Un web recopila les tres milions de piulades amb l'etiqueta #Cuéntalo

La sentència de ‘La Manada’ va propiciar que 790.000 usuàries de Twitter donessin a conèixer agressions, violacions o abusos

L'objectiu de la iniciativa que va impulsar Cristina Fallaràs l’abril del 2018 és poder legilar en base a la “memòria col·lectiva”

La primera sentència de ‘La Manada’ va veure néixer l'etiqueta #Cuéntalo, amb l'objectiu que dones anònimes víctimes d'agressions, violacions o abusos, compartissin les experiències. En només deu dies es van recopilar fins a tretze gigues de dades que la periodista Cristina Fallarás considera la “memòria col·lectiva” del dolor que han patit moltes dones. Gràcies a la tasca de dos arxivers, la participació del Centre Nacional de Supercoputació i la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona s'han pogut recopilar i analitzar les dades que es poden consultar al web www.proyectocuentalo.org. Fallarás vol que les administracions utilitzin per redefinir les polítiques públiques, ja que només en deu dies es van denunciar 5.000 violacions, i en canvi, les dades oficials del 2018 en xifren 1.305.

Els deu primers dies després de la sentència de 'La Manada', Twitter va concentrar gairebé 3 milions de piulades de 790.000 usuàries d’arreu del món. 40.000 escrivien en primera persona, mentre que 11.000 ho feien en boca d'una altra víctima. Una de cada deu piulades parlaven d'assassinats, una de cada set de violacions, tres de cada deu narraven agressions sexuals. Es van recollir més de 3.000 agressions a menors d'edat i 1.000 a menors de dotze anys. Són les dades que han pogut extreure els impulsors del projecte 'Cuéntalo', una iniciativa de la periodista Cristina Fallarás que ha recollit en un web totes les experiències relatades per dones. L'equip del Centre Nacional de Supercomputació ha participat en aquesta feina, que no hagués estat tampoc possible si dos arxivers s'haguessin encarregat de guardar les tretze gigues que es van generar els deu primers dies de ‘Cuéntalo’.

De fet, Fallarás ha explicat que després de comprovar la repercussió que va tenir l'etiqueta ‘Cuéntalo’ va decebre's en adonar-se que tota la informació i tots els relats eren a una xarxa privada, el propietari de la qual, si volia, ho podia esborrar tot. La casualitat va fer que a través de la també periodista Karma Peiró, va saber que dos arxivers interessats en aquests fenòmens ja havien fet la feina i que ja estaven salvades totes les dades. La feina posterior ha estat la d'analitzar-la.

La importància de tirar endavant el projecte, per Fallarás, és poder incidir en polítiques publiques i per això té la intenció de cedir aquesta documentació a l'administració. La periodista recalca que, fins ara, a l’Estat espanyol, s'ha legislat en base a les dades del Consell General del Poder Judicial i de la Policia i ironitza del tarannà feminista de les dues institucions. Per això, defensa que aquest primer document “brutal” és un pas per poder legislar en base a la realitat que expliquen les dones que han patit, i en aquest sentit destaca la prevalença dels abusos en àmbit familiar que sovint s'ha negat. Fallarás també ha advertit que “venen temps lletjos” i que, per tant, poder reunir tots aquests relats és important.

La periodista no posa en qüestió la veracitat dels relats perquè defensa que si tants milions de dones s'han posat d'acord i els passa el mateix, la fantasia, si n'hi hagués, seria ben poca. L’investigador, Fernando Cucchietti, també ha destacat que en el terreny de les agressions sexuals a les dones hi ha les mateixes denúncies falses que en altres delictes i ha posat en relleu que fer públiques les experiències no aporta “cap benefici” a la dona, i que per tant, si no fos veritat, no ho explicaria. Vicenç Ruiz, arxiver, ha posat sobre la taula si hi ha més veritat en una sentència que en una piulada.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau també ha participat a la presentació del projecte i ha defensat el suport del consistori a iniciatives com aquests que són “eines d’apoderament”. Colau s'ha preguntat “què no estarà passant massivament?” si sent que s'han “atrevit” a insinuar-se-li i intimidar-la. Per l'alcaldessa cal denunciar-ho i generar aquest apoderament per acabar un aquesta “agressió sistemàtica que ens fa més infelices”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article