El suïcidi: com podem prevenir una qüestió tabú

Els experts recomanen parlar sobre aquest problema de salut pública que és la primera causa de mort no natural al món

El suïcidi és la primera causa de mort no natural al món, i també a casa nostra. A l’Estat espanyol, cada any entre 3.600 i 3.700 persones decideixen posar fi a la seva vida.

De fet, les defuncions per aquesta causa ja dupliquen les provocades per accidents de trànsit, i són vuitanta vegades superiors a les que tenen lloc com a conseqüència de la violència masclista. Els experts consideren que cal parlar-ne i difondre informacions sobre aquest problema greu de salut pública i social a fi de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-lo.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, cada any es registren unes 800.000 morts per suïcidi a tot el món. Diversos estudis internacionals han analitzat la distribució temporal dels episodis de suïcidis mortals i no mortals, i en alguns països s’ha observat que aquests augmenten en festivitats com Nadal, Cap d’Any o Sant Patrici. “Això es deu a factors psicosocials, com ara l’augment del sentiment de solitud, a més d’altres factors determinants”, assegura el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Josep Maria Suelves.

En el cas de l’Estat espanyol, la temptativa de suïcidi és vint vegades superior al nombre de defuncions: en un any, 8.000 persones s’intenten llevar la vida. Malgrat això, aquesta realitat continua essent una qüestió tabú.

Segons el professor Suelves, “moltes cultures i pensaments religiosos consideren que el suïcidi és un comportament immoral o pecaminós, i per aquest motiu moltes famílies i comunitats amaguen o neguen els episodis protagonitzats pels seus membres”. A més a més, “malauradament continua molt estesa la creença que donar informació sobre aquesta conducta pot tenir un efecte de contagi, conegut com a efecte Werther o copycut”.

Les morts per aquesta causa s’associen a factors psicològics, comunitaris, socioeconòmics i culturals. “S’acostuma a donar en persones que viuen en condicions d’aïllament, que mantenen relacions familiars conflictives i també en totes les que han patit la pèrdua de persones estimades, la feina i l’estatus econòmic”, explica. Ara bé, també es poden suïcidar individus que “tenen dificultats per a accedir a una atenció sanitària apropiada”.

Tanmateix, les conductes suïcides no sempre es manifesten després d’un procés racional, per mitjà del qual s’ha identificat aquesta via com a única sortida possible davant un sentiment de desesperació físic o psicològic. “Hi ha casos en què la influència d’altres persones o de fets poc planificats, de vegades causats pels efectes de l’alcohol o les drogues, hi contribueix decisivament”, exemplifica el professor Suelves.

La importància de la prevenció i la sensibilització

Per bé que avui dia continua essent una mort invisible, Suelves assenyala que “és necessari parlar-ne i difondre informacions sobre aquest problema de salut pública i social a fi de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-lo”, ja que “és probable que les persones que sobreviuen a una conducta suïcida, la repeteixin en el futur”. Per aquest motiu, “una de les prioritats per a la prevenció és la detecció de les persones amb un risc elevat amb l’objectiu que rebin un tractament efectiu tan aviat com sigui possible”.

El creixement d’internet i les noves tecnologies afecten la salut i els comportaments que s’hi relacionen des de diferents àmbits, i les conductes suïcides no són una excepció d’aquesta realitat. “S’han detectat situacions en què les tecnologies poden contribuir a augmentar aquests comportaments i la seva gravetat, com va passar, per exemple, amb el cas del repte viral de la balena blava”, comenta Suelves.

No obstant això, les tecnologies també “podrien ser un aliat” a l’hora de trobar un suport social, atès que poden contribuir a fer que persones en risc s’acabin posant en mans d’un professional per a superar aquesta situació.

Malauradament, en la majoria de països el nivell d’implantació de plans i estratègies d’actuació efectives per a prevenir-lo encara és baix. Els serveis sanitaris actuen “molt eficaçment” per atendre les persones que pateixen trastorns associats a un risc més gran de suïcidi, però “la seva actuació ha de continuar millorant”. “La prevenció necessita un enfocament combinat que inclogui mesures de salut pública i actuacions dels serveis sanitaris, com també accions educatives i de comunicació dirigides a la societat”, conclou el professor Suelves.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Eva Girona
2.
Bones,
d'entrada estic totalment d'acord amb el que diu la companya. En segon lloc, quan es parla de suïcidi no s'està separant entre homes i dones sinó que es compara un número general de suïcidis amb la violència masclista que afecta a les dones, per tant la conclusió no té fonament. S'hauria de veure en primer lloc, el que diu la companya Mireia, el motiu. I en segon lloc mirar el número d'homes i dones que s'han suïcidat i
compara les dones entre sí, llavors pot ser sí es podria treure alguna conclusió.
Agrairia que es revises l'article i que les pròximes vegades es treballin més les dades abans de treure aquestes conclusions.
Gràcies!! :)
  • 1
  • 0
Mireia Igualada
1.
L'article diu que el nº de suïcidis és superior al de víctimes per violència masclista, però no té en compte que, en ocasions, la violència masclista (sigui física, psicològica, econòmica o comunitària) és precisament la causant dels suïcidis. La meva mare es va suïcidar després de 10 anys de patir violència psicològica per part de la seva parella. La seva mort no es comptabilitza en les xifres oficials de víctimes per violència masclista. I el més terrible és que com que encara no havia iniciat el divorci ni la denúncia, el maltractador està cobrant pensió de viduïtat.
  • 1
  • 0

Comenta aquest article