Amnistia Internacional veu el 2019 com l'“any decisiu” per a la defensa dels drets de les dones

L'organització constata que els drets de les dones es posen “en segon pla” malgrat que molts líders polítics hi donen suport “de paraula”

Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, que s’ha celebrat aquest dilluns, Amnistia Internacional ha denunciat que els drets de les dones queden “en segon pla de forma sistemàtica” malgrat que els líders polítics hi donin suport “de paraula”, perquè no prenen mesures “efectives” per protegir la meitat de la població.

La coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya ha posat d'exemple casos com Guatemala i Polònia, i recorda que aquest 2018 s'han atacat drets i llibertats fonamentals en països on han governat líders amb “mà dura”.

Tot i això, per Amnistia Internacional, el 2018 també és l'any en què el moviment de dones activistes s'ha fet més visible i per això augura que el 2019 serà un “any decisiu” per fer efectives les polítiques que garanteixin els drets de les dones i les nenes al món.

Ribas ha contraposat l'atac que s'ha donat aquest 2018 per part d'alguns líders polítics amb la implantació de polítiques misògines, xenòfobes i homòfobes, posant en perill alguns drets i llibertats reconeguts des de fa temps, amb el creixement dels moviments socials feministes que han permès visibilitzar les desigualtats entre homes i dones a diferents regions del món.

Per aquest motiu, l'organització ha situat la lluita pels drets de les dones com un dels fets més destacables del 2018 en matèria de defensa dels drets humans, ja que s'han donat en llocs tant diferents com Índia, Sud-Àfrica, Argentina, Irlanda on Estats Units i Europa, on per exemple, es va fer popular el hastag #MeToo, per reclamar la fi de la misogínia i els abusos.

Per Ribas, el 2019 ha de ser un any per “donar la volta” a les polítiques sobre qüestions de dones i per tant, implantar mesures efectives per fer realitat els drets de les dones i nenes al món, la meitat de la població que es veu “desprotegida” i per tant, els insta a alinear-se als “estàndards internacionals” i reformar legislació interna que és “lesiva” pels drets de les dones a la vegada que cal prendre accions de manera “protactiva”.

En l'àmbit espanyol, Ribas recorda que el moviment del #MeToo es va popularitzar a Twitter al costat d'altres iniciatives com el #Cuéntalo de la vaga feminista del 8M, de la sentència de la Manada són iniciatives que han tingut ressò a l'Estat, i demostra que no s'ha quedat “al marge” de la tendència internacional.

Són situacions que per Ribas també s'han donat a Catalunya, on ha citat que hi ha mesures que suposen protecció de violència sexual però que en canvi falten “protocols interprofessionals” per pautar tots els passos que s'han de seguir en casos de violència, abusos o discriminació, i per tant, admet que calen aplicar “moltes millores” per defensa de drets de víctimes de violència sexual, un debat que s'ha obert després de la sentència de La Manada.

La crisi dels refugiats

Amnistia Internacional ha situat la crisi dels refugiats, la “pitjor” des de la Segona Guerra Mundial, arreu del món i Amnistia Internacional considera que els països amb capacitat econòmica estant “donant l'esquena” al problema Considera que els acords amb països que no són segurs converteixen Europa en “còmplice” de “violar drets humans”.

Per aquest motiu considera que cal un “canvi de rumb” i que Europa i Occident han d'assumir que la seva obligació internacional no és “qüestió de voluntat”.

Ribas defensa que l'acció d'aquests països no ha d'estar centrada en la “criminalització” dels vaixells ni les organitzacions, sinó que haurien d'assumir el paper de “salvar vides” i no de control fronterer.

Marató de cartes

Per commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans i els 70è aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans, Amnistia Internacional ha organitzat una “marató de cartes” per visibilitzar casos concrets pels quals treballa l'entitat i apropar-se a les dones que estan criminalitzades a l'espera d'un judici per la seva tasca de defensa de drets humans.

A més, es fa una recollida de signatures i activitats com xerrades i una exposició sobre la llibertat d'expressió al seu espai de Barcelona.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article