La Fundació Bofill demana als municipis que liderin mesures contra la segregació escolar

ACN

Amb la vista posada a les eleccions municipals del mes de maig i la configuració dels programes de les diferents candidatures, la Fundació Jaume Bofill ha elaborat un document amb 17 iniciatives que els consistoris podrien impulsar per lluitar contra la segregació escolar als municipis.

Des de l'entitat es considera que les mesures liderades pels ajuntaments incrementen els seus resultats per la proximitat i el coneixement de la situació i el costum de treballar en xarxa. Joan Cuevas, cap de projectes de la Fundació, ha explicat que entre aquestes mesures destaca planificar l'oferta de places, reduir ràtios i identificar amb antelació l'alumnat amb necessitats educatives especials.

Per Cuevas, per exemple, el nombre de places als centres educatius en entorns desfavorits que inicien un procés de segregació cal limitar-lo per evitar que s'ompli amb l'alumnat del mateix entorn desfavorit o amb necessitats especials i per tant “es condemni” el centre a la segregació.

En una línia similar, Cuevas aposta per reduir les ràtios als centres amb més dificultats, aprofitant la caiguda de la demanda, i evitar que les places sobreres acabin incrementant la segregació. En una mateixa línia, aposta per no deixar la matrícula viva, al llarg de tot el curs, disponible només en els centres que no han omplert, ja que genera el mateix efecte segregador en concentrar tot l'alumnat nouvingut en les mateixes escoles de baixa demanda.

El cap de projectes de la Jaume Bofill també recorda que és important identificar amb antelació l'alumnat amb necessitats educatives especials com un fet “fonamental” per poder repartir aquest alumnat entre totes les escoles i evitar que es concentrin en escoles concretes. Per això, recalca Cuevas, és important la col·laboració dels ajuntaments i els serveis socials municipals que tenen més coneixement de la situació de cada família.

Les mesures que proposen en el document són iniciatives que, en part, es van plantejar fa dos anys, però que la situació política ha deixat sense efecte. Tan sols el canvi d'enguany, en què els fills d'exalumnes i els celíacs ja no tindran punts complementaris en el moment de la preinscripció, s'han tirat endavant.

Cuevas assegura que l'experiència demostra que si són els municipis els qui comencen a implementar actuacions dotades d'evidència, i per tant, es fan actuacions “ben executades”, es produeixen els efectes que s'han buscat. Segons l’expert, quan hi ha “lideratge municipal” s'incrementen aquests efectes pel grau de coneixement de proximitat, més que altres institucions nacionals i ja té el costum de treballar amb xarxa i connectar institucions.

Per Cuevas, el principal efecte de la segregació escolar és el baix nivell educatiu d'un país. Considera que als països amb més segregació són “més mediocres” i que el baix nivell educatiu de Catalunya s'explica per la segregació.

A llarg termini, Cuevas considera que aquesta segregació acaba tenint impacte en l'abandonament escolar i com a conseqüència, pitjors nivells d'atur en un futur. Per tant, Cuevas alerta que al final la segregació comporta menys cohesió social i posa de manifest que alguns estudis demostren que hi ha més criminalitat a les zones on la segregació és més alta.