El Consell d’Europa critica la manca de formació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per tractar les persones refugiades

ACN

El Consell d’Europa (CdE) lamenta la manca de formació de la Guàrdia Civil i la olicia Nacional en drets humans per tractar amb els refugiats i s’ofereix per formar-los en l’aplicació de la llei internacional. Després d’una missió del seu representant especial per a migracions i refugiats a l’Estat espanyol i en un informe publicat aquest dijous, el Consell d'Europa assenyala que la Guàrdia Civil “encara no té un protocol per a la detecció d'estrangers que travessen irregularment les fronteres de Melilla i Ceuta” que indiqui com “identificar persones que requereixin protecció internacional” per facilitar “l’accés a un procediment d’asil just i efectiu”.

El representant recorda que “fa anys” que ho demanen i que “ara cal que Espanya prengui mesures”. Així, ofereix formació “en drets humans” de la seva organització per tal que les autoritats policials espanyoles “respectin el principi de no-devolució” i “la prohibició de l’expulsió col·lectiva”.

El CdE va constatar en la seva missió a Ceuta i Melilla el cas de les devolucions en calent, segons explica el text. L'informe critica que els estrangers que intenten saltar les tanques i que són interceptats prop de la frontera “són retornats aleatòriament al Marroc sense identificar-los, avaluar les seves necessitats ni oferir-los la possibilitat de sol·licitar asil”.

Segons l’organització europea, “tot i els avenços de les autoritats espanyoles per establir oficines d’asil a Ceuta i Melilla”, es continuen produint aquest tipus de devolucions. “Hi ha obligacions bàsiques de drets humans internacionals que s'han de respectar i, per tant, totes les persones que arriben a Espanya haurien de ser protegides contra la devolució i l'expulsió col·lectiva amb possibilitats reals d'accedir a un procediment d'asil eficaç i just”, recorda.

Crítica a les instal·lacions

L’informe també recull les impressions del representant en les seves visites a Ceuta i Melilla, on critica “les condicions de recepció” dels immigrants i refugiats en comparació amb la resta de l’Estat. Per exemple, destaca que l’allotjament que es dona als menors no acompanyats en aquestes ciutats autònomes “genera preocupació per la gran sobrepoblació de les instal·lacions”.