12 famílies catalanes ja acullen menors estrangers no acompanyats

Afers Socials comença a formar els futurs mentors que ajudaran els infants sense referents familiars a integrar-se

12 famílies catalanes han acollit els darrers mesos un jove migrat sense referents familiars. És el primer resultat d'un pla pilot que ha impulsat la Direcció General de la Infància i l'Adolescència per poder donar un acompanyament més personalitzat en un entorn acollidor als adolescents que han arribat sols al país. Així ho ha explicat Georgina Oliva, secretària d'Infància i Adolescència, que també ha avançat l'inici dels cursos per als futurs mentors socials d'aquests joves. Són persones que ja es van oferir per participar del projecte de mentoria inclòs en el pla català del refugi, i que ara poden ajudar a aquests joves a integrar-se a Catalunya.

Oliva diu que els 12 acolliments familiars de joves immigrants és una feina de “formigueta” però n'està satisfeta perquè fa encara no un any, només n'eren dos. Segons la secretària d'Infància i Adolescència ha calgut revisar el sistema i els criteris d'idoneïtat de les famílies que volen acollir perquè els adolescents arriben en una “etapa complexa” i sense xarxa social de suport. Aquesta és doncs, la missió d'aquestes famílies que s'han mostrat disposades a ajudar als joves.

Encara és aviat per fer una valoració de l'experiència, però Oliva ja ha avançat que s'està començant a treballar amb la comunitat marroquí perquè famílies que anys enrere van fer aquest mateix procés migratori, puguin ajudar-los en una situació similar.

De moment es troben “respostes de tot” i en alguns casos, aquestes famílies se senten més còmodes amb altres programes com el de mentoria o el de famílies col·laboradores, és a dir, famílies que es vinculen a un jove els caps de setmana, de manera que té l'ocasió de sortir del centre i poder viure moments en un entorn més “acollidor”, conèixer el país i fer certa xarxa que l'ajudarà en el procés d'integració.

El programa de mentoria també està en marxa i actualment s'estan fent els cursos de formació per a les persones que en volen formar part. Són voluntaris que ja es van inscriure quan el Departament va engegar el programa català de refugi que incloïa aquesta figura. Ara però, se'ls ha de formar per explicar exactament què és la mentoria social i què són els anomenats menors estrangers no acompanyats per a dotar-los d'elements que els permetin fer millor aquest “servei social i humanitari”.

Oliva ha explicat que s'han seleccionat una desena de centres que participaran en aquesta prova pilot abans de fer-ho extensiu al 100% del sistema. Per Oliva, és “fer un triangle” entre l'equip educatiu, el noi i la persona que fa la mentoria, per tal de fer un acompanyament “extra” amb els nois migrats.

Ajudar-los a conèixer i moure's per la ciutat, acompanyar-los a buscar feina, explicar-los com s'han de fer determinats tràmits són algunes de les tasques que els seran assignades amb l'objectiu que quan els nois surtin del sistema, al fer 18 anys, tinguin una persona més “de referència” i per tant, comencin a “teixir xarxa”.

La família extensa, una altra opció

La DGAIA també fa temps que treballa per localitzar la família extensa que alguns d'aquests nois poden tenir a Catalunya. Segons Oliva, és més lent perquè els joves no expliquen d'entrada que tenen família extensa i passen mesos abans els educadors no ho saben, i per tant, si no hi ha aquesta dada, no s'hi pot treballar.

Però tan bon punt els joves fan saber al sistema que tenen tiets, cosins o algun altre familiar vivint a Catalunya, els educadors inicien el mateix procés que en altres casos de desemparament. Es contacta amb la família, es visita i se li explica la necessitat que el nen estigui amb família, en comptes d'un centre. També se'ls ofereixen altres possibilitats de mantenir el contacte.

Oliva reconeix que en alguns casos, les famílies extenses pateixen per si quedar-se el jove a casa implica que aquest perdi la tutela, i ja se'ls explica que no és així, o que en algunes ocasions, aquests nuclis familiars també estan en situació de vulnerabilitat i per tant “es fa més difícil l'encaix”.

Treball en origen

La tasca de la DGAIA però, no acaba aquí. Recentment s'ha començat a fer un procés d'avaluació del que va suposar el programa Catalunya-Magreb per poder-lo recuperar i treballar la prevenció de la immigració en origen. Tot i que està en una fase molt incipient, l'objectiu del Departament, que treballa al costat d'Afers Exteriors, és treballar amb el país d'origen per crear les oportunitats formatives i laborals que busquen a Catalunya. Oliva explica que el 90% dels joves que arriben justifiquen el seu procés amb aquesta falta d'oportunitats al país d'origen i per això, es vol intentar que el noi o noia estigui amb la seva família.

També es preveu poder fer un treball de “realisme” o “minimització de riscos” per donar a conèixer als futurs migrants què suposa tot el procés. Per Oliva “si pot ser per part dels seus iguals, molt millor”. I per això, s'està treballant perquè nois i noies vingudes a Catalunya puguin explicar a altres joves com es viu aquest procés si “aquell somni” és fàcil de complir o no, però sobretot, donar consells perquè prengui “cura” en el cas que decideixi fer aquest canvi de vida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article