La Federació Salut Mental defensa la capacitat de les persones amb trastorn mental a decidir sobre els seus drets

L'organització proposa, entre altres mesures, l’elaboració d’un mapa de recursos de suport

La Federació Salut Mental Catalunya ha impulsat propostes de canvis necessaris per garantir el dret a la capacitat jurídica de totes les persones amb problemes de salut mental.

Un d’aquests canvis, que l’entitat ha presentat aquest divendres en el seminari “El dret a la capacitat jurídica en salut mental: suports i acompanyament”, és la creació del grup de suport per a la decisió conjunta i de la figura de suport al carrer.

Altres propostes de canvi que  l’organització ha recollit en un informe són; la formació, la revisió periòdica programada de les sentències de modificació de capacitats, l’elaboració d’un mapa de recursos de suport i el reconeixement dels Grups d’Ajuda Mútua com a espais de suport a la presa de decisions.

Així, el seminari ha significat un espai de reflexió conjunta en què han participat 46 persones on s’ha buscat la mirada de tots els actors implicats; associacions de primera persona i familiars, serveis socials, fiscalia, col·legi d’advocats, institut de medicina legal i forense, Departament de Justícia i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Restitució de la capacitat

Un dels aspectes rellevants que recull l’informe és la diferència entre el paradigma que proposa la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el que plantegen el Codi Civil i la Llei d’Enjudiciament Judicial, marc de referència legal a l’estat espanyol.

A més, el document també evidencia les traves a les quals s’enfronten les persones amb problemes de salut mental que han estat incapacitades judicialment per recuperar el seu dret a la capacitat jurídica, ja que el procés de recapacitació planteja molts més obstacles i és molt més complex que el d’incapacitació.

D’altra banda, s’apunta que el procés de modificació de la capacitat jurídica no és un sistema “neutral ni equitatiu”, ja que està orientat “a identificar les problemàtiques de salut i socials, en comptes de destacar les capacitats de la persona”.

A més, segons assenyala l’escrit, les figures professionals que hi intervenen “no sempre tenen una formació especifica en salut mental ni disposen del temps ni dels recursos suficients per valorar les necessitats de la persona i oferir alternatives que li garanteixin els suports necessaris per conservar una capacitat jurídica plena”.

Pel que es refereix a la figura jurídica de la incapacitació, es constata que està concebuda per protegir la persona davant de situacions perilloses per a la seva integritat i el seu patrimoni, per cobrir responsabilitats civils i per aconseguir recursos, sense contemplar alternatives comunitàries menys restrictives i basades en els suports.

No obstant això, implica per a la persona una pèrdua de drets fonamentals i, per tant, “una restricció d’oportunitats i recursos dins la comunitat que van acompanyades de prejudicis i estigma, alhora que comporta patiment i conflictivitat en l’entorn familiar”.

 

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article