Més d'un 20% de les persones que han tingut un infart noten canvis en les relacions sexuals

El Departament de Salut xifra en 6.500 els infarts anuals que es produeixen a Catalunya

Què passa després d’un infart? Infermeres de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) han realitzat un estudi que analitza les repercussions en la vida diària després d’un infart. Les enquestes conclouen que el 20,7% de les persones que han patit un infart experimenten canvis negatius en la seva activitat sexual, especialment els pacients crònics més joves.

Els que afirmen que han patit canvis en les relacions sexuals tenen una edat mitjana de 68,8 anys, mentre que els que afirmen el contrari en tenen 74,7 anys. A Catalunya es produeixen 6.500 els infarts anuals, segons dades del Departament de Salut.

“Patir un infart pot afectar a les relacions de parella, a l’activitat laboral i a altres activitats de la vida quotidiana com el fet de conduir amb seguretat. La preocupació per poder tornar a fer vida normal pot afectar negativament a la qualitat de vida dels pacients amb malaltia cardiovascular. Amb aquest estudi hem volgut fer visibles els aspectes psicosocials que poden alterar el dia a dia dels pacients després d’un accident cardiovascular”, afirma Gemma Amat sòcia d’AIFiCC i investigadora de l’estudi.

A més de valorar el grau d’afectació en les relacions sexuals, l’estudi, ha avaluat també les alteracions en la conducció de vehicles i l’impacte en termes d’incapacitat i baixa laboral. En aquesta ocasió, els participants enquestats van ser 362 pacients de l’Àrea Bàsica de Balaguer amb cardiopatia isquèmica.

Conducció i activitat laboral

En els resultats s’observa que només un 8,3% dels enquestats han canviat la manera de conduir o la utilització del cotxe, davant d’un 62,7% que no la van modificar. 

Pel que fa a l’àmbit laboral, el 20,4% va necessitar l’incapacitat temporal, les baixes laborals van durar una mitjana de 197,8 dies. “Hem de tenir en compte que la mitjana d’edat dels pacients estudiats és de 74 anys, per tant, molts d’ells eren persones jubilades, cosa que disminueix l’impacte laboral”, afirma Amat.

Amb aquest estudi s’ha posat de relleu la implicació psicosocial del fet de patir un esdeveniment isquèmic. “La feina de les infermeres d’atenció primària és controlar l’evolució dels pacients després de patir un infart (els hàbits dietètics, la rehabilitació cardíaca, l’adherència del tractament, el reconeixement dels signes i símptomes d’alerta, què fer en cas d’un nou episodi, realització de proves complementàries, etc.), però cal també estar atents a d’altres aspectes de qualitat de vida que poden repercutir en la seva salut i benestar psicològic, com són la tornada a la normalitat laboral, social i d’esfera íntima. En totes aquestes vessants, la tasca de seguiment i educació sanitària per part de les infermeres d’atenció familiar i comunitària és també rellevant”, conclou Amat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article