El suïcidi: com podem prevenir una qüestió tabú

Redacció

El suïcidi és la primera causa de mort no natural al món, i també a casa nostra. A l’Estat espanyol, cada any entre 3.600 i 3.700 persones decideixen posar fi a la seva vida.

De fet, les defuncions per aquesta causa ja dupliquen les provocades per accidents de trànsit, i són vuitanta vegades superiors a les que tenen lloc com a conseqüència de la violència masclista. Els experts consideren que cal parlar-ne i difondre informacions sobre aquest problema greu de salut pública i social a fi de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-lo.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, cada any es registren unes 800.000 morts per suïcidi a tot el món. Diversos estudis internacionals han analitzat la distribució temporal dels episodis de suïcidis mortals i no mortals, i en alguns països s’ha observat que aquests augmenten en festivitats com Nadal, Cap d’Any o Sant Patrici. “Això es deu a factors psicosocials, com ara l’augment del sentiment de solitud, a més d’altres factors determinants”, assegura el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Josep Maria Suelves.

En el cas de l’Estat espanyol, la temptativa de suïcidi és vint vegades superior al nombre de defuncions: en un any, 8.000 persones s’intenten llevar la vida. Malgrat això, aquesta realitat continua essent una qüestió tabú.

Segons el professor Suelves, “moltes cultures i pensaments religiosos consideren que el suïcidi és un comportament immoral o pecaminós, i per aquest motiu moltes famílies i comunitats amaguen o neguen els episodis protagonitzats pels seus membres”. A més a més, “malauradament continua molt estesa la creença que donar informació sobre aquesta conducta pot tenir un efecte de contagi, conegut com a efecte Werther o copycut”.

Les morts per aquesta causa s’associen a factors psicològics, comunitaris, socioeconòmics i culturals. “S’acostuma a donar en persones que viuen en condicions d’aïllament, que mantenen relacions familiars conflictives i també en totes les que han patit la pèrdua de persones estimades, la feina i l’estatus econòmic”, explica. Ara bé, també es poden suïcidar individus que “tenen dificultats per a accedir a una atenció sanitària apropiada”.

Tanmateix, les conductes suïcides no sempre es manifesten després d’un procés racional, per mitjà del qual s’ha identificat aquesta via com a única sortida possible davant un sentiment de desesperació físic o psicològic. “Hi ha casos en què la influència d’altres persones o de fets poc planificats, de vegades causats pels efectes de l’alcohol o les drogues, hi contribueix decisivament”, exemplifica el professor Suelves.

La importància de la prevenció i la sensibilització

Per bé que avui dia continua essent una mort invisible, Suelves assenyala que “és necessari parlar-ne i difondre informacions sobre aquest problema de salut pública i social a fi de sensibilitzar el conjunt de la societat i prevenir-lo”, ja que “és probable que les persones que sobreviuen a una conducta suïcida, la repeteixin en el futur”. Per aquest motiu, “una de les prioritats per a la prevenció és la detecció de les persones amb un risc elevat amb l’objectiu que rebin un tractament efectiu tan aviat com sigui possible”.

El creixement d’internet i les noves tecnologies afecten la salut i els comportaments que s’hi relacionen des de diferents àmbits, i les conductes suïcides no són una excepció d’aquesta realitat. “S’han detectat situacions en què les tecnologies poden contribuir a augmentar aquests comportaments i la seva gravetat, com va passar, per exemple, amb el cas del repte viral de la balena blava”, comenta Suelves.

No obstant això, les tecnologies també “podrien ser un aliat” a l’hora de trobar un suport social, atès que poden contribuir a fer que persones en risc s’acabin posant en mans d’un professional per a superar aquesta situació.

Malauradament, en la majoria de països el nivell d’implantació de plans i estratègies d’actuació efectives per a prevenir-lo encara és baix. Els serveis sanitaris actuen “molt eficaçment” per atendre les persones que pateixen trastorns associats a un risc més gran de suïcidi, però “la seva actuació ha de continuar millorant”. “La prevenció necessita un enfocament combinat que inclogui mesures de salut pública i actuacions dels serveis sanitaris, com també accions educatives i de comunicació dirigides a la societat”, conclou el professor Suelves.