article