Les infermeres d'urgències i emergències s’organitzen davant la falta de regulació del seu àmbit

ACN

Les infermeres i infermers d'urgències i emergències de l'àmbit prehospitalari han consensuat les directrius per a l'exercici de les seves actuacions. L'acord, amb un ampli consens professional, s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat. El col·lectiu ha decidit organitzar-se davant la falta de regulació del seu àmbit, que no està considerat especialitat tot i l'alt grau d'expertesa i formació que requereix.

Aquest acord afecta els infermers i infermeres del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), dels Bombers de Barcelona i dels equips de Salvament i Rescat del Grup d'Emergències Mèdiques (GEM), però també els que treballen en espais i equipaments d'ús públic i privat o centres sanitaris, sociosanitaris o residencials amb atenció d'urgències.

El text defineix i reconeix l'actuació autònoma de l'infermer o infermera en cas d'emergència per respondre a situacions crítiques o de risc potencial per a la vida o la integritat física de les persones. Especifica quines són les actuacions en el marc de les competències pròpies en els àmbits de l'assistència, la gestió, la docència i la recerca.

També recull l'especificitat i la complexitat que suposa l'atenció d'urgències i emergències de l'àmbit prehospitalari, i s'aconsella que el personal tingui una formació i una experiència específiques que els permeti afrontar l'exercici professional amb plenes garanties de seguretat clínica i qualitat assistencial.

Així, es considera competent una persona amb formació postgraduada universitària en urgències o emergències (o una experiència professional igual o superior a cinc anys), formació acreditada en Suport Vital Avançat o una experiència professional mínima de tres anys en urgències hospitalàries o unitats de malalts crítics. També s'aconsella tenir formació postgraduada en malalt crític, anestèsia i reanimació i investigació.

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya ha creat una comissió de seguiment per vetllar pel compliment d'aquest acord i resoldre dubtes o conflictes interpretatius sobre la pròpia norma.