Afers Socials detalla el “full de ruta” que ha d'ajudar a millorar l'acollida dels joves migrants sols

Sense concretar pressupost, la conselleria recull 150 accions, entre les quals nous centres, plans de mentoria i programes d'alfabetització


Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols (pdf)

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha posat fil a l'agulla al fenomen dels joves migrants sols i ha concretat, després de dos anys d'emergència, un “full de ruta” que ha de millorar l'acollida d'aquests joves. Segons la conselleria, s'espera que arribin aquest 2019 5.526 adolescents estrangers, un 50% més que l'any passat. “Hem de ser conscients que això ja no és una emergència, és una oportunitat de país, és una situació que ha vingut per quedar-se”, ha asseverat el conseller Chakir el Homrani.

Malgrat tot, el conseller no ha concretat la partida destinada a aquesta estratègia, perquè la proposta de pressupostos del Govern encara s'ha de debatre. Tampoc ha detallat quants diners calcula la conselleria que necessitarà per invertir en aquest pla. Només ha assegurat que, amb la proposta que va presentar el vicepresident de Govern, Pere Aragonès, al Parlament, la conselleria podria veure incrementat en un 9% la seva bossa econòmica. “Això és un tot un rècord històric”, ha dit el Homrani.

L'Estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols que s'ha presentat aquest divendres, en un acte on s'han aplegat més de 400 persones, sí que concreta, en canvi, una bateria de 150 accions que es distribueixen en cinc eixos de treball: com protegir els drets dels joves, com ajudar-los a guanyar drets ciutadans, com organitzar una “governança compartida” amb municipis i entitats, com millorar el sistema d'atenció social i com trencar els estigmes sobre els joves migrants.

D'entre aquest centenar llarg de mesures, les més destacades, tal com ha ressaltat la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Georgina Oliva, són la creació de nous centres, alguns d'ells especialitzats, com el que es vol crear només per a noies migrades; l'impuls de programes de mentoria i famílies d'acollida; programes d'alfabetització, com ha explicat el Social.cat en exclusiva; i programes de cooperació des del país d'origen, perquè, tal i com ha recordat l'exjugador del FC Barcelona Lilian Thuram, que ara té una fundació que ajuda aquests joves migrants, “la qüestió és com respondre a les expectatives de les famílies d'aquests joves, al país que els acull i al país d'origen, per evitar falses esperances”.

També hi ha altres iniciatives, com ara la formació als educadors i professionals del SOC que treballen amb aquests joves migrants, la creació de centres terapèutics i residencials d'educació intensiva, la reclamació al govern espanyol perquè modifiqui la legislació en matèria d'estrangeria, cursos d'emprenedoria, creació de comissions de treball entre institucions i municipis o l'elaboració d'un mapa de recursos, entre moltes altres propostes.

“L'Estat espanyol es desentén de l'acollida”

El pla, però, ha de comptar amb la complicitat de tots els agents, des dels diversos departaments de govern, fins a les entitats, els municipis i, òbviament, l'Estat espanyol. Tanmateix, el Homrani ha estat molt dur amb el paper del govern de Sánchez. “És vergonyós que l'Estat es desentengui de l'ajuda als joves menors”, ha denunciat.

També ha recordat que, quan el govern espanyol va repartir els fons europeus, ho va fer pensant “en on arriben els joves migrants sols, en les polítiques frontereres, més que en els indrets on es fa l'acollida”. Dels fons destinats, ha explicat el conseller, 10 milions van ser destinats a Andalusia, dos milions i mig al País Basc i tan sols dos milions a Catalunya.

El tercer sector troba a faltar “concrecions pressupostàries”

En el balanç que durant la jornada de presentació del full de ruta han fet les entitats principals i els sindicats han ressaltat que han après “a treballar conjuntament en un context d'emergència”. “Ens hem adonat que no és una emergència, que necessitem eines i recursos estructurals”, han reblat portaveus de les entitats del tercer sector, ECAS, La Confederació, la FEDAIA, la FEPA i la Creu Roja.

Lamenten, però, que “no hi hagi hagut concrecions pressupostàries” i asseguren que “seguiran vigilant” per intentar aconseguir-les. Tot i així, es mostren convençuts que l’administració posarà aquests mitjans perquè, si no, diuen, la presentació seria “una posada en escena estèril”.

També representats de l'Institut Municipal de Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona, dels col·legis professionals i dels sindicats han afirmat que la situació que han afrontat el 2018 els ha ajudat “a repensar com cal afrontar el fenomen dels joves migrants”. “Ara sabem que les entitats estàvem preparades”, han conclòs.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article