L'activitat hospitalària i les visites als CAP continuen creixent el 2017

Redacció
ACN

Segons l'informe de Central de Resultats que cada any realitza l'Agència de Qualitat i avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) conclou que durant el 2017 el sistema sanitari públic va augmentar en un 2,3% l'activitat hospitalària amb 19.804 altes més respecte el 2016, en part, gràcies al pla de xoc de llistes d'espera que va fer créixer les intervencions quirúrgiques als hospitals. Paral·lelament, l'activitat als CAP també va créixer, lleugerament, fins a les 46.183.435 visites. Entre els resultats d'enguany destaca també la millora en la continuïtat dels tractaments en salut mental, en adolescents, en adults i sobretot en el trànsit entre els centres per a joves als recursos per a majors de 18 anys.

L'activitat als hospitals han estat en un 632.934 dels casos hospitalitzacions convencionals, en 233.788 hospitalitzacions de cirurgia major ambulatòria i en 3.897, hospitalitzacions domiciliàries, una fórmula que ha crescut fins a un 16,4% respecte el 2016, després que es desplegués el Pla Nacional d'Urgències que vol potenciar aquest tipus d'assistència que alhora, permet una millor qualitat assistencial al pacient i allibera recursos als centres sanitaris.

Part dels ingressos hospitalaris provenen de les urgències que gestiona el centre. De mitjana, el 2017, es van ingressar el 10,9% dels casos que van ser atesos a urgències, una xifra estable els tres darrers anys. En aquest sentit, els hospitals també han detectat que el nombre d'urgències menys greus (novells 4 i 5) han disminuït lleugerament situant-se en un 61,3% dels casos. Segons el director de l'AQuAS, Antoni Dedeu, és un valor que ha anat disminuint gràcies a un gran esforç de triatge que s'ha anat implantant.

Aquesta reducció de les urgències menys greus pot ser conseqüència d'una millor atenció sanitària també en centres d'atenció primària, on el 2017 es van realitzar més de 46 milions de visites, un 1% més que l'any anterior, per atendre a 7.348.275 persones. Segons el director de l'AQuAs són xifres semblants als països amb sistema nacional de salut.

L'informe de l'AQuAS també conclou que l'índex de satisfacció de les persones usuàries és alt en aspectes de fidelitat, tracte personal, coordinació entre metges o neteja del centre. L'espera des del moment de derivació a l'especialista fins al dia de la visita és el punt menys valorat pels pacients, un aspecte que segons Dedeu depenen també de les expectatives de cada malalt. Per això, recorda que el sistema selecciona les persones que han d'esperar més i les que han d'esperar menys en funció de la seva complexitat.

Menys prescripció

Un dels objectius de la Central de Resultats és poder tenir dades per millorar la prescripció de medicaments. En aquest sentit, s'ha anat reduint els darrers anys el nombre de persones que prenen protectors d'estómac, des del 30,5% el 2013 al 25,5% l'any passat. També s'ha anat reduint el nombre de dones majors de 50 anys que reben tractament amb bifosfonats, per a l'osteoporosi, del 3,8% fa cinc anys, a l'1,4% el 2017. Els pacients que prenen medicament pel colesterol en risc cardiovascular baixa també s'ha reduït 3 punts, fins al 6,5%, alhora que s'ha continuat reduït el nombre d'homes majors de 50 anys als qui se'ls fa el cribratge inadequat de càncer de pròstata, que donava molts falsos positius.

Per Dedeu es tracta de ''repensar el model assistencial'' que sempre ha estat ''paternalista'' que ha potenciat la cultura mèdica que ''diagnosticar, tractar i demanar més proves sempre és millor'', per poder potenciar un model que consideri ''millor no fer mal que tractar''.

Increment notable a les unitats de subaguts las sociosanitaris

El sector dels sociosanitaris ha experimentat un gran augment de pacients atesos els darrers 5 anys han passat d'atendre 1.257 pacients a 10.865. Són ingressos que procedeixen dels serveis d'urgències i també de l'atenció primària i que, per tant, s'ha evitat l'ingrés hospitalari. L'internament en unitats de convalescència han mantingut els seus resultats d'anys anteriors que suposa que el 74% de les persones ateses tenen perfil rehabilitador, sobretot de pacients amb ictus i fractura de fèmur. Després de 35 dies d'estada, el 61,3% de les persones milloren el seu estat funcional i el 73,6% poden tornar al domicili.

Millora el trànsit d'atenció a la salut mental

El trànsit dels adolescents usuaris dels centres de Salut mental infanto juvenils (CSMIJ) als centres de salut mentals d'adults (CSMA) ha millorat en 5 punts el 2017. Així, mentre que només el 52,6% continuava el tractament el 2016, el 2017 va ser el 57,1%. Els CSMIJ van millorar també la continuïtat dels pacients visitats i el 67,4% va continuar atenent-se, 4 punts més que el 2016, una proporció més alta en el cas dels qui pateixen algun trastorn mental greu. En total, es van atendre 66.501 persones menors de 18 anys, el 39% amb trastorns de conducta o alimentaris, el 19% trastorns d'adaptació, el 27% trastorns mentals greus i el 15% amb TDAH.

Aquesta prevalença varia en els 168.688 adults atesos als centres de salut mental. En el 37,3% de casos es visiten per un trastorn mental greu, i en un 33% per depressió, en un 15 i 14% respectivament és per ansietat o altres trastorns com la psicosis. La continuïtat en el tractament arriba al 72,8% i la mitjana de visites és de 6,5 cada any.

Les dones més usuàries del sistema de salut

L'ús del sistema de salut també és diferent segons el gènere. Així, la central de resultats constata que per exemple, a la primària les dones hi fan més visites que els homes, de 7,1 a 5,4 respectivament cada any. També s'ha constat que les dones, i principalment menors de 64 anys i amb alt nivell de formació, són les principals usuàries del 061 CatSalut Respon. La principal hipòtesis, en aquest sentit, és que sobre la dona recau bona part de la cura de fills o persones dependents, però des de l'AQuAs, Dedeu ha assegurat que es volen analitzar els resultats per poder buscar els motius reals.

Reptes del sistema

Des de l'AQuAS s'ha volgut destacar que els resultats de la Central són dades amb molt de valor per a poder millorar la qualitat del sistema, i s'ha assegurat que són mostra de transparència punters en àmbit internacional. Per això, ha reconegut que es poden detectar els punts més dèbils del sistema com pot ser el trànsit entre nivells assistencials. Dedeu considera que caldria implicar fins i tot serveis socials per completar la col·laboració entre agents per millorar la qualitat assistencial.