Més educació emocional, el clam de la xerrada ‘Socialitzant BCN’ sobre salut mental i adolescència

Testimonis d’Obertament i experts de la Fundació Joia i l'Ajuntament de Barcelona coincideixen amb la necessitat d’abordar la salut mental de forma holística

Socialitzant BCN 3: ‘La salut mental en l’adolescència: la necessitat d’una educació emocional’ (pdf)

El 25% de la població té o tindrà un trastorn mental i la major part dels trastorns mentals es diagnostiquen abans dels 18 anys. Amb dades com aquestes s’ha encetat el tercer debat Socialitzant BCN que s’ha celebrat aquest dijous, 22 de novembre, a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona i que s’ha centrat en la salut mental durant l’etapa de l’adolescència.

“Tots tenim salut mental. El que hi ha és una millor o pitjor salut mental. Quan no pots fer la teva vida és quan hi ha el problema”, ha afirmat l’activista de l’entitat Obertament, Niobe Portero. Ella als 12 anys va començar a fer una dieta que se li’n va “anar de les mans”. Als 13 anys va passar de pesar 90 quilos a pesar-ne 47. I aquí no es va acabar. Als 21 anys va tornar a caure en l’anorèxia per una “relació amorosa tempestuosa”. La van haver d’ingressar a l’hospital i allà li van diagnosticar, també, trastorn límit de la personalitat.

“Per mi va ser un consol quan em van diagnosticar el que tenia la segona vegada que em van tractar. Li vaig posar nom al que em passava i sabia que hi havia altres persones que tenien el mateix diagnòstic i amb qui podia compartir neguits”, ha admès. Portero ha explicat també que el punt d’inflexió per dir prou i tirar endavant va venir-li de cop, quan va tenir un tercer intent de suïcidi: “Ara sempre porto una polsera d’urgències i quan estic malament me’n vaig a la banyera i em poso bombolles d’espuma. Això em fa trencar amb el ‘sóc tonta’. Em dono ànim, em cuido”.

També ha subratllat la importància d’enfocar la salut mental de forma multidisciplinar: “A banda del trastorn, influeixen altres factors. Com estàs a casa, amb els amics, a l’escola. No és només medicar-te. De vegades, només amb medicació, quan acabes estàs pitjor”.

La Marta Gaspart, que també és activista d’Obertament, va tenir una experiència similar en salut mental durant l’adolescència: “Em vaig desenvolupar molt més ràpid que les meves companyes. Integrar aquest cos de dona va ser complicat. Això em va portar a no sortir de casa en tot un estiu. Em va limitar molt les relacions socials, fins que als 16 anys, i per iniciativa pròpia, vaig anar al psicòleg i als 18 anys em van diagnosticar un trastorn dismòrfic corporal. Es coneix molt l’anorèxia o la bulímia. En el meu cas no tenia un problema amb l’alimentació, sinó que volia canviar de forma obsessiva com sóc”.

Ella, que ara és psicòloga i passa pel seu segon màster, assegura que li hagués ajudat tenir “suport a l’escola”, perquè “la societat avança massa ràpid i busca només resultats”. “En el meu entorn es parla de trastorn mental molt obertament, som els primers que no hem de tenir un estigma. A vegades el trastorn t’està alertant que hi ha alguna cosa que no està anant bé. L’ansietat, per exemple, t’avisa que alguna cosa no funciona. I això està bé. No sempre està bé medicar-se, per això”, ha explicat.

L’educació emocional, present des de l’escola

També ha participat en el col·loqui la cap del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Pilar Solanes, que ha parlat del servei Consulta’m. És un despatx anònim amb una psicòloga i un educador social que el consistori, juntament amb el departament de Salut, ha posat a disposició dels joves perquè puguin fer consultes de salut mental. “Quan un adolescent comença a tenir símptomes greus hem de garantir, i no ho tenim encara del tot resolt, que se l’atengui el més aviat possible i de forma integral. La persona no és una malaltia, sinó que hi ha un trastorn”.

Solanes també ha explicat que, en el marc del Pla de Salut Mental que s’ha engegat des del consistori, s’ha iniciat un programa d’educació emocional perquè les escoles la treballin amb els més petits. “Totes ho poden demanar. Als barris amb més dificultats hem fet especials esforços”.

“De fet, l’educació emocional a les escoles hauria d’estar inclosa en el currículum d’ensenyament, perquè és bàsic”, ha subratllat, i ha afegit que “el 25% dels trastorns mentals són de base genètica, però la resta estan influïts directament per l’entorn”.

La salut mental a la feina

La segona causa de baixa laboral és l’estrès. En aquest sentit, el gestor Transversal d’Inserció Laboral de la Fundació Joia, Jordi Formiguera, ha explicat que els joves amb trastorns mentals tenen doble dificultat. “A banda de patir la seva situació personal, han d’acarar la precarietat del mercat laboral”. A la Fundació Joia, ha explicat, tenen un espai per reorientar el procés de formació i d’integració laboral per a persones amb diagnòstic de salut mental.

“Moltes es pregunten què fer, si tornar a reprendre els estudis o buscar feina de nou”, ha dit. “També hi ha una part del mercat que és molt exigent i sents la pressió de no poder agafar la baixa . Ara bé, també s’està avançant en el món de l’empresa. De vegades, encara que sigui només per la conciliació i la responsabilitat social, moltes empreses hi aposten perquè veuen que això els permet tenir millors resultats”, ha afirmat.

Els debats Socialitzant BCN no acaben aquí. El proper serà l’11 de desembre a les sis de la tarda a l’Espai Francesca Bonnemaison, on diferents experts debatran la situació de les persones sense llar a Barcelona i es posarà sobre la taula el model Housing First. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article