El Síndic investiga els fraus en el relloguer i la venda d’habitatges protegits

Rafael Ribó obre una actuació d’ofici per determinar si les administracions competents exerceixen un control suficient del parc protegit

El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici per determinar si les administracions competents en matèria d’habitatge exerceixen un control suficient amb relació a l'ús, la cessió i la venda dels habitatges amb protecció oficial. El Síndic ha decidit intervenir arran de l’aparició en els mitjans de comunicació de situacions de frau i abusos en habitatges amb protecció oficial.

Per dur a terme la investigació, s’adreçarà a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, organisme que disposa i gestiona part del parc públic d’habitatges i que, a més, té capacitat sancionadora en cas que es detectin situacions de frau o de mal ús. També demanarà informació a altres administracions que disposen d’habitatges de titularitat pública.

En l'Informe sobre l'accés a l'habitatge social, que el Síndic va presentar el mes de novembre de 2015 al Parlament de Catalunya, ja s'advertia sobre les pràctiques indegudes i sobre la necessitat d'incrementar el control públic.

En aquest informe, amb relació al parc públic d'habitatges de titularitat pública, el Síndic va suggerir la necessitat que les administracions titulars dels habitatges portessin a terme inspeccions periòdiques del seu parc públic d’habitatges per comprovar possibles situacions de desocupació o cessions i lloguers no autoritzats.

Amb aquesta finalitat, va recomanar la creació d’un servei administratiu específic per a la gestió del parc públic que, entre d’altres, portés a terme inspeccions periòdiques per garantir que els habitatges es destinen a domicili habitual i permanent.

En l’informe esmentat, el Síndic considera inacceptable la venda del parc públic d'habitatges per part de l'Administració pública a entitats privades que no tinguin per objecte la satisfacció del dret a l’habitatge des d’un vessant social. En aquest sentit, l'Administració té la possibilitat d'exercir els drets d’adquisició preferent envers la transmissió d’habitatges protegits. Això no només permet incrementar el parc públic d’habitatges, sinó també incrementar el control públic per evitar fraus.

D’acord amb la normativa vigent, els habitatges amb protecció oficial s'han de destinar a la residència habitual dels propietaris i ocupants. Aquesta normativa impedeix l'especulació amb aquests habitatges, que han rebut subvencions públiques i que han de ser destinats a garantir el dret a l'habitatge de les persones que, altrament, no podrien accedir a un habitatge en el mercat privat o tindrien nombroses dificultats per accedir-hi.

Els habitatges protegits no es poden rellogar ni llogar parcialment, ni tampoc poden ser destinats a segona residència o altres usos incompatibles amb l'habitatge. Així mateix, les rendes del lloguer i els preus de venda dels habitatges protegits estan limitats a uns imports màxims, alhora que la cessió o transmissió de l'habitatge ha de complir una sèrie de tràmits legals, com ara l'obtenció del corresponent visat públic que emet l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i que permet efectuar un control públic envers la cessió o la transmissió de l'habitatge.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article