La DGAIA treballa amb Interior per crear un espai per identificar i atendre els menors no acompanyats

L'administració busca una solució per evitar repetir els episodis de menors dormint en comissaries l'estiu vinent

 La DGAIA i el Departament d'Interior treballen per crear un espai que posi fi a la problemàtica dels menors estrangers no acompanyats que passen nits a la comissaria a l'espera d'una plaça en un centre i evitar que l'estiu vinent es repeteixin. Ho ha explicat la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva i ha detallat que cal trobar ''l'encaix'' i valorar si cal ''revisar els procediments''.

Per Oliva, des de la DGAIA sempre s'ha defensat un projecte que combini la identificació i ressenya dels joves, que és necessària, i l'atenció sanitària i acompanyament emocional i educatiu fins que se'l derivi al sistema de protecció.

De fet, la DGAIA i l'Ajuntament de Barcelona ja havien projectat un centre proper a la Ciutat de la Justícia, quan la Fiscalia de Menors feina l'atenció als menors immigrants, però finalment no va tirar endavant. Amb la gran arribada de menors aquests darrers mesos, les comissaries han assumit aquesta funció i han vist la necessitat de deixar dormir els joves a les seves dependències, com a mínim la primera nit. Oliva explica que el problema no s'ha pogut solucionar encara, tot i la petita davallada d'arribades amb el fred, perquè encara arriben entre 15 i 20 infants cada dia, a qualsevol moment del dia. Sovint, les arribades a la matinada compliquen encara més la situació. Per això, defensa que cal ''inventiva i ser innovadors'' per tirar endavant possibles respostes.

Per això, des de la DGAIA es planteja un espai on la policia pugui fer la identificació dels menors i la seva ressenya, i al mateix temps, donar-los una bona atenció mèdica, i acompanyament fins al moment de disposar d'una plaça d'emergència. Per Oliva, l'important és poder garantir el respecte als drets de l'infant, atenent les seves necessitats en el moment de la identificació. El projecte encara és incipient i, per tant, els detalls no s'ha pogut avançar, però l'objectiu final és evitar que en el possible repunt d'arribades l'estiu vinent, no s'hagin de repetir les escenes d'infants passant la nit a la comissaria. Des de la DGAIA es preveu la col·laboració de les entitats del tercer sector per acabar-lo de dissenyar.

Aquesta proposta forma part de l'Estratègia Catalana d'Acollida i Inclusió Social que està preparant el Govern, per tal de millorar l'atenció als menors migrants que arriben al país. És una estratègia que ha de permetre revisar el procediment actual, veure què no ha funcionat i planificar noves accions en base a les previsions d'emergència social i sobretot, tenint en compte els joves que fan la majoria d'edat i que per tant, requereixen processos d'emancipació i inserció laboral pels quals val buscar noves fórmules.

Aquesta estratègia s'està treballant amb els diferents departaments del Govern implicats (Ensenyament, Justícia, Interior, Treball i Afers Socials i Salut), i amb les entitats municipalistes. Per Oliva, a banda de garantir una bona primera acollida, el sistema cal repensar-lo per dotar-lo de més recursos per a l'emancipació i l'autonomia d'aquests joves. Així, preveu que es consolidin quatre grans centres d'emergència, un per demarcació, amb cabuda per a entre 6' i 100 joves a l'espera d'una plaça en un altre recurs, sigui centre residencial o pis.

Agilitat en els permisos de residència

Oliva avança que no els recursos per a l'emancipació dels joves són una de les principals prioritats, per evitar que els menors que arriben poc abans de fer els 18 anys, puguin tirar endavant el seu projecte vital. ''No ens podem permetre crear una bossa de joves'', recalca Oliva, per la qual cosa demana al govern central més celeritat i agilitat en determinats processos com són el permís de residència i treball i les identificacions. Oliva denuncia que per aquests papers es pugui arribar a trigar més de mig any, i alerta que sovint l'estat no exerceix correctament les seves competències en l'atenció a costes, perquè els joves que arriben a Catalunya ho fan sense ser identificats i sense poder demostrar quant temps porten en territori espanyol, ni com han travessat la península.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies preveu que aquest 2018 uns 3.500 joves sense referents familiars hauran arribat a Catalunya per ser atesos pel sistema de protecció. Per fer-hi front, Oliva recorda que s'han creat més de 2.000 places i per això, demana al govern espanyol que assumeixi també la seva responsabilitat .

Les noies, triplement vulnerables

La realitat dels MENA és en més d'un 80% masculina. La DGAIA però, ja té en el sistema de protecció un 2, 3% de noies, és a dir, entre 70 i 80. Aquestes joves no passen el mateix procés que els seus companys nois perquè a més de ser joves i migrants, tenen una tercera capa de vulnerabilitat, segons Oliva, pel fet de ser noies i cal ''prestar especial atenció''.

Així, quan arriben, se les trasllada directament a un centre ordinari i es posen en contacte amb les entitats que treballen en l'àmbit de possibles xarxes d'explotació i tràfic de persones per comprovar si la noia pateix aquesta situació i si està en perill per poder ''extremar la protecció''. En alguns casos, el resultat ha estat positiu i aleshores es valora, també amb l'assessorament de les entitats, quines mesures prendre. Oliva ha explicat que hi ha noies que es traslladen de territori dins de Catalunya o fins i tot de comunitat autònoma, alhora que es controlen les seves xarxes d'amistat, sempre des del punt de vista educatiu i emocional.

Lluitar contra l'estigma

Oliva ha negat que el col·lectiu sigui un focus de delinqüència tot i els episodis coneguts les darreres setmanes en alguns municipis. Per la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, els consta que la xifra de MENA que poden estar delinquint a la via pública és tan sols del 0.1% i per això creu que és més un ''titular que crea alarma que no pas una realitat''. Per això, ha demanat que la societat sigui responsable per evitar estigmatitzar el col·lectiu. Ha defensat que la gran majoria del col·lectiu passen per un procés ''absolutament normalitzat'' i que estigmatitzar-los podria atiar discursos ''de rebuig'' cap a l'altre.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article