“Si no hi ha dones en el món tecnològic, no serem allà on es prenen les decisions”

Redacció

La falta de referents femenins en el món tecnològic. Aquest és un dels principals obstacles que tenen les noies a l’hora de decantar-se per una opció professional en el camp de l’enginyeria o tecnològic. De fet, només un 24% dels estudiants de grau de l'àmbit d'Enginyeria i Arquitectura a la universitat són dones.

“Les noies en algun moment ens despengem i ens allunyem de les noves tecnologies. Per què passa això?”, expressa Marta Margarit, secretària general de l’empresa Sedigas. Junt amb ella, quatre dones s’apleguen, al Mobile World Center de Barcelona, per reflexionar sobre els reptes necessaris per trencar aquest biaix de gènere i penetrar en el món tecnològic, tant masculinitzat.

L’associació de dones empresàries WomUp ha organitzat aquest dijous una taula rodona per compartir aquestes reflexions davant més d’un centenar d’assistents, un públic femení quasi al 100%. “L’evolució tecnològica encara no ha acabat”, ha apuntat Margarit, que ha afegit que “és en aquest camí transformador on les dones han de prendre la paraula”. De moment, però, obrir-se pas en un món altament masculinitzat és l’objectiu.

La periodista Ruth Gumbau, moderadora de l’acte, ha destacat que cal ser conscients que les noves tecnologies també “esclavitzen” i “exclouen” les dones. Com a exemple, una gran empresa digital, Amazon, que utilitza un algoritme de contractació que deixa fora les dones. “La intel·ligència artificial està programada per un humà, la major part de les vegades per homes. També cal perspectiva de gènere en aquest sentit. Necessitem que aquest pensament sigui mixte”, ha destacat Helena Torras, emprenedora i cofundadora de Pao Capital. “Si no hi ha dones en el món tecnològic, no serem allà on es prenen les grans decisions”, ha afegit.

El fet que els tòpics perduren també juga en contra a l’hora d’introduir dones en el món de la tecnologia. “Jo treballo amb eines i hi ha el tòpic que nosaltres no ens posarem a reparar màquines”, ha explicat Cristina Reguant, que és 3D printing Advisor. De fet, ha explicat que el diminutiu del seu nom, Cris, que a l’estranger s’associa sovint a un nom masculí, l’ha ajudat a presentar-se sense gènere a les ofertes laborals, la qual cosa, assegura, li ha facilitat trobar feina.

Fomentar les ciències des de l’escola

Apropar les ciències a les estudiants pot ser una bona manera de començar a trencar el biaix de gènere. “Hem d’explicar per què serveix la tecnologia i, per fer-ho, hem de buscar referents femenins en aquest camp”, ha expressat Andrea Vilallonga, consultora d’imatge i comunicació. “L’escola i la família són fonamentals per fer que a les nenes els atregui les ciències i la tecnologia”, ha assenyalat Margarit.

Per la seva banda, Maria Teixidor, CEO de VUCA, ha destacat la importància del llenguatge i els conceptes en el món tecnològic. “Conceptualment estem en un món patriarcal i el llenguatge és clau per determinar el què la dona és capaç de fer”. En aquest sentit, Torras exemplifica el vocabulari en clau masculina, com quan una empresa anuncia una vacant amb la frase “es busca director”. També Torras ha recordat que fins i tot l’estructura patriarcal modifica el llenguatge i ha recordat que, “a l’ordinador, abans li dèiem computadora”. “Per què hem passat a dir-ho en masculí?”, ha pregunta a l’auditori.

Al capdavall, segons les cinc expertes, és que les dones, tot i estar tan preparades com els homes, sovint no se senten tan capaces d’assumir els reptes professionals i personals. “Hem d’utilitzar la tecnologia com a oportunitat per igualar els gèneres i visibilitzar-nos com a dones”, conclou Margarit. Però, com ha asseverat Reguant, de fet, per fomentar aquest canvi, “també s’han de reeducar els homes”.