Vall d'Hebron, primer hospital de l'Estat en superar els 1.000 trasplantaments de pulmó

ACN

L'Hospital Vall d'Hebron ha estat el primer hospital a tot l'estat espanyol en superar els 1.000 trasplantaments. Ho va fer fa uns mesos, el 2017, i s'ha posicionat també entre els cinc únics hospitals europeus que han aconseguit aquesta fita. Des del 1990 doncs, 1.113 pacients han pogut tenir una segona oportunitat, un fet que els professionals consideren “un regal”. Del total de trasplantaments, 71 han estat en nens i fins a 11, en menors de dos anys, una intervenció que només fa Vall d'Hebron.

Entre els reptes que es fixa l'hospital destaca poder millorar la taxa d'aprofitament d'aquest òrgan, molt delicat, ja que actualment només es poden aprofitar el 15% dels pulmons donants. En el primer trasplantament de pulmó fet el 1990 a Vall d'Hebron, Teresa Pont era coordinadora de trasplantaments, és a dir, s'encarregava de parlar amb les famílies de possibles donants. Recorda “el salt” que va suposar aleshores poder fer aquesta pràctica clínica en què un pacient que era mort, en podia ajudar a altres.

Recorda que la primera trasplantada va poder viure molt bé dos anys. Després, el seu cos va patir rebuig, una circumstància per la qual també es vol treballar perquè cada vegada sigui més freqüent que els pacients, que ja n'hi ha, puguin fins a 25 anys amb un pulmó nou.

Pont recalca que el pulmó és un òrgan molt fràgil, sobretot perquè està en contacte amb l'exterior i això provoca que només el 15% dels pulmons donants poden utilitzar-se per un nou trasplantament. Per això, millorar aquesta taxa és un repte de futur i en poques setmanes, l'Hospital començarà a utilitzar una màquina que permetrà millorar-la.

Tot i això, reconeix que també s'ha de treballar per poder curar abans les malalties del pulmó o fins i tot, evitar el rebuig. De moment però, destaca que en aquests 28 anys s'ha allargat l'edat dels donants, dels 50 als 70 anys i que més del 90% de pacients reben el trasplantament a temps.

Alguns d'aquests són els pacients pediàtrics. En aquest cas, Vall d'Hebron n'ha fet 71 en tot aquest temps i una part, 11, són de menors de dos anys, una pràctica que només es fa en aquest hospital, a tot l'estat espanyol. La fibrosi quística és la causa de la meitat d'aquests casos, els altres, per altres malalties minoritàries. Les infeccions i el rebuig són també els principals riscos d'aquestes intervencions.

“Segona oportunitat”

La Yolanda Fernández fa tan sols 15 dies que s'ha sotmès al trasplantament dels seus dos pulmons. Té 43 anys i pateix hipersensibilitat als coloms, una reacció que li ha malmès els pulmons. Per això considera que el trasplantament li ha donat una “segona oportunitat” i està molt satisfeta de les atencions rebudes a l'Hospital.

De fet, reconeix sentir-se molt feliç. La recuperació de l'operació li porta ''sorpreses'' cada dia, explica la Yolanda, per la velocitat que ha experimentat, tot i que ha de treballar també la recuperació de la veu, arran de la intervenció. Explica que d'aquí a pocs dies ja serà a casa seva i podrà recuperar la seva vida quotidiana.

La família Amador Medina fa encara no tres mesos que van viure el trasplantament de pulmó de ben a prop. El seu fill petit, en Lucas, va agafar de nadó una infecció vírica i requeria questa intervenció per sobreviure. Un any després de posar-lo en llista d'espera a l'Hospital Vall d'Hebron, els van trucar perquè tenien un donant.

Venen de Las Palmas, i per seguir tot el tractament han canviat la residència a Barcelona amb l'esforç que suposa també, deixar una filla de 14 anys amb la família. Tot i això, ara estan contents de veure que el seu fill se'n sortirà. “Jo era molt reticent al trasplantament”, explica la mare d'en Lucas, la Isabel Medina, perquè no acceptava tenir un fill malalt. Ara, s'alegra d'haver fet tot el procés.

Consciència ciutadana

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha visitat aquest divendres les famílies dels trasplantats pulmonars a Vall d'Hebron i ha destacat la fita aconseguida per l'hospital. Ha ressaltat la importància de tenir un sistema de salut públic I ha destacat les bones taxes de trasplantaments que es registren a Catalunya.

En aquest sentit ha destacat l'esforç dels professionals sanitaris que presten servei “no sempre en les millors condicions” i també la ciutadania que té consciència de la importància de la donació d'òrgans. Tot i això, Aragonès ha reconegut que hi ha marge de millora en aquest aspecte perquè “necessitem més ciutadans donants” per donar noves oportunitats.