Barcelona farà un inventari de solars buits per expropiar-los si continuen inactius

L'Ajuntament aprovarà aquesta tardor la modificació del planejament urbanístic per fer-lo efectiu


Barcelona farà un inventari de solars buits per tal d'expropiar-los si continuen inactius. Un cop registrats els terrenys no edificats, els propietaris rebran un requeriment del consistori i, en cas que romanguin sense edificar dos anys, el govern municipal podrà iniciar un procés de compra, substitució forçosa o d'expropiació per destinar-los a habitatge públic.

L'alcaldessa Ada Colau ha signat un decret aquest dimarts que estableix la creació del registre, però per tal sigui efectiu, és necessari que el consistori disposi de dret de compra preferent en determinats terrenys i estableixi el termini màxim d'inactivitat dels terrenys, mesures que l'executiu té previst sotmetre a votació al proper ple. Les primeres expropiacions podrien tenir lloc el 2020.

"No pot ser que a Barcelona hi hagi terrenys privats buits sense ús", ha dit la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz aquest dimarts. "Volem evitar que els propietaris i els promotors retinguin els solars amb voluntat especulativa, volem que s'hi construeixi" i "si no ho fa el privat, ho farà l'Ajuntament", ha continuat Sanz, que ha assegurat que la Llei d'urbanisme de Catalunya reconeix que les administracions locals tenen competències per actuar si es demostra la inacció dels promotors.

D'altra banda, la mesura també està dirigida a finques que incompleixin les obligacions de conservació o de rehabilitació requerides per garantir la seguretat de les persones o per la protecció del patrimoni arquitectònic o cultural. En aquest cas, l'Ajuntament pot costejar la intervenció necessària i després exigir-ne el pagament o quedar-se l'edifici.

L'instrument urbanístic presentat aquest dimarts permetrà, segons la regidora de BComú, "garantir funcions bàsiques" evitant "l'expulsió de veïns i veïnes dels seus barris" i es basa en l'experiència d'altres ciutats com València, que ha tirat endavant recentment una eina similar.

L'Ajuntament tindrà preferència en les operacions de compravenda

Tenint en compte que els solars només es podran inscriure en el registre quan faci dos anys que estan en desús, el consistori ha de posar en marxa el rellotge oficialment en algun moment. Així, amb la modificació del planejament urbanístic aquesta mateixa tardor, el consistori resoldrà "un buit legal" que es donava fins ara, quan no es determinava les dates d'execució dels projectes.

Si s'aprova la modificació del Pla general metropolità de tanteig i retracte, el consistori declararà tota la ciutat com a "àrea de tanteig i retracte" per tenir dret d'adquisició preferent dels terrenys no edificats. Aquesta mesura, aprovada inicialment al mes de juliol, justificarà que l'Ajuntament s'interposi en qualsevol compravenda amb un dret de compra preferent, tot i que "amb les mateixes condicions que els privats", i, per tant, permetrà que el govern municipal intercedeixi en una operació per defensar "l'interès general".

Primeres expropiacions, al 2020

L'Ajuntament no ha fet públic quants solars no edificats hi ha a Barcelona. "És una informació que ara mateix no tenim", ha reconegut Sanz, que ha assegurat que de cara al setembre aquestes xifres es donaran a conèixer. Preguntada sobre quins districtes disposen de més terrenys inactius, la regidora de BComú ha respost que "tota la ciutat és prioritària a l'hora d'activar habitatge assequible".

Quant a terminis, el govern de BComú compta tenir la normativa definitivament aprovada després que es reuneix la subcomissió d'urbanisme amb la Generalitat, que se celebra a finals d'any. "De cara al 2020 i el 2021, si els solars no han executat les seves obligacions, l'Ajuntament podrà registrar-los i iniciar l'expropiació", ha concretat Sanz.

El registre de solars inactius s'emmarca en la regulació de l'habitatge que duu a terme el govern municipal i on també figuren mesures com el planejament en tràmit que preveu que les promocions residencials de més de 600 m2 destinin un 30% de la superfície a habitatge protegit, que tornarà a debatre's al ple de setembre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article