Les cinc claus per a complir els propòsits de Cap d'Any

Experts revelen la millor estratègia per deixar de fumar, menjar millor, fer exercici i veure més la família

Per què cada nit de Cap d’Any ens fem els mateixos propòsits si difícilment els complim? Els experts donen les claus perquè el 2019 deixem de fumar, fem més exercici, mengem millor i passem més temps amb la família. Aquest cop, de veritat. 

Complir els propòsits de Cap d’Any no és fàcil. Segons un estudi fet a la Universitat de Scranton, Pennsilvània, el 92% de les persones que es proposen metes per Cap d’Any fracassa. Un altre informe, aquest cop elaborat a la Universitat de Hertfordshire, al Regne Unit, dona una xifra una mica més alta: el 12% dels entrevistats havia complert els seus propòsits en acabar l’any. Una cosa és clara, que la majoria de les persones hi renuncia i ho fa de seguida: una enquesta elaborada a la Universitat de Stanford, a Califòrnia, revela que el 40% dels propòsits ja s’abandona les primeres setmanes.

Llavors, per què continuem proposant-nos objectius si sabem que molt probablement no els complirem i que això ens farà sentir malament? Perquè imaginar que ho aconseguim ens fa sentir millor i perquè ens permet relaxar-nos en temps d’excessos. Així ho creu Francesc Núñez, doctor en Sociologia i professor dels Estudis d'Humanitats de la UOC, que explica que “hi caiem any rere any, i de vegades tota la vida, perquè en pensar-los ja sentim plaer. Quan un fantasieja amb el que farà, ja comença a generar sentiments positius”.

Núñez també explica que els propòsits són un desig que es projecta en el futur: “Normalment tendim a ajornar l’esforç. Endarrerir la data en la qual volem començar a fer una cosa ens aporta legitimitat. Avui et pots fumar un cigarret perquè demà ja ho deixaràs”, conclou.

Consells per complir tots els propòsits 

1. Ser realista i no proposar reptes massa ambiciosos és una de les claus per tenir èxit, explica Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. No podem pretendre anar a recollir els nens a l’escola si el nostre horari laboral és inamovible, però potser sí que podem procurar fer-ho un cop per setmana.

2.Concretar objectius al màxim és fonamental, afegeix Alicia Aguilar, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Plantejar-se «deixar de menjar pa als àpats» és molt més fàcil de complir que “no menjar mai més hidrats de carboni”.

3. Ser graduals. Funciona molt bé programar un calendari d’objectius, proposant-nos petits reptes que, un cop aconseguits, permetin passar als següents, completa el psicòleg.

4. Parlar i explicar l’objectiu. Que els nostres familiars, amics, companys, etc. coneguin les nostres metes no solament aporta sensació de pertinença, també augmenta el nostre compromís. “A més, la sanció social que ens espera si no ho aconseguim es converteix en un incentiu per a continuar-ho intentant”, explica Manuel Armayones. 

5. Assumir les ensopegades. “Si hi ha alguna interrupció, no passa res. La recaiguda ha d’estar prevista”, ens tranquil·litza aquest professor. “L’important és no deixar-se portar pels errors, ser-ne conscients i remuntar-los. I tampoc no cal obsessionar-se a complir els objectius al 100%”, conclou Francesc Núñez. “Cal donar-se per satisfet amb el poc que aconseguim, perquè ja hem aconseguit alguna cosa positiva”, afegeix.

Com deixar de fumar?

Probablement és el propòsit més repetit any rere any. Els experts recomanen analitzar les condicions objectivament, ser conscients del nostre punt de partida i considerar la possibilitat d’acudir a un especialista. El primer és estar convençut que es pot, explica Francesc Núñez. “Si no creus que ho aconseguiràs, si et desqualifiques abans de començar, serà molt complicat”, incideix, i recomana que, si un mateix no pot trobar aquest convenciment, és millor contactar amb un metge o un psicòleg.

A més, afegeix, “cal fer una valoració de les condicions objectives en què es deixarà de fumar: l’entorn, els anys anteriors i el nivell d’addicció, i tenir-les molt en compte abans de passar a la tercera fase: l’acció”. “És molt complicat que algú que ha fumat tota la vida ho deixi el segon dia, després de l’afartament de les festes”, completa Armayones, i recomana plantejar-se petits reptes progressius. “Per deixar de fumar, per exemple, un petit pas pot ser trucar a la unitat de tabaquisme i acudir a la primera cita”, diu.

La dieta saludable: menjar millor

En primer lloc, cal replantejar-se l’objectiu. Francesc Núñez explica que “la gent confon el que li ve de gust amb el que vol”. I ho aclareix: “A mi em vindria de gust menjar un pastís, però el que he de pensar és que el que vull és aprimar-me. Si saps el que vols, podràs no deixar-te portar pel que et ve de gust”.

Després, la clau és plantejar-se petits reptes i molt més realistes que, al seu torn, t’animin a continuar avançant i perseguir nous reptes. “Quan un es planteja objectius és important fer-ho de manera positiva i mesurable, i que siguin reptes personals i específics”, adverteix Alicia Aguilar. El primer pas és acudir a un professional per analitzar amb ell les nostres intencions i objectius, i valorar què és el recomanable, què podem aconseguir i en quant temps.

La idea és proposar-se “perdre tants quilos en un semestre” en lloc d’“aprimar-se”, afegeix Armayones. “Cal fer les coses a poc a poc: aixecar-se i beure un got d’aigua per a començar, per exemple. Això es fa durant tres dies, i el quart es comença a introduir una mica de proteïna a l’esmorzar. Aquest model, a més de ser més senzill, ens encoratja a continuar avançant”, diu. “Una cosa que sol funcionar molt bé és apuntar en una llibreta, o en una aplicació del mòbil, tot el que mengem. Així prenem consciència de la realitat”, recomana.

Fer exercici: la forma física per guanyar salut

Alicia Aguilar pensa que és important personalitzar els objectius perquè “cal valorar l’edat i la forma física”. “Hi ha recomanacions generals, com les de l’OMS”, explica, “però per a personalitzar aquestes recomanacions és important acudir a un professional i valorar cada cas de manera específica”.

A més, és fonamental no plantejar-se un objectiu massa ambiciós. “No podem pretendre córrer trenta minuts si el dia abans no fèiem res. Per què no comencem amb cinc minuts? Baixem de l’autobús una parada abans i caminem una estona”, recomana Manuel Armayones.

La mandra sol ser la pitjor enemiga, explica Francesc Núñez, i per això aconsella no procrastinar. “Fes-ho, sense pensar-hi. Si començo comprant-me una samarreta, després resulta que no tinc vambes... ho vaig retardant i retardant”. Considera que l’important és trencar la dinàmica, adoptar la rutina de fer exercici. “Les sinergies del repòs són les mateixes que les de l’acció. Costa el mateix començar a moure’ns quan estem en repòs, que al contrari”, comenta.

Veure més la família

Cal ser conscients de quant ens importa anar a veure els nostres pares o avis i donar-hi un valor, diu Francesc Núñez. “Si tenim clar que té un valor alt, llavors cal invertir-hi el temps, sense excuses. Disposem de 24 hores al dia, 24 fitxes, la majoria les hem de gastar per a menjar, dormir, treballar... Ens en queden ben poques per a lliure disposició i cal triar en què les gastem, a què donem valor”, diu.

“El primer que jo faria és parlar amb la família i adquirir-hi un compromís”, apunta Manuel Armayones. “És important establir una agenda. De la mateixa manera que ho fem amb els assumptes de feina, ens hem de permetre gestionar bé el temps de lleure”. El psicòleg recomana activar recordatoris i fins i tot establir un dia de visites.

“Cal planificar i ser realista, perquè gestionar el temps sol ser complicat. I, si no ho fem bé, apareixen els sentiments de culpa”. També aconsella tenir un pla B: “La primera intenció pot ser anar a veure el meu germà, però, si aquesta setmana no puc, com a mínim he de trobar un forat per trucar-li”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article