Barcelona aprova finalment reservar el 30% dels nous immobles a habitatge social

Redacció

Aquest divendres, el plenari del Consell Municipal ha donat finalment llum verda a l’aprovació provisional del nou instrument urbanístic que permetrà obligar els promotors residencials a destinar a habitatge de protecció pública un 30% dels pisos nous que construeixin. D’aquesta manera, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’Estat espanyol que implanta una eina d’aquestes característiques, de forma similar a com ja s’ha desenvolupat a ciutats com Nova York, París o Londres.

Es tracta d’una de les mesures amb més pes que sorgeixen de les demandes de les entitats socials per fer front al problema de l’accés a l’habitatge digne i protegir l’equilibri social dels barris. En concret, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Observatori DESC, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i Sindicat de Llogaters. 

L’aprovació ha rebut els vots a favor de l’equip de Govern, GMDemòcrata, ERC, PSC, CUP i els regidors no adscrits Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé, i l’abstenció de Cs. Ara, només quedarà el vistiplau de la Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona perquè s’aprovi definitivament.

Amb la seva implantació, el Govern municipal vol, d’una banda, incrementar el parc d’habitatge assequible de forma ben distribuïda a tots els districtes. I, de l’altra, regular el mercat immobiliari i exigir als promotors privats que es coresponsabilitzin amb l’entorn urbà que atorga valor a les seves propietats.

Uns 330 habitatges assequibles nous l’any a les promocions privades

L’obligació del 30% d’habitatge assequible es recull en una Modificació del Pla general metropolità (MPGM). Concretament, estableix que les promocions residencials de més de 600 metres quadrats (m2) de sostre construït o per construir en un solar hagin de destinar un 30% de superfície a habitatges de protecció oficial. Això afecta tant les promocions de nova construcció com les de reforma. Els habitatges protegits seran de règim general i estaran sotmesos al dret de tanteig i retracte per part de l’Ajuntament de Barcelona.

Així, es calcula que s’aconseguirà fer créixer el parc d’habitatge assequible en uns 334 pisos nous cada any, que és el 30% dels 1.114 habitatges nous que s’han construït cada any entre 2008 i 2016 en sòl urbà consolidat de la ciutat.

Les entitats socials celebren l’aprovació

En aquest sentit, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya celebra l’aprovació d’aquesta mesura i la considera “un pas endavant en les polítiques d'habitatge, perquè promou l’ampliació del parc de pisos socials a Barcelona i perquè garanteix el dret a un habitatge digne i assequible a persones en risc o situació d’exclusió residencial”. A més, l’organització espera que l’aprovació d’aquesta mesura serveixi per fomentar iniciatives semblants a tot Catalunya.

Actualment el parc d’habitatge social a Catalunya és d’un 2%, en contraposició al 15% de mitjana europea. Per assolir aquests estàndards europeus, l’oferta s’hauria d’augmentar en uns 230.000 habitatges. És per això que des de la Taula del Tercer Sector es proposen mesures com la creació d’un fons d’inversió social; l’accés als habitatges buits en mans d’entitats financeres; el reforç del sistema d’ajuts al lloguer i també a les entitats socials; revertir la desprotecció de l'arrendatari a la llei d'arrendaments urbans, o la creació d’un sistema d’ajuts a la rehabilitació per als habitatges adquirits per les entitats socials.

A més, el Tercer Sector insisteix en la necessitat de recuperar, el més aviat possible, la llei 24/2015 i les mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial. Aquestes lleis socials, suspeses pel Tribunal Constitucional, “prohibeixen executar un desnonament sense oferir abans un lloguer social i recullen la possibilitat de sancionar els grans tenidors d’habitatge”, subratlla la Taula, que afegeix que “les entitats socials catalanes gestionen actualment 1.800 habitatges socials, però en requereixen 800 més de manera imminent per donar resposta a les necessitats de les persones ateses”.