El 98% dels CAP de Barcelona són accessibles o practicables, és a dir, les persones amb una mobilitat reduïda no tenen problemes per accedir-hi ni per moure's al seu interior ni a les consultes. És una de les principals conclusions d'un estudi elaborat per l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i el Servei Català de la Salut que ha analitzat la situació. Sí que tenen més marge de millora, en canvi, en accessibilitat comunicativa, és a dir, en la capacitat de fer arribar els missatges a les persones que puguin patir per exemple ceguesa, sordesa.
En aquest àmbit, fins a un 15% dels CAP de Barcelona presenten algunes mancances, a les quals, els experts, recomanen mesures com ara l'ús del paviment tàctil, la incorporació d'informació acústica i en Braïlle o indicacions sonores. L'accés, la recepció i els despatxos són els espais que, després de l'enquesta en què hi ha participat fins a 13 grups de persones amb diferent diversitat funcional, han tret més bona nota per accessibles tant comunicativament com físicament.
De l'accés, l'estudi en destaca que en general, les portes tenen una amplada suficient, per exemple, i de la recepció, la disponibilitat de cadires i el bon estat dels paviments. En canvi en aquests mateixos espais, els experts troben a faltar l'ús del paviment podotàctil que permeti a les persones amb ceguesa arribar fàcilment al taulell d'informació o el material de suport a través d'antells magnètics, la interpretació en llengua de signes o la informació en Braïlle.
Són, en general, recomanacions que es poden dur a terme amb partides molt petites de pressupost i per això, la comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ha posat sobre la taula la possibilitat d'anar duent a terme actuacions que permetin millorar els equipaments i fer-los 100% accessibles. Per Tarafa ha constatat que l'accessibilitat comunicativa està més oblidada en aquests espais i que cal “tenir en compte aquesta mirada” per poder-hi posar solució.
En una mateixa línia s'ha pronunciat la Subdirectora del Servei Català de la Salut, Marta Chandre, que ha recordat que en temes d'accessibilitat física fa molts anys que s'hi treballa i que hi ha més consciència per lluitar contra les barreres arquitectòniques. Per això considera que cal ser “conscient” i “agafar sensibilitat” per lluitar contra les barreres comunicatives que es presenten en algunes situacions.
El gerent de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Ramon Lamiel ha destacat el bon estat de salut en general dels CAP a Barcelona, però ha apostat per introduir millores que permetin fer un salt qualitatiu endavant. En aquest sentit, ha recordat que sovint els espais compleixen les normatives d'accessibilitat però la disposició dels elements no. Ha posat d'exemple els lavabos, un servei que a tots els CAP apareix adaptat a totes les persones, amb bons paviments i amb barreres de suport per poder fer la transferència lateral a les persones que van en cadira de rodes però que en canvi, en alguns espais es troben que les manetes o els pestells o fins i tot les aixetes no són accessibles universalment, o que, també d'exemple, els miralls no estan a l'alçada adequada o l'encesa de llums no és automàtica. En aquests espais també recomanen afegir un sistema d'alarma per a caigudes.
L'estudi ha comptat amb l'anàlisi de 53 dels 56 CAP de Barcelona, ja que tres estaven en obres. En tres d'aquests centres es van fer més de 4.000 preguntes diferents, en 10 centres més, més de 2.00 i en cadascun dels 43 centres restants es va preguntar sobre 180 aspectes. L'estudi s'emmarca dins el Pla d'Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026 que coordina l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari