Vall d'Hebron realitza una cirurgia pionera en el càncer de pàncrees de pitjor pronòstic

La radiofreqüència intraoperatòria consisteix a aplicar temperatures elevades mitjançant una agulla per abrasar les cèl·lules tumorals

L'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha utilitzat per primera vegada a l'estat espanyol la radiofreqüència intraoperatòria per tractar el càncer de pàncrees localment avançat, que és considerat com el de pitjor pronòstic entre els tumors d'aquest òrgan. Aquest càncer no es pot operar amb les tècniques tradicionals i l'únic tractament és la quimioteràpia pal·liativa.

En la radiofreqüència intraoperatòria s'insereix una agulla directament en el centre del tumor per aplicar, de forma localitzada, temperatures de 80 graus que permeten abrasar les cèl·lules cancerígenes. Vall d'Hebron ha operat de moment tres pacients amb aquesta tècnica en el marc d'un estudi internacional i multicèntric que té com a objectiu avaluar l'eficàcia d'aquesta cirurgia pionera. És l'únic centre de l'Estat seleccionat per a l'assaig clínic PELICAN.

Tot i que la radiofreqüència s'utilitza per tractar altres tipus de càncers, en el de pàncrees no s'avia provat perquè es considerava que irradiar calor tenia molt risc a causa de la localització del tumor, ja que es troba envoltat de venes i artèries molt importants per a l'organisme i el duodè.

“L'estudi ha trencat aquesta barrera i hem demostrat que es pot practicar amb seguretat”, ha afirmat la doctora Elizabeth Pando, del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments i investigadora del grup de Trasplantaments Digestius del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) aquest dimarts, en una roda de premsa per presentar aquesta cirurgia pionera. A Vall d'Hebron s'han intervingut de moment tres pacients fent servir aquesta cirurgia pionera i no han tingut cap complicació.

“Els adenocarcinomes de pàncrees localment avançats no són operables a causa de l'afectació d'artèries i venes majors i tampoc són eficaços tractaments com la quimioteràpia o la immunoteràpia, ja que els adenocarcinomes estan amagats en l'estroma, que és una xarxa de cèl·lules que protegeix i nodreix les cèl·lules tumorals”, afirma el cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments i cap del grup de Trasplantaments Digestius del VHIR, el doctor Ramón Charco.

La dificultat per operar i l'estroma que fa la funció d'escut impenetrable per a la quimioteràpia o la immunoteràpia fan que el càncer de pàncrees tingui un mal pronòstic. “El repte és desenvolupar noves tècniques per traspassar aquest escut i arribar al tumor”, subratlla el doctor Charco.

Experts de l'Academic Medical Center dels Països Baixos estan duent a terme l'únic estudi multicèntric aleatoritzat a nivell mundial sobre aquesta tècnica per tractar el càncer de pàncrees en casos que fins ara no es podien operar. L'estudi internacional vol demostrar si la radiofreqüència com a part de l'estratègia per tractar el càncer de pàncrees aporta un benefici comparat amb el tractament actual, la quimioteràpia.

“L'agulla trenca l'escut i permet que apliquem temperatures de fins a 80 graus directament a la zona tumoral. Aquestes temperatures tan elevades abrasen literalment el tumor causant la mort cel·lular. Aquest procés també facilita l'exposició de components tumorals perquè les cèl·lules immunològiques els ataquin”, ha assenyalat Pando.

El càncer de pàncrees és la tercera causa de mort per neoplàsia, formació de teixit tumoral, a tot el món i es preveu que el 2019 serà la segona causa de mort per càncer. A Catalunya, es detecten entre 1.200 i 1.300 càncers de pàncrees a l'any i a l'estat espanyol, prop de 7.000. Un 40% aproximadament no es poden operar i per tant són pacients que es podrien sotmetre a aquesta cirurgia a la llarga.

Els resultats de l'estudi, el 2021

Els resultats de l'estudi es coneixeran el 2021. “Si es confirma que aquesta teràpia és eficaç per a l'adenocarcinoma de pàncrees localment avançat, comptarem amb una tècnica que permet millorar el pronòstic d'aquest tumor tan maligne”, ha assenyalat Charco, que tot i aquesta finestra important que han obert, s'ha volgut mostrar cautelós perquè l'estudi es troba en fase experimental i pot ser que es demostri que aporta “un clar benefici, però podria ser que no”.

La Fundació Bancària La Caixa ha aportat l'impuls necessari perquè es puguin dur a terme aquestes cirurgies a Vall d'Hebron. D'altra banda, l'equip necessari per a la intervenció ha estat proporcionat per l'empresa Olympus per a tot l'estudi a Europa.

”Qualsevol possibilitat és una sortida”

La Maria José és una de les tres pacients que han estat operades a Vall d'Hebron amb aquesta cirurgia pionera. Fa vuit mesos que li van diagnosticar un càncer de pàncrees. La Maria José ha exercit com a metgessa de família durant més de 40 anys i, quan va veure que la seva pell prenia un color groc, concretament el braç, se li van encendre les alarmes i de seguida es va posar en contacte amb els especialistes. Fa 14 anys li havien diagnosticat un càncer de mama i l'oncòloga que la visita en els controls la va derivar de seguida.

Com a metgessa, també sabia que aquest càncer té molt mal pronòstic i per això, quan li van proposar l'assaig clínic, va considerar que "qualsevol possibilitat, per a bé o per a malament, era una sortida". A l'agost la van operar i després ha rebut tractament amb quimioteràpia. “Em trobo molt bé, per fer vida pràcticament normal”, ha ressaltat aquest dimarts.

Equip especialitzat per evitar complicacions greus

El motiu que l'Hospital Universitari Vall d'Hebron fos seleccionat per participar en aquest estudi multicèntric és que és “necessària una elevada especialització dels professionals que han de dur a terme el tractament”, destaca el cap clínic de Cirurgia Pancreàtica i investigador del grup de Trasplantaments Digestius del VHIR, el doctor Joaquim Balsells. Vall d'Hebron compta amb un equip multidisciplinari d'alt nivell.

L'equip de la doctora Teresa Macarulla del Servei d'Oncologia Mèdica és responsable de la quimioteràpia específica per a aquest tipus de tumors i els cirurgians seleccionen i operen els pacients, mentre que un expert radiòleg intervencionista, el doctor Xavier Serres, insereixi l'agulla a la zona tumoral i dur a terme l'ablació.

Com que els adenocarcinomes de pàncrees solen estar enganxats o molt prop de zones com el duodè o l'artèria i vena mesentèrica, si el radiòleg no és prou precís, l'aplicació de les temperatures elevades en aquestes zones causaria greus lesions. “En aquest tipus d'intervenció s'utilitza un sistema de refredament enteral amb flux continu, que permet introduir fluids refrigerants que arriben a zones com el duodè per evitar que s'escalfin en excés”, afirma la doctora Pando.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article