“Va molt bé poder descansar mentalment i tenir un respir”

El Josep i la Lluïsa són els cuidadors de la Pilar, una dona de 93 anys que té mobilitat reduïda

“La vida del cuidador no és fàcil. Físicament no és cansat, però sempre hi has de ser i has d’estar pendent de la persona amb dependència constantment”. El Josep i la Lluïsa es fan càrrec dia rere dia de la Pilar, la mare de la Lluïsa, que viu amb ells. Acaba de fer 93 anys i ja en fa quatre que té mobilitat reduïda i, per tant, dependència.

“Com més gran es fa més li costa sortir de casa. I dins de casa va amb caminador, o bé amb cadira de rodes”, explica el Josep. La seva dona està prejubilada i ell encara treballa. A la pràctica, però, tots dos fan de cuidadors.

Això, detalla el Josep, significa que no poden “anar tan lliurement als llocsˮ perquè sempre van “lligats d’horarisˮ. I no només això, sinó que cada dia controlen la medicació que es pren la Pilar, tenen cura de la seva higiene personal, li preparen els àpats, l’acompanyen al metge com a mínim un cop al mes i evidentment, li fan companyia.

A banda d’això, el Josep i la Lluïsa tenen la filla i els néts a Londres, i els agrada poder-los anar a visitar de tant en tant. Ara bé, sense una ajuda, els és “impossible” poder-ho fer.

És per això que des de fa quatre anys s’acullen al programa RESPIR, que ofereix la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un programa d’atenció residencial temporal per a persones amb un grau de dependència per raons d’edat i/o discapacitat i que té com a finalitat “millorar la qualitat de vida dels cuidadors, proporcionant-los un temps de descans i donant resposta a determinades situacions familiars”, explica la vicepresidenta de la Diputació, Meritxell Budó. És un servei de copagament, que varia en funció de la capacitat econòmica de la persona atesa.

Així, quan va començar a ser feixuc poder anar amb la Pilar de vacances, van sol·licitar l’accés al programa. “Els dos primers anys va ser com si la Pilar anés a un hotel a passar les seves vacancesˮ, assegura el Josep. Ara, cada cop es fa una mica més difícil, explica, però “l’assistència és molt personalitzadaˮ, i això els deixa més tranquils.

Durant les quatre setmanes que la Pilar és al RESPIR, ells dos la van a veure alguns dies i sempre que cal poden trucar a la seva cuidadora del programa que, a més, intenten que cada any sigui la mateixa. Al RESPIR les persones grans hi poden fer tot tipus d’activitats i fins i tot hi ha un fisioterapeuta.

El més complicat, diu el Josep, és trobar dates, perquè és un servei molt sol·licitat. Segons Budó, l'ocupabilitat d'aquest servei és del 95% i durant el 2017 va acollir 3.500 usuaris. És per això que aquest any el Josep i la Lluïsa han hagut d’endarrerir una mica les seves vacances. Siguin les dates que siguin, però, assegura que “va molt bé mentalment poder descansar unes setmanes” per recuperar forces i seguir.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article