Emergència Frontera Sud alerta que s'han traslladat sense permís 2.500 persones migrades a Catalunya durant l'estiu

La plataforma reclama que s'activi un protocol d'emergències coordinat i amb recursos a Barcelona, la ciutat on més persones necessiten l'acollida


La plataforma Emergència Frontera Sud denuncia que 2.500 persones migrades han arribat a ciutats de Catalunya, entre elles Barcelona, sense la coordinació de l’administració i les entitats des del juny. La xarxa ciutadana alerta que diverses organitzacions, que treballen en assumptes de migracions per al govern espanyol, traslladen en autobusos, i sense el permís de les institucions, a les persones migrades a ciutats catalanes com Barcelona.

Durant els dos darrers mesos la xarxa ha acompanyat fins a 50 persones en tot aquest procés, per tal de facilitar la continuació dels seus processos migratoris. La majoria, les van trobar a l’Estació del Nord de Barcelona després que una gran ONG, “la principal entitat subcontractada pel govern espanyol per fer l’acollida”, “els negués allotjament i assessorament legal al·legant falta d’espai i recursos”.

Actualment, afirmen, “hi ha una vintena de persones que han arribat que s’han vist abocades a situacions de carrer”, ja que el sistema d’acollida i els recursos habitacionals disponibles a la ciutat “són insuficients”. “Desconeixem el nombre total de persones que es poden haver trobat en la mateixa situació”, detallen.

També relaten el què han pogut presenciar aquests mesos d’estiu. D’entrada, denuncien que des de la frontera sud d’Espanya “es fleten a diferents ciutats, entre elles Barcelona, i sense coordinació amb cap administració, persones migrades”.

Alhora, asseguren que, en aquesta situació, han arribat joves estrangers no acompanyats, “a qui se’ls ha negat el dret a una protecció especial” a la frontera. “Molts d’ells han comunicat que eren menors a les autoritats, però no se’ls ha escoltat”, relaten.

A més, han observat que les ONG que treballen sobre el terreny no donen un bon servei de traducció i assegurament legal. “No se’ls informa bé ni del seu dret a sol·licitar asil, ni del contingut de les ordres de devolució. Tampoc hi ha cap representant de l’administració que faciliti aquesta orientació”, denuncien.

L’atenció a Barcelona tampoc és suficient

Un cop a Barcelona, consideren que no hi ha un criteri “clar i comprensible” a l’hora de decidir com derivar aquestes persones migrades als centres d’acollida noctura d’emergències o centres d’urgències i emergències socials de la ciutat. “L’única opció per a molts són els albergs municipals, tres en tota la ciutat”, expliquen. A tot això, se sumen les esperes per rebre una atenció personalitzada als serveis socials i les dificultats, en alguns casos, per ser atesos pel sistema sanitari. 

Per això, reclamen que s’activi un protocol d’emergències coordinat i amb recursos per atendre aquestes persones migrades, i que es faciliti la documentació adequada per demanar el dret a asil i protecció a la frontera sud. Així mateix, emplacen els municipis i barris a activar-se i crear espais d’acollida i d’asil, perquè no quedin al carrer.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article