Cansament o canvis d'humor, els símptomes del trastorn postvacances dels infants amb la tornada a escola

Redacció

Entre la setmana que ve i la següent, milers d'escolars començaran un nou curs. Com els adults, els infants també poden patir trastorn postvacances, que es manifesta, entre altres símptomes, amb cansament, canvis d'humor o, en casos més puntuals, problemes estomacals.

Per a evitar-los o com a mínim minimitzar-los, alguns psicòlegs aconsellen introduir alguns hàbits els dies abans de tornar a classe. “La clau és posar el focus en tots els aspectes positius que té el començament de curs: retrobament amb els amics, professors, nous reptes...”, explica la psicòloga Mireia Cabero. “En cas que se'ls desperti un rebuig exagerat, s'hauria de buscar el perquè: si és per alguna activitat, per algun company...”, apunta.

Per als experts, els cinc hàbits clau que s'han d'anar recuperant aquests dies previs són, per exemple, tornar a regular les hores de son: “L'hàbit d'anar a dormir més d'hora facilitarà que el dia que comencin l'escola es puguin llevar sense necessitat del despertador”, coincideixen Cabero i el psicopedagog de la UOC Antoni Badia.

Seguir una alimentació energètica que faciliti la rutina. Aquests dos experts recomanen eliminar productes amb sucres refinats propis de l'estiu, com els gelats. Un altre hàbit que pot ajudar els petits és retrobar-se abans de començar les classes amb els amics d'escola. “Els ajudarà a fer reviure experiències positives del curs passat”, afirma Cabero.

Anar a comprar el material del curs nou junts perquè s'il·lusionin amb el començament de les classes o recordar-los les coses que els agradaven de l'escola són dues accions més que poden reforçar la visió positiva de la tornada a l'escola.

Aquests dos professors destaquen que la dificultat de tornar a la rutina escolar es mostra d'una manera molt diferent en els menors que fan educació infantil i els que estudien ESO. “Els primers ho poden manifestar en forma de plors o queixes, mentre que els segons opten majoritàriament pel silenci. Això no vol dir –deixen clar– que l'adolescent no hagi de fer cap esforç”, expliquen.