“Els menors migrants arriben amb un projecte de vida clar: volen aprendre l'idioma, formar-se i regularitzar la situació”

Responsables de centres d'acollida afirmen que tot i “l'impacte emocional” que els genera no disposar de referents adults “estan tenint una bona integració”

No totes les persones poden assolir el futur que volen, i aquesta és una problemàtica amb què es troben molts joves africans que veuen com la situació política, social i econòmica del seu país frena les seves aspiracions. Aquests és un dels motius que els empenyen a buscar un futur millor i fins i tot posar en risc la seva vida creuant el mar per arribar a Catalunya i a d'altres punts de l'Estat, la majoria de cops des de Marroc.

Un cop són aquí, “una peça de roba, un telèfon mòbil i unes xancletes” és tot el que tenen a nivell material, però venen carregats “d'objectius i plans de futur”. Així ho ha explicat el responsable de serveis de primera acollida de la Cooperativa ISOM, Jordi Pros, que ha assenyalat que les prioritats d'aquests adolescents són “aprendre l'idioma, formar-se i regularitzar la seva situació”. Pros reconeix que la manca de referents adults té un “impacte emocional” molt important en ells, però afirma que l'adaptació està sent bona en la majoria de casos i que preveuen una “bona integració”.

L'arribada d'aquests joves no és un camí de roses. La precarietat amb què aterren a Catalunya es veu parcialment subsanada per la rebuda que fa la DGAIA a través d'entitats com la Cooperativa ISOM que coordina diversos centres d'acollida i Centres Residencials d'Acció Educativa del Barcelonès i el Maresme. “El que intentem és ajudar-los perquè puguin desenvolupar el projecte de vida pel que han vingut, volen un futur millor al que tindrien al seu país i més oportunitats”, comenta Jordi Pros, responsable de primera acollida d'ISOM.

Pros adverteix que la majoria de menors tenen entre 15 i 18 anys i emprenen el camí cap a Europa “amb el consentiment de la seva família”. Per aquest motiu una de les principals preocupacions dels joves en arribar a Catalunya és poder comunicar-se amb els seus: “Arriben amb una muda i xancletes, però tots duen el mòbil perquè és l'eina que els permet seguir en contacte amb casa seva”, indica.

“Volen aprendre castellà i també català”

Així mateix relata que els joves solen tenir “les idees del que volen molt clares” i unes prioritats molt definides: “Volen aprendre castellà i també català, els que tenen formació volen seguir estudiant i els preocupa molt poder regularitzar la seva situació”, comenta. En aquest sentit explica que la cooperativa els ajuda a entrar en contacte amb la societat “apuntant-los a cursos d'alfabetització o a l'institut en cas que estiguin en edat escolar”. A banda, també els anima a cercar una afició, “ja sigui la pintura, la dansa o el futbol”.

Un altre dels aspectes que es tenen en compte és el de l'alimentació. D'acord amb els menús aprovats per la DGAIA, un cuiner del centre d'acollida s'encarrega de preparar àpats similars als dels països d'origen d'aquests joves però amb petites modificacions adaptades a Catalunya. “La idea és que es vagin integrant també des d'aquest punt de vista, per això cada cop els anem introduint més elements de la cuina d'aquí”, explica Pros. Alhora afegeix que en centres com el que l'entitat té a Badalona, i on hi ha una quinzena d'adolescents de Marroc, Guinea i Mali, fins hi tot hi van celebrar el Ramadà.

Malgrat l'esforç que duen a terme aquests professionals, el responsable d'ISOM lamenta els problemes amb què es troben perquè els joves puguin accedir als recursos formatius públics. “Es deu en part a la saturació del sistema, però també a la seva rigidesab, comenta Pros que posa com a exemple el fet que les matriculacions siguin a la primavera. “Quan un jove arriba a l'estiu ha d'esperar mesos per començar a estudiar i a banda en molts casos demanen els papers del menor per poder-lo apuntar”, assenyala.

Per tot plegat demana al Govern que agiliti aquests processos i que ampliï el ventall formatiu per aquests menors. “Molts d'ells volen estudiar mecànica o fusteria”, comenta Pros que afirma que es tracta d'adolescents amb aspiracions.

Bona integració

En aquesta línia es mostra optimista amb el procés d'integració d'aquests joves. “Malgrat que no compten amb un referent adult al territori i aquest tema té un impacte emocional molt gran en ells, estem veient que el desenvolupament d'aquests joves és molt positiu”, assegura.

Alhora reconeix la feina que s'ha fet des de la DGAIA i també l'esforç de les entitats que han treballat per ampliar la xifra de places d'acollida per aquesta tipologia de joves. Així, indica que en el cas de ISOM, en el darrer any s'han creat 120 noves només per donar resposta a l'increment del “flux migratori”.

En arribar als centres d'acollida els equip d'educadors i integradors socials que hi treballen s'encarreguen de fer un seguiment personalitzat de cada menor. “En un període d'entre 60 i 90 dies se'ls fa una proposta tècnica i es decideix si segueixen al centre, si se'ls trasllada a un CRAE o a un pis tutelat, entre d'altres opcions”, detalla Pros.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article