Catalunya rep només dos dels 40 milions del fons de l'Estat per atendre els joves migrants sense referents familiars

Cristina Allué  @crisallue 

Catalunya rebrà només dos dels 40 milions d’euros que l’Estat destina a les comunitats autònomes per atendre als joves migrants sense referents familiars. El conseller Chakir el Homrani, que es va reunir aquest dijous amb la ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social, María Luisa Carcedo, junt amb la directora general de la DGAIA, Georgina Oliva, considera aquest repartiment “injust”, perquè no té en compte el nombre de menors que s’atenen cada dia, sinó els que l’Estat té registrats.

“Nosaltres pensem que l’element a tenir en compte hauria de ser els infants i adolescents que s’atenen i s’acullen en el sistema de protecció i no pas l’entrada”, ha explicat el conseller. Actualment, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya tutela i acull 2.809 joves migrants sense referents familiars. En canvi, segons les dades del Ministeri a Catalunya, hi ha només 1.074 menors estrangers registrats.

De fet, Catalunya és una de les comunitats autònomes que ha rebut un major nombre de joves sense referents familiars els darrers anys, juntament amb Andalusia. Aquestes arribades estan suposant tot un repte per al sistema de protecció a la infància. Per això, el conseller ha incidit que el principal repte que planteja l’arribada d’aquests adolescents no és únicament “l’acollida d’emergència, sinó la inclusió social que hi ha d’haver amb posterioritat”.

De moment, doncs, el govern espanyol ha fet efectius aquest divendres 38 milions dels 40 i els altres dos queden assignats per a contingències. Aquest és un fons d’emergència que l’Estat ha creat aquest any davant l’allau d’arribades i que, per tant, no té cap precedent i és el primer cop que es concedeix.

A la reunió amb el govern espanyol, el conseller ha reclamat també millorar la comunicació i, sobretot, agilitzar els tràmits de regulació de la situació d’aquests joves. El Homrani es mostra confiat que en aquests dos aspectes sí que hagi un acord. “Hem de millorar aspectes entorn a la comunicació i la transparència de la informació que facilitat l’EStat per poder planificar i fer millor els processos d’acollida”, ha assegurat.