“L'únic que vull són papers i treballar... i una nòvia!”

Cristina Allué  @crisallue 

El nombre de joves migrants sols s'ha doblat els darrers dos anys, respectivament. El 2018 van arribar 3.657 joves i la DGAIA acull 3.450 nois i noies, la major part d'entre 15 i 17 anys. Però, quines són les seves expectatives? Com s'ho han fet per arribar? I el viatge traumàtic, creuant la Mediterrània en pastera, els ha valgut la pena?

El Yassin, el Hamada i el Charaf expliquen la seva experiència als centres d'acollida, l'odissea que van haver de fer fins arribar a Catalunya i les dificultats amb què es troben per integrar-se al mercat laboral i per fer-se estimar al país que els acull. Al Social.cat recollim el seu testimoni.

Del rescat de Proactiva Open Arms a Lleida

El Hamada és egipci i és menor d'edat. Després d'un periple al seu país, va aconseguir arribar a Líbia. D'allà, com tants altres joves migrants, va agafar una barca pleníssima i es va perdre, amb una seixantena de persones, a la Mediterrània. Quan ja pensava que la seva sort s'havia ofegat, una llanxa de Proactiva Open Arms els va rescatar i els va dur al seu vaixell. El vaixell, que tenia la intenció d'atracar a Itàlia, no ho va poder fer per la negativa del govern italià. Finalment, l'embarcació va arribar a Barcelona amb 55 adults i cinc infants. El Hamada era un d'aquests cinc.

Ell no ho sap narrar bé, tot això. Ho interpreta el moderador del debat que s'ha organitzat abans que el Departament detalli el full de ruta per millorar l'acollida d'aquests migrants. Ara, la sort del Hamada ha canviat. Viu a un centre de menors de Lleida i està aprenent el castellà. “El català em costa, però el vull aprendre”, diu entre somriures davant un auditori de més de 400 persones. El Hamada, que adora el futbol, el que vol, diu, és estudiar i treballar. “L'únic que vull són papers i treballar... i una nòvia!”, s'atreveix a insinuar. Després, agraeix els educadors que l'han ajudat.

L'educador que va viure 16 hores al mar

Com el Hamada, el Yassin, que té 19 anys, tampoc té un bon record del mar Mediterrani. “Migrar va ser el més difícil. Vaig venir amb pastera. 16 hores al mar”, resumeix sumàriament, amb un somriure agredolç. Després recorda com en arribar a Andalusia es va sentir desemparat. “Al centre on ens estàvem, hi havia molta gent. Era un centre obert i érem tants que no tenien menjar ni roba per a tots. Algú em va dir que marxés a Catalunya, que estaria millor. I ho vaig fer”, explica.

Al principi, però, va voler intentar sort a Barcelona, però la DGAIA el va derivar a Amposta, on viu ara. “Primer em semblava un poble massa petit, però ara m'agrada, perquè conec molta gent”. “Puc estudiar i tinc un treball”, afegeix. El Yassin va arribar a Catalunya amb 17 anys i ara fa d'educador social en un centre de joves migrants sols com ell. Diu que li agrada molt “ajudar els nens i les nenes a comunicar-se, ajudar-los amb els dubtes que tenen”. Malgrat les dificultats, diu, si tornés a tenir l'oportunitat de migrar, “ho tornaria a fer”.

Un esportista que també és educador i porter de discoteca

El Charaf és una mica més gran que el Hamada i el Yassin. Té 21 anys i ja ha abandonat el centre d'acollida. Ara viu en un pis per a extutelats de la DGAIA i reconeix que aprendre a ser autònom se li ha fet una mica dur. El seu dia a dia, però, no sembla que es correspongui amb la modèstia amb què ell es veu a si mateix. És educador social en un centre de menors, com el Yassin, els caps de setmana treballa de porter d’una discoteca, i participa de competicions esportives. Diu, això sí, que se sent molt acompanyat i que viu amb molta “esperança” el seu futur.