Els treballadors socials es reivindiquen en situacions d'emergència com l'atemptat del 17-A

La principal tasca del col·lectiu és gestionar la xarxa de suport a famílies i víctimes més enllà de la primera atenció mèdica

Un treballador social sanitari es dedica a solucionar les dificultats que pot patir un pacient com a conseqüència d'una malaltia, és a dir, fer la connexió entre “la realitat de la persona i el món sanitari clínic”. Tot i que molta gent desconeix la seva tasca, fa més de 100 anys que treballen als hospitals. La seva tasca però, va més enllà i es consideren un “factor clau” en situacions d'emergència. Així ho explica la treballadora social de l'Hospital del Mar, Laura Morros, que va participar del dispositiu després de l'atemptat del 17 d'agost del 2017 a Barcelona. L'accident de Germanwings també és un dels episodis en què s'han activat treballadors socials sanitaris per donar suport a les famílies.

Aquells dies, Eva Giralt, actualment treballadora de la DGAIA, ja formava part d'un projecte de voluntariat de Protecció Civil que aporta aquesta figura en situacions d'emergència. Recorda que a l'hotel en què es va centrar l'operatiu a Castelldefels, va topar amb un home que havia viatjat des de Cuenca en taxi perquè la seva filla anava a l'avió.

Recorda que estava “atordit” i que pràcticament no podia parlar. L'Eva el va acompanyar a fer-se les proves d'ADN i el va ajudar a posar-se en contacte amb la companyia aèria. Per ell, era important localitzar els familiars de l'amiga amb qui viatjava la filla i l'Eva el va ajudar tot i trigar dos dies més en trobar-lo. “Per ell va ser la llum”, explica l'Eva, perquè “tenia algú amb qui estava la seva filla”. Ells dos van viatjar junts fins a la zona 0.

Amb aquesta anècdota, l'Eva posa de relleu el fet que les persones tenen les capacitats minvades per l'estat de xocs i el suport ajuda a suportar la situació. Resumeix la seva tasca aquells dies en què “la gent pogués patir en condicions i respecte” i “apagar els focs” que s'anessin produint durant els dies posteriors a l'accident.

La Laura Morros va viure el 17-A. No estava treballant però de forma voluntària va anar a l'Hospital del Mar després de saber la notícia i al costat de la direcció mèdica es van dedicar a localitzar familiars, trucar als consolats i atendre les famílies i la població general que arribava a l'hospital.

La Laura explica també que hi havia alguns problemes de coordinació sobretot perquè víctimes d'una mateixa família podien estar en diferents hospitals. Per això, va connectar els treballadors socials dels diferents hospitals via WhatsApp “per fer una xarxa” i poder localitzar i donar informació a totes les persones ingressades. “La feina és connectar la gent que està malalta, amb la comunitat”, resumeix la Laura.

Aquests dos exemples han estat aquest dimecres objecte de reflexió en la VI Jornada del Treball Social Sanitari que organitza la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que ha tingut lloc a l'Hospital Dos de Maig coincidint amb el Dia Internacional del Treballador Social.

Reivindicar el seu paper en els centres hospitalaris on les persones poden estar “indefenses” i poder cobrir-los les necessitats socials que se'n deriven de l'hospitalització forma part de la seva feina, explica la Laura. Per l'Eva, realment donar a conèixer la feina que fan i la seva importància és clarament “l'assignatura pendent” del col·lectiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article