Una de cada cinc persones denuncia haver patit un abús sexual durant la infància

Redacció

Save the Children presenta aquest dijous la campanya ‘Trenco el silenci’ amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre el dolor que han viscut i segueixen vivint molts nens i nenes víctimes d’abús sexual i per demanar una major protecció per a les víctimes. L’organització denuncia que el patiment segueix ocult en nombroses ocasions a causa de la solitud en què es veuen sotmesos els qui ho pateixen, així com per l’encobriment per part de persones i institucions que no van detectar o no van denunciar els abusos.

La campanya vol, a més, fer una crida a tota la població perquè doni el seu suport solidaritzant-se amb les víctimes i reclamant al Govern que aprovi una Llei que protegeixi els infants de la violència amb mesures específiques contra l'abús sexual a menors.

Save the Children agraeix la generositat i valentia dels qui han patit abusos en la seva infància i ara expliquen la seva experiència. “Els seus testimonis són una mostra inequívoca que existeix una problemàtica arrelada a la nostra societat. Els abusos cap a nens i nenes s’han donat en tots tipus d’àmbits al llarg de les últimes dècades, però persisteixen en l’actualitat ja que seguim sense les eines jurídiques necessàries per garantir la protecció dels menors”, explica Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children a Catalunya.

A Catalunya, gairebé una de cada cinc persones, el 17% (15,5% dels nois i el 19% de les noies), ha patit abús sexual durant la seva infància. Més que en les altres formes de violència, el pitjor problema de l’abús sexual infantil és el secret i els tabús que l’envolten. Per això, la majoria dels casos romanen ocults. Els que surten a la llum els espera un sistema judicial llarg i dolorós ja que el circuit d’atenció de l’infant víctima d’abús sexual l’obliga a explicar repetidament la seva experiència fins a quatre vegades entre els diferents serveis que l’atenen, la qual cosa provoca una revictimització. A més, set de cada deu processos judicials acaben sense condemna per falta de proves.

La Sara va ser abusada pel seu padrastre per primera vegada quan tenia 12 anys. Els abusos van durar fins passats els 18. Però no va ser fins els 28 anys que va trencar el silenci a través d’una creació artística que estava fent que va donar-li el coratge per explicar-ho. “Em vaig veure ficada dins d’aquella historia i quan ja vaig ser conscient que alguna cosa passava, que no era normal i que allò no havia de ser, em vaig veure impossibilitada a l’hora de sortir i demanar ajuda i poder-ho parar”, assegura.

Després d’explicar-ho va decidir denunciar-ho perquè volia justícia. Però la justícia no va arribar. “Trobar-me tots aquests entrebancs burocràtics em va a fer sentir víctima altre cop. Vaig passar els abusos i ara també he passat un altre tipus de violència, la institucional, perquè no se’m va tractar amb dignitat”, explica.

L’Àlex va ser abusat pel seu professor d’educació física quan tenia 13 anys. No va ser l’únic. Quan va destapar-se la trama dels Maristes de Barcelona va decidir trencar el silenci. Ho va denunciar deu anys després, 24 hores abans que el delicte prescrivís. “Un dia abans o un dia després no em fa ni més ni menys víctima. Un delicte que és tan i tan greu ha d’anar en consonància amb la seva prescripció. No entenc com pot prescriure anys després”, destaca.

L’Alexandra no creu en la justícia i per això lluita des de l’associació que va crear l’any 2013 perquè això canviï. Ella va patir abusos dels 7 als 9 anys per part d’un conegut de la família. No ho va explicar fins als 33 perquè el seu cervell havia enterrat tot aquell dolor per poder seguir endavant. “Et manipula perquè no ho diguis, tant amb paraules com amb mirades. La vergonya i la culpa fan que no puguis esgrimir ni una paraula per explicar-ho. I el fàstic també”, relata l’Alexandra. Un dia parlant amb la seva parella sobre un regal li va venir un record: la cuina de la Barriguitas, el regal que el seu abusador li va fer per comprar el seu silenci. Des de llavors no ha parat de lluitar i ara també ajuda a d’altres persones a qui també van robar la infància. “És molt important fer prevenció als pares i mares i també al col·legi perquè els nens i nenes necessiten eines per poder sortir corrents, per dir no i salvar-se”, assegura.

Una llei urgent

El passat 7 de setembre, el Govern va assegurar en la roda de premsa celebrada després del Consell de Ministres, que remetrà al Congrés dels Diputats el segon trimestre de 2019 l’avantprojecte de Llei de Protecció Integral contra la violència contra la infància, que contemplarà mesures per lluitar contra l’abús sexual.

Per Save the Children la urgència de la situació exigeix que els tràmits s’accelerin per poder comptar amb la seva aprovació com més aviat millor. Tots els grups parlamentaris han de comprometre’s a donar suport a la seva aprovació perquè es tracta d’un problema que, per incomprensible que sembli, no és percebut encara amb la magnitud que representa per gran part de la població.

Entre diferents mesures, Save the Children demana que la garanteixi l’educació afectiva sexual a l’ensenyament reglat i des d’edats primerenques; que s’inclogui la formació sobre violència i protecció de la infància als currículums formatius de mestres, professors i directors de centres educatius i es doti tots els col·legis d’un protocol de detecció i gestió de casos de violència contra la infància i que es creï una Fiscalia específica de violència contra la infància i jutjats d’instrucció especialitzats en aquest tipus de violència.

També reclama que es prioritzi la tramitació dels procediments d’abusos a menors i s’inclogui formació especifica a tots els professionals involucrats en el procés; que s’enforteixi i ampliïn els recursos autonòmics de tractament i atenció especialitzats i siguin públics i gratuïts i que els terminis de prescripció dels delictes sexuals comesos contra menors d’edat s’activin quan la víctima compleixi els 30 anys.