Barcelona posa en marxa un servei d’odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat

L'Ajuntament calcula que es realitzaran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments anuals


L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un servei d'odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat. La cartera d'aquests serveis, adreçada a persones adultes de moment, inclou patologies no cobertes pel sistema sanitari públic, però que poden minvar de manera substancial la qualitat de vida de les persones i tenen un clar biaix d'accés en funció del poder adquisitiu. Concretament, en primera instància, cobrirà el tractament de càries (obturacions), tractament d'arrels (endodòncies), pròtesis removibles, fèrules de descàrrega, curetatges i higienes dentals complementàries a d'altres tractaments. El consistori ha calculat que els serveis d'odontologia faran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments cada any, a banda d'unes 2.300 higienes.

Els serveis s'ofereixen a les instal·lacions que acollien l'extinta mútua municipal PAMEM, rebatejades com a Barcelona Serveis de Salut. Aquesta és la primera passa dins d'una estratègia més àmplia, ja que les oficines de l'antic PAMEM també acullen un servei de podologia i es preveu que ofereixin en el futur un servei de medicina esportiva per a persones igualment en situació de vulnerabilitat; un espai per oferir informació i recursos a persones cuidadores, familiars i professionals i un dels quatre centres de serveis socials especialitzats en l'atenció a la dependència que s'estan posant en marxa a la ciutat per millorar el funcionament diari de l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).

Les persones que poden accedir al servei d'odontologia han de complir tres criteris diferents. D'entrada, ser ateses pels Serveis Socials municipals i tenir un pla de treball en actiu. Això inclou les diferents antenes que l'IMSS té desplegades arreu del territori, com per exemple els 40 Centres de Serveis Socials i els serveis i equipaments adreçats a persones sense llar. De fet, són les professionals de Serveis Socials les encarregades de derivar tots els casos perquè siguin valorats. També tenen accés al servei les persones derivades pels professionals d'atenció social dels Centres d'Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències.

El segon requisit és tenir uns ingressos econòmics per sota del llindar del 0,93 de l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat equival aquest any a 529,28 euros mensuals i cal afegir 170 euros més per cada membre addicional de la unitat de convivència efectiva. El tercer és presentar una necessitat diagnosticada a la xarxa pública d'atenció primària d'un tractament que no estigui inclòs a la cartera d'aquesta xarxa.

Colau insta la Generalitat i l'Estat a “revisar la cartera de serveis del sistema públicˮ

"Està totalment demostrat que les persones amb rendes baixes queden excloses d'un tema de salut que és bàsic", ha afirmat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s'ha mostrat "molt orgullosa" de començar un camí per "garantir l'accés a la salut dental bàsica de tota la població". "Avui posem una pedra molt important per dir que no ens resignem al que se'ns havia donat per fet, que el dentista queda exclòs del sistema públic de salut", ha reivindicat, en la presentació d'aquest servei. Ha acompanyat l'alcaldessa la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, que ha assenyalat que estudiaran en una segona fase si poden ampliar la cartera de serveis i incloure-hi els infants.

En aquest sentit, Colau ha instat la Generalitat i l'Estat a "revisar la cartera de serveis del sistema públic" per incloure-hi l'atenció bàsica dental. "Si l'Ajuntament, que té menys competències i menys pressupost, pot garantir l'accés a un servei de qualitat dental públic a les famílies amb menys recursos, ho hauria de poder fer la Generalitat i 'Estat", ha reblat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Quim Gironella Barcelona
1.

Una bona iniciativa que s'hauria d'extendre a la resta de municipis sí no és vol caure en la discriminació.
El que no fa la Gene, que es busquin la vida els ajuntaments.
Trist

  • 0
  • 0

Comenta aquest article