Un expert de la UNESCO veu viable que Catalunya inverteixi el 4,4% del PIB en educació els propers anys

ACN

El director de polítiques educatives de la UNESCO, Francesc Pedró, creu que Catalunya ha d'aprofitar la sortida de la crisi econòmica per invertir més en el sistema educatiu i fixa com a objectiu, arribar al 4,4% del PIB, la mitjana espanyola. En una jornada organitzada per la Fundació Jaume Bofill, Pedró ha defensat que aquest increment de quatre dècimes, actualment es calcula que s'inverteix en educació el 3,9% del PIB, pot suposar un augment pressupostari d'entre 1.200 i 1.500 milions d’euros. Així, es podrien tirar endavant polítiques a favor de l'equitat, com ara garantir la gratuïtat total de l'ensenyament obligatori o l'accés al primer cicle d'educació infantil, o un impulsar incentius perquè els professors puguin fer carrera docent.

Per Pedró, arribar al 6% que marca la LEC seria molt superior a la mitjana europea, situada al 5,1% del PIB i tot i que ho admet com a “molt desitjable” reconeix que és “poc realista” i, per tant, no ho veu “factible” en un horitzó proper. “Passar de zero a cent en tres segons no ho veig factible”, conclou Pedró, que si que defensa que la millora econòmica del país podria permetre millorar el 3,9% del PIB actual.

El director de polítiques educatives de la UNESCO fixa diferents prioritats per tal de tirar endavant una millora educativa a partir d'aquest augment pressupostari, calculat d'entre 1.200 i 1.500 milions d’euros. D'una banda, Pedró creu que s'hauria d'universalitzar l 'accés al primer cicle d'educació infantil, en especial per a les famílies més vulnerables i infants amb risc d'exclusió. Una escolarització precoç, actualment, resulta beneficiós pels resultats educatius d'aquests infants al llarg de les etapes obligatòries. Es calcula que garantir la inclusió de l'educació infantil en menors de tres anys en risc de pobresa suposaria una despesa de 205 milions d’euros.

Pedró també defensa que cal que tot l'ensenyament obligatori, independentment de la titularitat del centre, sigui gratuït. Destaca que en els països de l'entorn no es dona la situació d'haver d'afrontar despeses, per part de les famílies. Es calcula que aquesta mesura podria suposar 404 milions d’euros per a tot l'alumnat i només 112 si es té en compte l'alumnat en risc de pobresa.

Per millorar els resultats dels centres d'alta complexitat i dels alumnes amb més dificultats, Pedró aposta per una “personalització” de l'educació que permeti tractar de manera individual els alumnes que més ho necessiten, prèvia identificació del problema. Per fer-ho possible, considera que els mestres haurien de tenir d'una banda, més capacitat i competències, i per l'altra més flexibilitat en horaris. Incrementar un mestre cada tres grups, segons els càlculs de la Fundació Bofill, tindria un cost anual de 442 milions d’euros a Primària i 172 a l'ESO. En la mateixa línia de la política iniciada ja pel departament d'Ensenyament, Pedró defensa una major contribució econòmica pels alumnes dels centres d'alta complexitat, elevant la inversió per alumne un 30%.

Per últim, Pedró també creu que cal potenciar l'FP per aconseguir retenir els joves en els estudis més enllà dels 18 anys. Actualment, a Catalunya, un 18% dels joves deixen d'estudiar abans d'hora. La xifra s'ha reduït els anys de la crisi en què trobar feina era més complicat i en canvi, els darrers cursos, s'ha notat una major atracció cap al mercat laboral. La mitjana europea és del 10,8% i per Pedró, caldria que Catalunya s'hi comencés a acostar perquè tenir una població adulta amb un nivell educatiu més alt es tradueix en un millor nivell educatiu de la població.

El paper dels docents

Per Pedró, una de les peces clau per millorar la qualitat educativa del sistema en són els docents. D'una banda considera que s'ha de potenciar les competències del cos de mestres i professors i per l'altra, impulsar un sistema d'incentius i reconeixements que els retingui en l'etapa educativa en la qual exerceixen amb professionalitat. Pedró defensa que, en línies generals, si un bon professor de primària vol fer “carrera docent” acaba passant a secundària, i un de secundària, treballa per arribar a la universitat.

El director de polítiques educatives de la UNESCO en canvi, aposta perquè el sistema ajudi a “retenir-lo” i no a “empènyer a què canviïn de nivell”. En aquest sentit, proposa diferents nivells d'experiència o de rendiment que permeti un reconeixement social i econòmic de la seva tasca.

Francesc Pedró ha estat una de les ponències que s'han presentat aquest dilluns en una jornada organitzada per la Fundació Jaume Bofill al voltant de la inversió en educació i els reptes de Catalunya en un moment on és possible augmentar el pressupost per al sistema educatiu.