Catalunya ha estat, amb diferència, on s’han practicat més desnonaments durant el segon trimestre del 2018. Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), han estat 4.170 desnonaments, fet que representa el 24,3 % del total estatal, amb 17.152.
Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) exigeixen al govern que adopti mesures concretes. Així, una de les demandes que fa l’organització és que “les Socimis paguin impost de societats, i que els fons voltor, la banca i grans immobiliàries siguin penalitzats fiscalment per cada casa que mantenen injustificadament desocupada, inflant especulativament la bombolla del lloguer i els preus de compra”.
A més, la primera causa de desnonament és per impagament de lloguer, amb 10.491 a tot l’Estat. Per impagament d’hipoteca, la xifra descendeix a 5.672, i els 989 restants es donen per altres causes, com l’ocupació (famílies que no tenen cap altra alternativa).
Pel que fa als desnonaments conseqüència de procediments derivats de La Llei d'Arrendaments Urbans, la famosa LAU, implementada pel partit Popular l’any 2013, ha tingut una conseqüència directe en el nombre de desnonaments. En aquest sentit, Catalunya torna a encapçalar la llista, amb 2.589 desnonaments, fet que representa un 24,7% del total nacional. La segueixen Madrid, amb 1.467, Andalusia, amb 1.419 i la Comunitat Valenciana, amb 1.212.
El proper 17 d’octubre finalitza el termini de presentació d’esmenes a la Llei d’Habitatge promoguda per la PAH, i serà llavors quan els diferents grups polítics donin a conèixer els seus respectius projectes per afrontar la situació d’emergència habitacional que viu aquest país.
Per aquest motiu, la PAH demana la tramitació i aprovació urgent de la Llei d’Habitatge, que contempla mesures com la utilització temporal com Parc Públic d’Habitatge dels habitatges buits en mans de la banca, mesures per frenar els desnonaments, o per aturar la pobresa energètica.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari