La bella erosió de la vellesa

La segona i darrera sèrie de la il·lustradora Marta Contreras sobre la gent gran aborda el pas del temps i la solitud


Com és de bella la vellesa? Com apreciem el pas del temps? La segona i darrera sèrie de la il·lustradora Marta Contreras (Tarragona, 1985) sobre la gent gran aborda la solitud i el desgast. “La societat tracta la gent gran com si fossin pedres, éssers inanimats. Sols, immòbils a la vora del mar, s’erosionen pel vent i l’aigua. A la seva pell s’hi pot apreciar la tristor i el pas del temps, agreujat per la solitud”, explica l'artista.

Amb aquesta reflexió en ment, i aprofitant les vacances, Contreras va pintar una roca de platja amb el rostre d'un avi. La va deixar submergida en l'aigua, prop de la sorra. A sota, hi va deixar el seu contacte.

Dies més tard, una banyista va trobar la pedra per casualitat. "Quan vaig veure la pedra dibuixada vaig pensar amb la vida i amb la rapidesa del pas del temps", ens explica la Mar Darder, l'afortunada d'aquesta troballa. Li va agradar i se la va endur a casa: "Vaig decidir agafar-la perquè em va semblar una il·lustració preciosa i molt original. Vaig pensar que quedaria molt bé com a peu de porta, no hi ha res com un hand made", assenyala.

Allà, va descobrir que al revers hi havia escrit l'Instagram de la Marta Contreras. Així que, per agrair-li que deixés la roca a la platja, li va enviar una fotografia de com queda ara a casa seva, l'última fotografia que es veu a la sèrie que publiquem al Social.cat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article