L’alfabetització, el primer pas per a la inclusió dels joves estrangers sense referents familiars

El 2018 van arribar prop de 3.700 adolescents sense referents familiars i, ara, el Govern ha pres la determinació de “passar de l’emergència a una atenció integral”

Cada any són més els joves que migren sols i arriben a Catalunya buscant una oportunitat. Aquest 2018 en van arribar prop de 3.700, una xifra que va doblar i triplicar les de 2017 i 2016. Per donar resposta a aquest fenomen, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ha hagut de crear milers de places en centres repartits en més de 30 municipis d’arreu del país. Ara, però, el Govern ha pres la determinació de “passar de l’emergència a una atenció integral”, explica la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva.

És amb aquest objectiu que s’ha d’entendre l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió del jovent que emigra sol, que es concreta en més de 150 accions que han d’assegurar els drets d’aquests joves i una estructura compartida entre les entitats, els municipis i les conselleries. Tot plegat, consideren al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha de permetre, a més, millorar el sistema d’atenció a les persones en general. “Hem d’abandonar els prejudicis estigmatitzadors i veure-ho com una oportunitat de país”, defensa Oliva.

Una de les accions més importants que es recull dins d’aquesta estratègia és la de l’alfabetització. Després de realitzar més de 800 enquestes als 3.500 joves migrants que són acollits dins el sistema de protecció a la infància, la DGAIA ha constatat que la majoria són adolescents d’entre 15 a 17 anys, tenen formació bàsica i volen trobar una feina com abans millor per ajudar les seves famílies, però, en força casos, desconeixen el català i tenen greus mancances de lectura i escriptura. “Com abans puguem intervenir millor”, assenyala la secretària.

És amb aquest objectiu que, des del minut u, i en col·laboració amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, s’ha treballat un pla d’alfabetització i coneixement de l’idioma. Es tracta que, quan els joves arriben als centres, mentre se’ls fa una exploració mèdica, s’estudia la seva situació familiar i burocràtica i es comença a perfilar un diagnòstic educatiu, se’ls pugui donar una eina per començar a conèixer el país que els acull.

L’ORALPHA, un recurs per a professors i educadors

“El primer que hem fet és posar a disposició dels educadors dels centres un nou mètode per alfabetitzar els joves”, explica el secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós. L’han anomenat ORALPHA i és un conjunt de materials didàctics que fins ara no existien. “Tots els recursos pedagògics de què disposaven les coordinadores per la llengua era per a persones que no saben ni llegir ni escriure, però que coneixen el català o el castellà. Però no tenien cap recurs per alfabetitzar persones que ni tan sols coneixen l’idioma. Cada mestre es feia els seus apunts. Ara, hem recopilat tot aquest coneixement”, resumeix Amorós.

L’eina no només serveix per als professors de les coordinadores per la llengua i els educadors dels centres d’acollida, sinó que poden emprar-la altres professionals, com els formadors del SOC. “Com moltes altres accions de l’Estratègia, el programa d’alfabetització servirà per a altres col·lectius i programes d’altres conselleries o municipis”, defensa Oliva.

Amorós explica que van ensenyar el mètode a 14 dels 34 centres d’atenció als joves migrants que van visitar, allà on van considerar que els educadors no tenien prou formació en alfabetització. En alguns casos, també han treballat amb entitats que ja fan una bona tasca en aquest sentit, com la Fundació Didàctica Catalunya, a Mataró. “Necessitàvem una estratègia sòlida que abordés l’educació dels nois d’una manera estructurada”, explica el seu gerent, Jordi Roig. L’entitat atén una cinquantena de joves sense referents familiars d’entre 15 i 22 anys. Un 25%, destaca Roig, no parla “ni un borrall de català”. Són nois que provenen de cinc centres d’acollida: el de Can Silvestre, Alfar, Canet de Mar, Arenys i el Masnou.

“El pla d’alfabetització està íntimament lligat a l’ús del català, perquè creiem que dominar l’idioma és una eina normalitzadora”, ressalta Oliva. Tal com explica Roig, els divendres s’ocupen dels joves que no estan alfabetitzats i que tenen necessitats “socials, psicològiques, de dislèxia, entre altres”. Per als que ja van una mica més avançats, se’ls imparteix cursos de català de dilluns a dijous, durant tres hores cada matí. Comencen des del nivell zero. 

“Si aquests nois en el futur busquen feina necessitaran el català. És important que aprenguin l’idioma de seguida que arriben, és una bona eina”, diu Roig, que explica que han escollit el seu centre de Mataró per impulsar aquest pla pilot amb entitats perquè s’han adonat que el municipi registra un alt percentatge de nouvinguts. “Estem aquí per ajudar en tot el que calgui”, sentencia el gerent.

Crear noves oportunitats

L’alfabetització en els joves que estan a punt de complir la majoria d’edat, els que ja tenen 17 anys, es reforça amb altres programes, com ara el pla Noves Oportunitats, que desenvolupa el SOC. Es tracta d’un curs de 300 hores en què els joves, i altres persones migrades, fan un curs d’alfabetització, aprenen el català bàsic, se’ls fa una formació de coneixement de l’entorn i prelaboral i se’ls orienta cap a una possible oferta formativa que els doni oportunitats laborals.

De fet, tal com recorda Oliva, un cop s’ha fet un diagnòstic pedagògic per a cada jove migrant sol, se l’encamina cap a la formació professional o cap a la inserció laboral. Per això, l’Estratègia que ara es presenta impulsa la distribució territorial, per tal que els joves es puguin vincular al territori, però també perquè ho facin allà on tindran més oportunitats professionals, la major part dins del primer i segon sector, en feines d’agricultura, ramaderia o indústria.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article